Aquest dissabte, l’espai Horitzó Socialista va emetre un comunicat en què anunciava, de manera definitiva, el seu trencament amb Arran, l’organització juvenil vinculada a l’esquerra independentista. Es tracta d’un moviment que ha implicat una trentena d’assemblees d’aquesta organització i que ha provocat la marxa de quasi una tercera part de la militància. Un fet que també ha tingut el seu detonant al País valencià, on els nuclis de València, Vila-real (Plana Baixa) i Marina Alta han participat d’aquesta separació, segons informava Horitzó Socialista a través del comunicat esmentat.
Va ser precisament des d’Arran València que una militant va publicar un article a L’Accent en el qual plantejava la necessitat de «continuar el fil roig» i criticava el conjunt de l’esquerra independentista per «no tenir un projecte amb potencialitat real per a rompre amb la societat capitalista». L’article també carregava contra la direcció d’Arran per adoptar «postulats inqüestionables que destaquen per la seua indefinició».
La decisió d’aquest grup de militants identificats amb la marca Horitzó Socialista, que ells mateixos defineixen com «un òrgan de difusió», es va anunciar a mitjan juliol i es va confirmar aquest dissabte. Argumetaven, a través d’un comunicat, «discrepàncies de fons», i anunciaven que se centrarien a «treballar per un Moviment Socialista encara en construcció als Països Catalans». També estableixen, com a particularitat pròpia, el fet de «trencar amb les limitacions que suposen el nacionalisme i l’interclassisme» per «fer realitat la possibilitat d’una revolució socialista que ens duga a un món sense classes».
En declaracions al Diari La Veu, fonts d’Horitzó Socialista argumenten que la ruptura és «la culminació d’un procés polític que s’ha anat accentuant últimament» per qüestions «fonamentalment ideològiques». Asseguren que Arran, com l’esquerra independentista, han caigut en «un interclassisme que té com a resultat la indefinició tant ideològica com estratègica, arrossegada històricament i que no s’ha volgut abordar». Aquest nou espai reconeix, alhora, que «no tenim un projecte polític definit a hores d’ara», perquè consideren que «es construirà a partir de la reflexió i del debat. Per això no creem una organització», continuen, «perquè aquesta ha d’eixir després d’un procés previ».
Des d’Horitzó Socialista també destaquen que el trencament no ha sigut una qüestió territorial, sinó generalitzada, amb una trentena d’assemblees d’arreu dels territoris de parla catalana participant-hi i donant a l’escissió «una magnitud molt rellevant».
Però les crítiques van més enllà del sentit ideològic. Aquest nou espai denuncia també que hi ha hagut un «tancament de files per part del bloc conservador i dinàmiques cada vegada més repressives, fins al punt d’expulsar assemblees arran de la creació d’aquest òrgan de debat», que és Horitzó Socialista. Denuncien, també, una «burocratització» imposada des d’Arran a l’hora d’encarar els debats. «S’apel·lava constantment a les formes, es deia que no era el moment per tenir tal debat i es creaven òrgans purament formals on hi era la direcció política per condicionar-los».
Pel seu compte, Arran ja va reaccionar a l’anunci de l’escissió d’una part de l’organització argumentant que aquests militants «no comparteixen el projecte de l’esquerra independentista ni la formulació d’una proposta revolucionària socialista, independentista i feminista als Països Catalans». També lamentaven que les crítiques dels militants díscols «no tenen la voluntat de construir i és fàcil que acaben tendint cap a postures cada vegada més rígides, immòbils i a la llarga irreconciliables».
De fet, fonts d’Arran que també han parlat amb aquest mitjà entenen que els militants discrepants han proposat un projecte alternatiu «relegant la lluita nacional i basant-se, diuen, en el moviment socialista com a única lluita». També protesten pel fet que els escindits acusen Arran de «burocratitzar els debats»: «aquesta acusació és fàcil si planteges un debat de manera reiterada sense que la majoria de la militància l’assumisca i, en lloc d’acceptar que les conclusions del col·lectiu no són favorables a les tesis plantejades, tornar-ho a posar sobre la taula de manera constant».
La separació, assumida com a inevitable per part de las dues parts, constata una divergència estratègica que ja es va contemplar durant anys, tot i que en un context distint, abans de la creació d’Arran. Aquesta organització juvenil era el resultat de la confluència entre Maulets i la Coordiandora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), aquesta última amb molta més tendència a assumir símbols explícitament socialistes i comunistes. Aquelles dues agrupacions es van unir a l’estiu del 2012, concretament a la localitat catalana de Berga en el context del festival Rebrot, organitzat per l’esquerra independentista.
Des d’Horitzó Socialista reconeixen que aquest precedent de separació de l’esquerra independentista no és únic, atès que l’espai polític «ha patit una gran diversitat d’escissions i ruptures des dels anys setanta, cosa que evidencia la indefinició ideològica i la manca de voluntat per construir un projecte polític adreçat a canviar la societat i no només a una mera acumulació de forces sense cap projecte polític comunista de fons». Per part d’Arran, les fonts consultades detecten algunes coincidències, però també diuen que «establir similituds, d’entrada, seria agosarat». I és que el creixement d’Arran els últims anys ha anat lligat a un context ben distint al de fa deu anys, en què la crisi de la pandèmia ho ha canviat tot, en què la motivació militant dels joves anava més lligada que mai a la progressiva precarietat laboral i en què el procés independentista a Catalunya «ha marcat moltíssim l’agenda tot just quan volíem reforçar la presència al País Valencià i, en canvi, el context ha posat excessivament el focus al Principat».
Totes les parts admeten, també, que aquesta escissió pot afectar altres espais de l’esquerra independentista, com ara la CUP, que treballa en candidatures valencianes per a les eleccions municipals de l’any que ve. Caldrà veure si aquest trencament influeix, o no, en aquest altre procés polític que s’albirava, almenys fins fa poc, amb cert optimisme en diversos municipis valencians.
