Vinc de fer pràctiques a diversos centres i em sobta la situació real del valencià a les aules de secundària. És per això que faig un balanç personal d’allò que he pogut veure i sentir i m’adone que cada vegada més anem a pitjor. El català està en vies de convertir-se en l’aragonés del segle XV: una llengua que, a poc a poc, anava quedant reduïda perquè el castellà adquiria més presència.
Us situe: els centres on he fet pràctiques se situen a la ciutat de València, un nucli on el valencià és cada vegada menys parlat. Imagineu-vos escoltar «has d’anar amb compte amb què contes sobre la llengua catalana i sobre la cultura LGBTIQA+ perquè els pares estan darrere». Si això em frustra a mi com a estudiant en pràctiques, no vull ni imaginar-me a un docent o un funcionari que tinga la plaça. Per què hem de renunciar a contar sobre història de la llengua catalana? Per què hem de renunciar a ensenyar les varietats dialectals perquè «a veure què ens diuen els pares»?
Per a qui encara no ho haja entés, el valencià és una part de la llengua catalana i, per si no ho sabíeu, al currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al llarg de l’ESO i el Batxillerat, hi ha marcat un apartat per conéixer les varietats de la llengua catalana i les actituds lingüístiques i assertivitat cap a ella. I, així i tot, ens demanen que anem amb cura de no fer apologia al catalanisme des de les institucions públiques. Senyores, senyors, no és cap apologia al catalanisme, és mostrar com de rica i diversa és la nostra llengua. La mateixa llengua que molts de vosaltres heu decidit deixar de parlar als vostres fills i que ara ens demaneu que des dels centres educatius no en fem tant d’ús.
Sembla que els valencianoparlants ens estem convertint en valencianocallants amagant una llengua i una història que són les nostres i estem atemorits per la resta de la societat. I ara us pregunte: podem deixar de polititzar una llengua? Pensem-hi. Ni el castellà ni l’anglés estan polititzats. Per què ho ha d’estar el valencià? Només volem educar en diversitat i en igualtat d’oportunitats. Que les vostres filles i fills tinguen valencià com a assignatura i, en part, com a llengua vehicular és una oportunitat laboral que a la resta de comunitats autònomes monolingües no hi ha. Intentem educar en diversitat i en igualtat i fem que el valencià siga part de la nostra vida totes juntes.
