Si el deixeble d’Eduardo Zaplana, Carlos Mazon, és l’any vinent el pròxim president de la Generalitat Valenciana, com pot ser que siga, com diu la dita castellana, «apaga y vámonos». Aquesta capolada comunitat de veïns tornaria al cim del despropòsit, i el dofí s’autoproporcionaria un goig infinit, i al seu pare polític li remouria la condescendència. Una sense raó política, perquè aquesta terra erma cauria novament en mans d’aquells que l’han deixat postrada. Com que el periodista Victor Maceda és un saberut de tots dos personatges, per si a vosaltres, com a un servidor, se vos esmuny alguna cosa d’ells, vegeu els seus articles al setmanari El Temps, on parla profusament de mestre i alumne i tota la seua cordada, presumptament infames, no siga cosa, «meca són dena».
D’altra banda, abundant, Adolf Beltran d’El Diario.com va entrevistar Francesc Arabí de Levante El Mercantil Valenciano, l’autor del llibre Ciudadano Zaplana, la construcción de un régimen corrupto, donat a llum per Ediciones Akal, per tal de contar el procedir de Zaplana. L’Arabí és ben contundent amb la sèrie de preguntes que li fa Beltran, i aquesta frase lapidaria és ben paradigmàtica, perquè enllumena les maneres de governar del gloriós expresident de la Generalitat: «Zaplana és un impostor de la política». L’entrevista que li fa Beltran del rotatiu madrileny el 25 de maig del 2019, no té deixalles, recomanant-vos que la cerqueu i llegiu si vos bé de gust.
Tot ve a comptes perquè Mazon per tal de consolidar ensenyament i notorietat, aterra a tot tipus d’actes d’afins amb la finalitat de rebre la benedicció de qui ha servit i serveix, tot a la vista de les eleccions autonòmiques al 2023. La de Zaplana no, ja la sap i la resta l’anem sabent, ja que el seu mentor fou l’inventor d’una manera de governar que ha causat a aquesta raquítica «autonomia», un raquitisme major, degut al balafiament dels seus recursos, i Mazon l’alumne, era llavors i ara, un seu avantatjat escolà d’amén, segons conta Victor Maceda. El difusor dels seus invents, tots i totes ho vam veure al seu moment, fou el nostre difunt Canal 9, dels tripijocs de l’inventor no, se’n curava, clar.
Mazon, difusor del seu projecte d’ara, a l’ombra d’ell un bon grapat de nacionalistes espanyols, ben enlairat pels seus mitjans com OK Diario, atès a la conjuminació i sinergia amb digital, rep a Maria Claver una nacionalista treballant per als nacionalistes. L’escolà fent gal·la d’un cinisme irremeiable, ratllant la bastardia política, la rep a la seu valenciana del PP, i responent a l’agraïment de la periodista li diu aquestes paraules: «Molt benvinguts. Ens hem baixat del 4t pis a peu de carrer. Jo crec que simbolitza molt bé el pla amb el que som, al costat de la gent. És una seu oberta a tothom tots els dies. Ací hi ha molt tràfec, molta gent que ve, uns que venien sempre i altres que venen per primera vegada… Tot plegat ens fan tindre molta il·lusió».
Com que l’entrevista fou el 25 de novembre passat, Claver va posant-li vol d’aquestes maneres: «Ahir s’acompliren sis anys del traspàs de Rita Barberà. No sé com ha viscut el PP eixe dia». Mazon no pot remeiar-se el cínic polític que duu al si, i amb llàgrimes de cocodril amolla: «Amb molta tristesa i orgull, totes dues juntes. Amb molta tristesa perquè encara hi ha gent que vol seguir fent campanya electoral contra Rita Barberà després de sis anys que no és entre nosaltres i després de tot això, haja acabat amb la seua innocència i la dels seus col·laboradors. Per tant… es fàcil que recordem amb orgull a la que durant molts anys va ser per a nosaltres res més que l’alcaldessa d’Espanya. Rita fou el gran artifici del canvi i la modernització de València, la referència també de la modernització d’Espanya al llarg de molt de temps, eixa avantguarda valenciana.» Tot sense dir que a la Barberà l’arraconà el mateix PP.
A eixamplar el desacord entre governants i oposició es dedica la senyora Claver amb aquesta pregunta, la resposta de la qual servidor no la transmet íntegra, perquè hi ha vint-i-huit renglons de descàrrec de l’escolà: «Vostè parla del requisit lingüístic com una barrera de captació de talent en el cas dels metges. L’assumpte lingüístic per al Govern d’extrema esquerra valencià, pareix que s’haja convertit en una arma de confrontament i empobriment. ¿Què faran vostès quan apleguen al govern?». Algú en dona més que la senyora nacionalista espanyola, amb la ferma creença d’allò que «Dime con quien andas y te diré quien eres», referit a Mazon, Inda i ella mateixa?
L’escolà d’amén li respon de manera coherent amb els principis demostrats pels tres plegats: El deixeble de Zaplana sap molt bé què dir com a bona gavina rapinyaire que es presta: «El gran projecte que hi té el PP és una llei de llibertat educativa en la qual els pares de la Comunitat Valenciana siguen els que trien la llengua vehicular dels seus fill, perquè això és la llibertat». Mazon quan parla de llibertat, sap ben bé quin és l’objectiu de la seua cordada, és a dir, la llibertat com a concepte i el llibertinatge propi com a resultat i el castellà com a denominador o dominador comú i açò és el què diu: «Ací estem posant en marxa allò que jo anomeni el “procés silenciós”. Als independentistes catalans els costà més de 20 anys, ací, en set, s’està volent imposar a marxes forçades aquest model». Algú en dona més, de fal·làcies?, a quin sant, veritats com a punys!!!
Per la finestra oberta de ma casa, sent una colla d’una trentena de xiquetes i xiquets, que canten la nadala castellana, són les 13 hores, al migdia: «Los peces en el rio, beben y beben y vuelven a beber», incitats per un home major que em sembla el rector del poble amb un megàfon, el qual parla l’idioma de ponent, a la terrassa del bar d’enfront. Acabada la nadala esperonats s’adrecen a una pastisseria pròxima.
Amb més cara que rostre el senyor Mazon, proveït del cinisme polític que he anat mostrant i del concepte de llibertat d’un tal Trump, Bannon i tuti quanti , segueix el seu discurs: «Jo soc defensor del valencià. ¿Sap que el valencià és una llengua pròpia? És la nostra llengua cooficial». A un servidor li cau la cara de vergonya, al deixeble de Zaplana, aspirant a President de la Generalitat, evidentment no !!!. Per això mateix segueix amb fal·làcies: «Com a president de la Diputació d’Alacant, estic incrementant les partides d’ajuda a la promoció del valencià, crec que la millor manera perquè la gent aprecie el valencià quan no el coneix, és promocionant-lo». I ací amigues i amics en va una ben bona per tendenciosa i fal·laç; «Però, també crec que la millor manera que la gent l’odie, és imposar-lo… En el PP apostem per la cordialitat, pel bilingüisme cordial».
Hom es tapa el nas davant l’enverinat ambient. Marc Granell ens retrau coses, al temps que ens esperona en «Parany», de la seua Poesia Completa 1976-2016, editada per la Institució Alfons el Magnànim:
¿PER QUÈ GAUDEIXES LA DERROTA, PERQUÈ ENCARA TENS ESPERANÇA O PERQUÈ JA NO TE’N QUEDA? FIXA’T BÉ: POT SER T’HO MANAREN QUAN SABIES LES REGLES. PODRIES HAVER PERDUT MASSA TEMPS PRODUINT-TE ENEMIC.
