Alguna cosa no encaixava en la designació i atribució dels mundials de futbol a Qatar, emirat autocràtic que s’ha significat pel seu poc respecte als drets humans, la marginació de la dona i la ignorància de la legislació internacional en la (des)protecció dels treballadors -que s’han deixat la vida per desenes, si no centenars- en la construcció megalòmana dels estadis olímpics.
D’on una dictadura descarada, seu d’un tal esdeveniment mundial? Era d’esperar: els petrodòlars han fet el seu efecte i la detenció de la vicepresidenta del Parlament Europeu i alguns eurodiputats -i això és només la punta de l’iceberg- en donen l’evidència dels suborns empleats per a un tal «blanqueig» de l’emirat autocràtic de Qatar.
I el que és més greu: el desprestigi -sense retorn?- de la UE, que no en tenia prou amb les polítiques nefastes i moralment impresentables envers les onades d’immigrants, la prevalença dels interessos econòmics de les multinacionals sobre el benestar de la població, l’armamentisme descarat i submís als EUA i el seguidisme a l’OTAN en la guerra d’Ucraïna, així com la ignorància culpable del deteriorament del planeta… que calia afegir, ara, la complicitat —«gratificada», clar— en situar els mundials de futbol en un país predemocràtic: Qatar.
Lamentable.
