Els ponts de ferro del Xúquer, ubicats a la Ribera, es van bastir a principis del segle XX, una època en què la construcció d’infraestructures de carretera i ferroviàries era vital per a impulsar el desenvolupament comercial. L’economia agrària d’exportació havia pres un fort impuls als pobles de la comarca i, per tant, disposar de bones vies de comunicació era important a l’hora d’aconseguir la mobilitat de persones i béns. Fins a les acaballes del segle XIX, el riu va ser un gran obstacle, ja que el pas es duia a terme amb barques guiades per sogues lligades a les riberes. Es té constància del seu ús a Alberic, Tous, Gavarda, Alcocer, Sumacàrcer, Albalat de la Ribera, Riola, Cullera i Fortaleny.
Els ponts de ferro més antics són el de Riola, del 1900; el de Cullera, del 1905, i el de Fortaleny, del 1916, tots tres a la Ribera Baixa. Uns anys més tard, el 1917, es van instal·lar el d’Albalat de la Ribera, a la mateixa comarca, i els d’Alzira i Gavarda, a la Ribera Alta.
Segueixen el model bow-string, és a dir, d’arc atirantat amb tauler inferior, i van ser construïts per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona.
A aquests sis, cal afegir-ne un altre de la mateixa tipologia, de disseny modern, del 1991, a la carretera de Millars (la Canal de Navarrés) a Dosaigües (la Foia de Bunyol), un projecte de l’enginyer José Ramón Atienza de 120 metres de llum.
Els sis primers ponts de ferro
El primer pont enllaça Riola i Sueca per l’actual carretera CV-505. Va ser projectat per Ricardo Benito de Endara i va ser inaugurat el 7 d’abril del 1900. És el més xicotet (48 m de longitud) i segueix el model bow-string tipus Pratt, que consta de dos arcs el·líptics en paral·lel als costats del pont. Es diferencia de la resta perquè va ser finançat de manera privada i va tindre també la funció d’aqüeducte per a portar aigua potable a Sueca.
El segon, a Cullera, era necessari per evitar els ponts sobre barques existents fins llavors en la carretera de segon ordre Silla-Alacant, del 1861, i el precedent de la carretera Alzira-Tavernes de la Valldigna. El 1890 ja es va projectar un pont de fàbrica amb tres obertures, però finalment es va optar per un pont metàl·lic seguint el model esmentat. Va ser construït a partir del projecte de l’enginyer José Jimeno Lassala i la proposta d’Enrique de Domingo. Té una longitud de 60 m i una amplària de 6,4 m.
El tercer, a Fortaleny, a la carretera de Sueca a Corbera, va ser inaugurat el 7 de maig del 1916, té una longitud de 232 metres i presenta una biga bow-string amb un arc parabòlic atirantat. Aquest pont, obra d’Arturo Monfort, és un dels més singulars, ja que crida l’atenció des de qualsevol punt de vista, perquè va ser construït per a protegir-se de les fortes crescudes del Xúquer.
Posteriorment, el d’Albalat de la Ribera va permetre la comunicació amb Polinyà de Xúquer. També s’hi va aplicar el mateix model amb dos arcs bessons. Té una longitud de 83 m. i també va ser projectat per Arturo Monfort.
El d’Alzira va substituir el pont de Sant Gregori, del segle XIV, al qual s’atribuïa el fet que el nucli urbà s’inundara en cas de crescudes. Inicialment, es va anomenar com l’antecessor.
El de Gavarda, que enllaça amb Beneixida, corresponia amb el pas de l’antiga carretera Reial de València a Madrid. L’autor del projecte va ser l’enginyer Enrique Tamarit. Té un arc de ferro de 70 m de llum i 137 m de longitud.
