Sempre he tingut molt de respecte a les metgesses, perquè són les úniques persones que, en moments molt determinats, fan el que creuen necessari en el nostre cos, sense que els pugues dir: «aquesta boca és meua». No crec que puga haver cosa més humiliant —o que et faça sentir més impotent— que haver de deixar el cos en unes altres mans, encara que siga per curar-te i per deixar-te en millors condicions per poder tirar avant. Evidentment, també hi ha una clara voluntat de confiança: les deixem fer, perquè sabem que ens fan bé. És clar, no tenim altre remei. Molt de respecte a les metgesses, però també als infermers que et curen la ferida quan t’obris el cap contra una branca de taronger perquè al teu germà Gonçal li ha pegat per anar al mercat de Corbera fent camp a través, pel mig dels horts, per acurtar el camí. Per acurtar el camí? Per acurtar camí al cementeri, si els companys de la sanitat no estigueren de guàrdia i preparats per curar-te les conseqüències de la teua irresponsabilitat, la penitència del teu pecat.
A Sueca, s’ha quedat una frase feta en honor d’un metge d’aquells mítics que ara diuen de família, però que, abans, déiem de capçalera o de casa. «Escolta» solem dir quan volem que una persona ens atenga con Déu mana. Si el nostre interlocutor suecà té ganes de broma o d’emprenyar un poc, et contestarà de seguida: «que t’escolte Campos!» Evidentment, Campos era un metge dels que visitaven les cases i auscultava els malalts i no «escoltava» com deia el personal que no tenia l’orella massa fina, que no coneixia el lèxic de la medicina o, simplement, que tenia ganes de fer la mà.
Encara he conegut, de menut, el metge de capçalera que visitava ma casa a Fortaleny. Ell acompanyà ma mare a portar-me al món en el mateix carrer que ara té el seu nom: «carrer metge Josep Navarro», crec que diu la placa que li han posat. Era un d’aquells metges que coneixia totes les famílies del poble i sabia molt bé de quin peu coixejava cadascú des del punt de vista de la salut. Jo en tinc un bon record de la persona, del metge, que vaig seguir visitant fins que deixà d’exercir. Alguna cosa deuria fer bé, quan li posaren el seu nom a un carrer de Fortaleny.
Sembla que, a la marxa que va la nostra sanitat, la frase «que t’escolte Campos» la començarem a dir correctament: «que t’ausculte Campos!», ja que cada vegada és més difícil trobar un metge que t’ausculte. En aquestes altures de la història, i després d’una pandèmia en què s’aplaudia els sanitaris perquè es deixaren la pell en benefici de la nostra salut, trobe molt trist llegir titulars en la premsa seriosa, com ara: «L’atenció Primària agonitza per la inacció dels polítics». I un subtitol que diu que els experts porten des del 2007 alertant del que passaria. Ara ja és un fet: falten metges i la sanitat pública té un finançament esquifit. I sembla que no només és la dolenta gestió d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid i la manera en com s’enfronta al problema. La gran majoria de comunitats autònomes de l’Estat tenen seriosos problemes en el que se suposa que és el nivell assistencial més important del sistema sanitari, en l’atenció primària, perquè és el que està més prop de la població. Ja no passen per casa. No poden. Però, cada vegada són menys accessibles. No en són suficients. És evident que hi ha manca de metges i de recursos materials. Una mancança que, inevitablement, es tradueix en una càrrega escandalosa de treball.
Només una cosa em consola i és que els informes que llig diuen que al País Valencià, des de la victòria de l’esquerra, s’ha fet un important esforç en reforçar la sanitat pública, fins i tot, en recuperar la gestió d’àrees de salut privatitzades pel PP com Torrevella o la Ribera. Però, l’esforç no ha sigut suficient perquè no s’han pogut eliminar els problemes greus que pateix la nostra sanitat. Els nostres polítics s’hauran de posar les piles i activar els plans que diuen que tenen per incorporar més professionals i més recursos al nostre sistema sanitari públic. Caldria que la famosa frase suecana, no s’haguera de dir seriosament: que t’ausculte Campos! Millor que seguisca sent una frase de conya.
