El Govern espanyol ha decidit posar-se ferm i defensar amb totes les armes possibles el parc natural de Doñana, a Andalusia, davant la llei autonòmica que legalitza l’extracció massiva d’aigua dels seus aqüífers per a regadiu, condemnant a mort els aiguamolls. El mateix president Pedro Sánchez ha fet un pas endavant amb una contundent piulada: «Doñana no es toca».
Doñana no se toca
l’Albufera que rebente#Valencianofòbiahttps://t.co/ZscQO7MtzC
— Josep Nadal (@JRNadal) April 13, 2023
Aquesta fermesa és, sens dubte, una bona notícia. En moments de sequera i emergència climàtica s’agraeix que existisca un govern que prioritze salvar el planeta, encara que siga a risc de posar fre a un sector econòmic en creixement exponencial com és el de la producció de fruits rojos i que genera desenes de milers de llocs de treball. Al remat, aquest tipus de «miracles econòmics» —es parla de «l’or roig»— no són sinó pa per a hui i fam per a demà. I quan s’haja esgotat l’últim aqüífer, tota la zona no serà sinó un desert inhabitable, amb milers de persones condemnades a l’atur i la migració, mentre que els propietaris hauran agarrat els seus beneficis i fugit ben lluny.
El problema és que tinc els meus dubtes que aquest govern existisca. Ja el mateix dia de la piulada i l’anunci del recurs al Tribunal Constitucional per aturar la llei autonòmica, alguns valencians —com el diputat Josep Nadal— li retreien al PSOE que no mostrara la mateixa fermesa en la defensa de l’Albufera que de Doñana.
La comparació té tot el sentit. Ambdues són reserves humides essencials per mitigar els efectes de l’escalfament global amenaçades per projectes de creixement econòmic molt vinculades a beneficis a curt termini per a uns pocs però amb efectes desastrosos a llarg termini per a la majoria. De fet, el cas de l’Albufera és encara més sagnant, perquè la creació de llocs de treball de l’ampliació del Port de València ni s’acosta remotament a la que genera el cultiu de fruits rojos a la zona de Doñana. Però l’actitud del PSOE és bipolar: fermesa en defensa del medi ambient en un cas i fermesa en defensa del projecte econòmic en l’altre.
Però en aquesta columna no vull fixar-me soles en l’actitud del partit, sinó també en el funcionament dels aparells mediàtics. El mateix dia de l’aprovació de la llei, El País obria la portada amb un titular a quatre columnes explicant que «PP i Vox no escolten els científics i aproven els regadius a Doñana». No és un tema polític, avisa El País. Qui s’oposa a l’ampliació de regadius no és l’esquerra sinó la ciència. O siga, és objectivament indiscutible sense caure en teories conspiranoiques fora del debat polític.
I el titular té tota la raó. És indiscutible. Res a objectar. El problema és que la posició del diari s’assembla a la del partit. Què va dir El País quan l’Autoritat Portuària de València va aprovar l’ampliació contra el criteri de la comissió científica que avisa que «el port és la causa principal dels problemes d’erosió de la restinga»?
Doncs per començar no ho va posar en portada. I per continuar, la peça es limitava a informar que «El port de València aprova el terminal nord amb l’oposició de l’alcalde». El subtítol i els primers paràgrafs són una pluja de xifres amb els suposats beneficis de l’ampliació. No és fins al cinquè paràgraf que es poden llegir els motius de l’oposició de l’alcalde –que no s’entenen massa, però no sabem si és culpa de la redacció o de l’explicació-, però en tot cas, aquesta sempre és política i no objectiva. Les úniques mencions a la ciència i a l’Albufera són transcripcions de l’opinió del llavors president de l’APV Aurelio Martínez, en el sentit que cal que l’avaluació ambiental siga «tècnica» i no ideològica i assegurant que l’Albufera no corre perill per a res. I tema tancat.
El problema de fons és que si la defensa del medi ambient i les mesures contra el canvi climàtic deixen de ser un objectiu per si mateixes i passen a ser una arma política més que és emprada segons càlculs electoralistes, serà impossible que siguen creïbles per a la ciutadania. I aquest no seria l’únic exemple. Què ha dit El País sobre un govern que infiltra policies entre els activistes climàtics per desactivar-los? Res. O ha criticat la imputació de científics que pretenien alertar sobre els perills del caos climàtic amb una acció simbòlica? Doncs circulen que no hi ha res a veure i la policia ja s’encarrega del cas.
De fet, la portada de El Mundo del mateix dia incloïa una lectura molt interessant i també totalment vàlida sobre el conflicte de Doñana; «El govern [espanyol] es llança contra Moreno per Doñana». Hi ha eleccions en poques setmanes i aquest tema pot desgastar la dreta a Andalusia. I fins ací els motius de la fermesa socialista.
