Crec que va ser el meu amic Rafael Xambó qui va fer una piulada que deia: «No té desaprofitament». El text era un comentari a la foto en què apareixen somrients María José Català, Carlos Mazón i Eduardo Zaplana. Supose que treien pit a partir de les enquestes electorals, amigues, que els pronostiquen bons resultats. «Que no tornen. Toca ferro», crec que vaig escriure. L’expressió «tocar ferro» sinònima de «tocar fusta» la fem servir els valencianoparlants per a prevenir-nos contra la mala sort. Com ara, la mala sort que va tindre l’amic Francesc Xavier Tèbar, veí de Benetússer, que va rebre una multa de 600 euros emparada en la llei mordassa per reclamar ser atés en valencià en un centre de salut d’Alfafar. Abans de seguir en el tema de la mala sort que volem evitar, demane ajuda als entesos perquè m’expliquen què pinta la llei mordassa en aquesta història. No ho acabe d’entendre, però encara entenc menys com la llei està vigent després de no sé quantes promeses del govern de l’altiplà de derogar-la o, com a mínim, de canviar-la. Per què li costa tant al govern «més progressista de l’actual democràcia» canviar una llei com aquesta? Si parlar en valencià va contra la seguretat ciutadana, els valencianoparlants tenim un greu problema des del moment que comencem a dir «pare» i «mare». I no deuríem consentir que, després de no sé quants anys d’autonomia i de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, encara passen aquestes coses. Alguna cosa malament hauran fet els nostres governs autonòmics quan no està garantit el dret d’usar el valencià en qualsevol centre de salut del país. ¿No hi ha ningú dels que manen un poquet —dels que manen molt no en tenim ni un, ni mig, ni cap— que tinga dos ditets de trellat? No sé què collons esperen per garantir aquest dret democràtic tan bàsic. O és que no poden? I, si no poden, què vol dir? Si això passa manant els «progres» a l’altiplà i a casa, què no passarà si tornen els de la foto: Mazón i Maria José Català? Recordeu que l’exconsellera té el valencià com a defecte: «En primer lugar os pido disculpas por si en algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto. Si lo hago ruego que me perdonéis. Me perdonáis, me avisáis y pasaré rápidamente al castellano. Pero, no me doy cuenta, de verdad». Tornem a tocar ferro! No sabem què passarà si tornen? Sabem que, del temps en què van manar, els populars valencians han tingut imputats tres expresidents de la Generalitat, dos expresidents de les Corts, que també van ser consellers, onze exconsellers, tres expresidents de Diputacions i tres alcaldes. Si no m’equivoque, en uns dies tindrem, si no els tenim ja, tres expresidents als bancs dels acusats per corrupció: Eduardo Zaplana, José Luís Olivas i Francisco Camps que veurem com queden ja que, segons diuen els diaris, hi ha confessions d’altres acusats que són un punt feble per a les seues defenses. I d’ací ve la darrera cosa que tampoc em cap en el cap: la manera de valorar el personal els partits polítics a l’hora de votar, de triar qui seran els que administraran els nostres diners i qui gestionarà les coses més grosses: la sanitat, l’educació, la cultura… Ho dic perquè com deia, a partir de les enquestes electorals, els veig traure pit. Tornen a pensar que el personal es fava i que guanyaran les eleccions només amb Feijóo a Madrid i ací tornant a ressuscitar el fantasma de l’anticatalanisme. Estan convençuts que el blaverisme no ha mort i el poden instrumentalitzar. Sí, toquem ferro!
