Diari La Veu del País Valencià
Mulet exigeix igualar la repressió cultural i lingüística del País Valencià durant el franquisme al cas català, basc i gallec.

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha explicat que, entre les quasi 80 esmenes que Compromís ja ha registrat al text de la Llei de Memòria Democràtica que s’està tramitant al Senat després del seu pas pel Congrés està equiparar totes les llengües i cultures pròpies de l’Estat que van patir igualment persecució per part del franquisme, en lloc del text excloent actual que únicament parla de cultures basques, catalana i gallega.

Segons Mulet, «és completament injust i discriminatori, ja que es va perseguir com a mínim per igual altres llengües i cultures, i no és el mateix per exemple parlar de llengua catalana per a equiparar la llengua comuna de Catalunya, País Valencià, Illes Balears o comarques d’Aragó i Múrcia (el Carxe), com si tots formaren part d’una mateixa cultura: existeixen les cultures pròpies més enllà de la llengua comuna, el mateix que passaria amb l’asturià com a llengua comuna, però que no seria equiparable a la cultura pròpia d’Astúries, amb les altres zona asturià parlants com la regió lleonesa, Extremadura o Cantàbria; o no és el mateix la repressió de la llengua i cultura gallega com la repressió cultural en el Bierzo, que va més enllà de l’idioma gallec, i així en tots els casos».

El senador valencianista remarca que ningú no dubta de la unitat de la llengua, però «l’actual redactat que equipara llengües i cultures i és incorrecte»: «Al País Valencià es va perseguir el valencià com a llengua, però també els trets culturals propis dels valencians i valencianes, i amb el redactat que ha eixit del Congrés sembla que eixe fenomen sols es va donar en tres comunitats autònomes, Catalunya, País Basc i Galícia, i a la resta no, i sabem que no va ser així».

A més, també ha fet referència al cas concret del poble gitano, «una cultura no territorialitzada que va patir especialment la repressió per part de la dictadura, en aspectes de llengua i cultura, i on la llei fa un esment superficial».

Comparteix

Icona de pantalla completa