La matinada de l’11 de setembre del 1981, Joan Fuster va patir un atemptat amb dos artefactes explosius col·locats a les finestres de sa casa, al carrer de Sant Josep de Sueca, que esclataren amb pocs minuts de diferència per intentar provocar el dany més gran possible.
Fuster, que habitava a la planta baixa, acostumava a treballar durant la nit i en aquells moments es trobava amb altres dos escriptors, Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador, que havien passat la vetlada amb ell conversant sobre literatura. En escoltar la primera de les detonacions, tots tres, així com alguns veïns, van eixir de casa per comprovar què havia passat. Just en aquell moment un veí va fer notar a Pérez Montaner que a la finestra de l’esquerra hi havia un cilindre de metall que fumejava. Instintivament, tothom va fugir i, al cap de pocs segons, el cilindre va esclatar i va causar importants desperfectes tant a la casa de Fuster com al bar d’enfront i als cotxes estacionats al carrer.
La primera bomba només havia estat un parany. La segona, programada per explotar uns pocs minuts més tard, estava pensada sens dubte per a caçar Fuster, per assassinar-lo. El comando terrorista havia utilitzat dinamita Goma-2, aleshores un material d’ús comú en l’exèrcit i en obres d’enginyeria.
No hi va haver desgràcies personals, però l’interior de la casa va quedar seriosament danyat pels impactes, especialment la biblioteca. L’endemà, polítics valencians i personalitats del món de la cultura es van presentar al domicili de Fuster. No fou el primer atac d’aquest tipus que va patir, ja que el 1978 li posaren un altre artefacte explosiu de menor intensitat que ell mateix va qualificar en un dels seus articles de «petard». El succés va ser un dels episodis més greus de la transició política valenciana protagonitzats per la ultradreta.
Matar Joan Fuster i altres històries (Austrohongaresa de Vapors), el llibre del periodista i escriptor Francesc Bayarri, inclou una investigació periodística sobre l’atemptat del 1981 contra l’intel·lectual valencià i revela el contingut de les diligències judicials i també part dels documents policials de l’època. Daquesta documentació resulta evident l’escàs interés oficial per aclarir els fets. Tanmateix, l’atemptat pogué haver provocat una autèntica massacre. Poca cosa més es va saber d’aquell fet gravíssim per tal com la instrucció judicial va estar marcada per les ganes de no saber res i fins i tot per la insídia d’una policia declaradament franquista. Així, un incident que hauria pogut saldar-se amb la mort de sis persones finalment va quedar en un no-res com tants altres comesos al País Valencià contra valencianistes durant els anys de plom. Els autors no van ser detinguts mai.
Fonts: «Atentado contra el domicilio del escritor Joan Fuster», El País, 1981 / Enric Alforja, «Atemptat amb bomba al domicili de Joan Fuster l’11 de setembre de 1981», Espai Joan Fuster, 2018 / O. Sánchez, «L’atemptat contra Joan Fuster ja és matèria de llibre», Levante-EMV, 2018
