Aquest 9 d’octubre ens trobem un País Valencià que presenta unes condicions objectives que ens reclamen treballar amb l’objectiu democràtic d’engegar un procés constituent valencià, entremig i a llarg termini, que ens porte a aconseguir i assolir el País Valencià que volem. Unes condicions que responen a l’agudització de les contradiccions del sistema capitalista i a la situació d’opressió nacional que patim en el nostre territori. La seua concentració en períodes de crisi poden ser l’espurna d’un canvi al País Valencià necessari per a posar a les persones i la vida al centre. Hem de saber treballar aquestes contradiccions, on s’enfronten forces antagòniques, perquè la nova correlació de forces beneficie les classes populars valencianes.
Som conscients de les condicions subjectives, aquesta situació no acaba de capil·laritzar en la majoria social valenciana, inclús es pot donar una tendència dretana de la societat com a resposta del malestar cap a les institucions suposadament progressistes. Sumat a què gran part de la societat civil organitzada, progressista, valencianista i d’esquerres al País Valencià està desmobilitzada a l’espera d’una solució institucional que mai arriba i a la por a perdre aquesta. La utilització del retorn de la dreta, com una fantasma que recorre cada racó del País Valencià, no pot servir per a desmobilitzar moviments transformadors, silenciar les crítiques constructives i justificar polítiques alienadores realitzades per partits progressistes, d’esquerres i demòcrates.
Ha passat un temps prudencial d’ençà que s’han capgirat gran part de les institucions valencianes per adonar-nos que la millora en l’administració i gestió de l’Autonomia no és suficient, ni molt menys definitiu, per poder assolir les millores socials i democràtiques que necessitem al País Valencià. El Botànic 1 i 2 s’han desempallegat de la llosa de la corrupció i podem comprovar una millor gestió, però, després de més de set anys a la Generalitat, trobem a faltar les polítiques transformadores que necessita el poble valencià i comença a detectar-se un cert grau d’estancament. Situació que s’aguditza amb la crisi i la seua instrumentalització pels poders econòmics amb l’objectiu d’aplicar mesures neoliberals amb el maquillatge de fer front a l’emergència sanitària, posant els beneficis del capital per sobre de la vida de les persones.
No n’hi ha prou amb governar a les institucions i encara menys amb tebiesa per por a perdre-les. Som conscients de gran part per les mancances i limitacions imposades pel model autonòmic i centralista que concep les institucions autonòmiques i municipals com a meres sucursals gestores dels recursos assignats des del govern espanyol, impossibilitant cap poder incidència real a curt termini. A més, les millores en les quals es treballa, a l’hora d’aplicar-les ens trobem amb els entrebancs d’una estructura d’estat radial i en un esgotament de l’acció institucional per reclamar el que ens pertoca. Per aquests motius no són definitius els possibles canvis institucionals sinó que hem de construir una hegemonia d’esquerres autocentrada en el País Valencià per poder respondre a les necessitats dels valencians i les valencianes.
Per assolir aquesta hegemonia hem de crear un espai de confluència i coordinació entre els diferents sectors en lluita i les classes populars organitzades amb incidència i arrelament social, estratègia política compartida i valentia institucional per poder aplicar les polítiques transformadores. Hem de construir i enfortir un projecte valencianista i d’esquerres per defensar els drets socials i les llibertats democràtiques del País Valencià, una estratègia compartida que relacione dialècticament institucions i classes populars per guanyar la centralitat política amb una estratègia popular i de país articulada en el dret a decidir individualment i col·lectivament.
Des de Poble Lliure instem la societat valenciana organitzada a treballar en un Acord Sobirà per al País Valencià, un pacte que ha de nàixer en la intersecció de l’alliberament social i nacional, des de la confluència i coordinació de les lluites socials i democràtiques en una estratègia nacional-popular que guanye la centralitat de l’espai polític valencià i conquiste l’hegemonia social. La violència polièdrica que patim sols es pot aturar amb una resposta que abaste els diferents sectors en lluita, els coordine i els complemente.
Com deia Fuster: Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres!
Visca el 9 d’Octubre.
Visca el País Valencià.
