La líder del PP, Ayuso, està convençuda que Pedro Sánchez vol acabar amb l’Espanya de la Transició -com si es tractés ben bé d’enderrocar a pic i pala un monument- i proclamar una República federal, laica i plurinacional en el benentès que l’Estat ja ho és, si més no sobre el paper, de laic i de plurinacional. Tant de bo aquesta fos la idea de Sánchez, una República federal, que ni tan sols es van atrevir a proclamar les majories republicanes del 1931. Només un idiota o un fanàtic es pot creure la bestiesa de la madrilenya.
No és l’única dirigent de l’extrema dreta, però, que té fantasies amb el suposat republicanisme del màxim representant del PSOE, un partit com tothom sap submís a la Corona, nacionalista i que ja fa molts anys que va deixar de defensar la classe obrera per a convertir-se en el representant pobret dels principals lobbys del país.
L’estrafolària Rosa Díaz creu, per exemple, que Sánchez és un psicòpata i que els seus atacs continus a la Monarquia -quins?- tenen com a objectiu afeblir l’Estat per a transitar des de la democràcia a un Estat totalitari. «(…) La Jefatura del Estado», assegurava en una entrevista, «garantiza la unidad de la nación y la igualdad de todos los españoles, por ello es un elemento clave a derogar».
El desembre passat una altra figura de l’extrema dreta espanyola, Inés Arrimadas, a propòsit del discurs de Nadal de Felip VI, li exigia al cap de l’executiu espanyol que escoltés més al rei que no a Junqueras i els seus socis -quins?- per tal de superar la gravíssima situació en què assegura que es troba la democràcia en Espanya.
Els mitjans afins ja se n’encarreguen de donar-li aire a la balladora i, si molt convé, d’afegir més llenya al foc. Per a mostra un botó: l’ínclit Jiménez Losantos va comparar no fa massa Sánchez amb Hitler i va profetitzar que aquest acabaria «robant» les eleccions generals, tot un avís per a navegants. El locutor ultra està també convençut que Sánchez és comunista i que duu en el cap la implantació d’un règim totalitari mitjançant un colp d’estat que, una de dos, o guanyen els colpistes o guanya l’Estat. Un altre avís quan encara tenim tan recents els crits dels bolsonaristes demanant la intervenció de l’exèrcit per a expulsar Lula del poder en base a una falta de legitimitat.
El del colp d’estat comunista i republicà ordit per un malèvol Sánchez és un mantra que va repetint-se des de fa molt de temps i que no pot acabar bé de cap manera. Els socialistes estan preocupats perquè la campanya del tsunami bolxevic esbombada per l’extrema dreta comença a castigar-los en els sondejos. Tan preocupats que han creat un comitè per a desmentir les boles de la dreta de cara a la propera campanya electoral.
No tinc gens clar que amb un simple comitè puguen frenar una extrema dreta que es mou arreu de l’àmbit de les democràcies liberals amb la contundència devastadora d’una placa tectònica.
L’autèntic tsunami que se’ns ve al damunt no és el bolxevic sinó que és el del feixisme que s’ha desacomplexat del tot i que, a més, ha estat capaç de presentar-se públicament com l’única solució decent a tots els mals contemporanis, com el salvador d’una democràcia suposadament amenaçada per les forces del comunisme internacional.
No sé si arribem a temps. Aquest final d’any passat l’ajuntament de Nàpols va esborrar d’una paret en el número 63 de via Morghen, al Vomero, una pintada elogiant les SS alemanyes. Es dona el cas que només a vint metres de l’infame gargot va nàixer Sergio de Simone, arrestat a Fiume, deportat a Auschwitz i assassinat a Hamburg després de patir atroços experiments mèdics. A Itàlia ja governa l’extrema dreta. Tot una metàfora.
