La Medicina en majúscules és un art i una ciència que té unes particularitats que la fan única. Bàsicament, és una relació entre dues persones, una que pateix i una altra que té el coneixement per ajudar-la a sortir d’una situació no volguda (la malaltia), i en tant que una situació no volguda que la limita en les seues expectatives vitals, és una situació que coarta la seua llibertat i necessita demanar ajut a una persona desconeguda, el o la metgessa, en la qual diposita la seua esperança.
Qualsevol metge o metgessa, davant un malalt, necessita comunicar-se, i fer-ho de forma efectiva i afectiva, amb la globalització no és estrany que una pacient hi vaja acompanyada d’un traductor, o que un metge s’esforce a parlar en anglés, si aquest és el cas (és molt cool), amb el seu pacient. La comunicació esdevé així en l’element central de la relació entre totes dues persones, que tot i ser sempre l’element necessari en la relació entre humans, en el cas entre el pacient i la metgessa, la comunicació esdevé obligatòria, el desitge o no un dels dos. Aquesta relació forçada sempre ha dut a una relació desigual: el metge és l’element de poder i el pacient l’element de submissió.
La consciència d’aquesta relació desigual no s’ensenya a les escoles, com deia Al Tall, alguns l’aprenen, la majoria no. I sense dubte, el primer element d’humiliació i de mostra de poder d’un metge o metgessa envers el seu pacient és obligar-lo a canviar de llengua per a manifestar el seu patiment, amb el greuge que aquesta violència l’exerceix sobre una persona afeblida per una malaltia i que cerca el seu ajut obligatòriament.
Els metges i metgesses, amb el seu menyspreu per la llengua són una mostra massiva, diària i viva del Poder coercitiu de la cultura espanyola, perquè no hi ha cap altra activitat social que es faça de forma tan extensa on s’obligue els ciutadans a sotmetre’s a una llengua.
La manca de voluntat política per avançar mínimament, no sols en la defensa de la llengua, sinó també en l’empoderament de les persones en situació de malaltia, fa palesa la visió de jerarquia, poc democràtica i completament contrària al progrés del País Valencià, dels dirigents polítics que patim.
