El vicealcalde de Gandia (la Safor), Josep Alandete, ha fet un moviment que pot semblar irrellevant però que reflecteix, de fons, les tensions que es viuen al si de Compromís de cara a la confecció de les llistes electorals per a les pròximes eleccions municipals, que se celebraran d’ací a un any. Alandete, que ja va formar part de la Unitat del Poble Valencià –precedent de l’actual Compromís– i que també va passar per Esquerra Unida, estava integrat a Compromís, tot i que sense disposar del carnet de militància de cap dels partits que formen aquesta coalició. Fa uns dies, Iniciativa va fer pública la incorporació d’aquest polític, vicealcalde de Gandia, regidor d’Urbanisme i qui va esdevenir candidat a l’alcaldia de la capital de la Safor contra pronòstic.
De fet, aquell desenllaç va ser fruit d’un altre moviment intern d’una part de la militància de Compromís, que va acabar amb un independent com a cap de llista a l’alcaldia de Gandia. La Safor és una de les comarques amb més militants del nacionalisme valencià i una de les poques dominada encara pel sector crític de Més Compromís, denominació actual de l’antic Bloc Nacionalista Valencià. Precisament, va ser aquest sector crític amb la direcció nacional del partit qui va promoure Alandete com a cap de llista en unes primàries obertes en què estava previst que Alícia Izquierdo, actual regidora a Gandia, s’imposara amb facilitat.
En aquell moment, l’encara Bloc Nacionalista Valencià ja mostrava certes divisions internes entre la línia oficialista del partit, identificada amb la dirigent Àgueda Micó i amb els principals càrrecs de la formació; i un corrent crític que, sense renunciar a explorar noves maneres de sumar més electors i militants, defensava el manteniment i la visibilitat de les reivindicacions tradicionals del partit, les més explícitament lligades al nacionalisme valencià. Aquesta divisió es va veure amb nitidesa al congrés del partit de l’any passat, quan el Bloc es va rebatejar amb el nom de Més Compromís i quan un candidat alternatiu inesperat, Àlex Ruiz, va sumar quasi el 40% dels suports de la militància per accedir a la direcció de la formació. Tot i la victòria clara de la proposta oficialista, encapçalada per Àgueda Micó, la previsió d’un congrés amb una sola candidatura i el posterior destacat suport de Ruiz van evidenciar, encara més, les divisions internes al si de la pota nacionalista de Compromís, el partit que ostenta el 80% de la militància de la coalició.
Tres anys abans d’aquell congrés, al 2019, les primàries del partit per encapçalar la llista de Gandia van ser premonitòries. El sector crític va impulsar Alandete, qui va guanyar contra tot pronòstic i «va pegar la campanada», en paraules d’un militant del partit. El vencedor d’aquelles primàries va proposar a Alícia Izquierdo incorporar-se a la llista al segon lloc. Tot i que l’actual regidora havia anunciat al seu Facebook que abandonaria la política, finalment va accedir a aquesta oferta i la coalició, a nivell local, quedava en una situació estranya: mentre que el màxim càrrec públic l’ostentava un independent, el col·lectiu local continuava sent controlat pels afins a la línia oficial del partit i el comarcal, pel seu compte, restava en mans del sector crític.
Ara, a un any de les eleccions, i davant la certesa que el col·lectiu local de Més Compromís vol assegurar-se la candidatura a l’alcaldia a les llistes de la coalició valencianista, Alandete ha fet el salt a Iniciativa del Poble Valencià, el partit de la vicepresidenta Mónica Oltra. I ho va fer de manera ben visible, amb un acte que desprenia certa solemnitat gràcies a la presència dels líders oficials del partit, Alberto Ibáñez i Aitana Mas, a més d’una vintena de persones situades a l’òrbita comarcal de Compromís, coalició que governa a Gandia a l’ombra del PSPV, que manté l’alcaldia de la ciutat.
El moviment s’entén si s’analitza que en altres localitats com Cullera, Torrent o Alzira, diversos militants d’Iniciativa han pressionat per a obtindre una major quota presencial a les llistes municipals i collar l’antic Bloc per negociar en aquest sentit. En localitats com la capital de la Ribera Alta, de fet, aquestes tensions van arribar al punt que els valencianistes no es van poder presentar amb la marca Compromís, compartida pels partits de la coalició, sinó que van haver de demanar el vot amb la distinció Bloc. Tot i que, cal dir, aquest canvi no els va suposar una pèrdua de vots inesperada en una ciutat com Alzira, familiaritzada amb l’antiga denominació del partit.
Ara, en canvi, aquestes disputes poden complicar les coses a una coalició que ho ha fiat tot a la marca Compromís. Especialment l’antic Bloc, que s’ha rebatejat amb el nom Més Compromís i que veu com, Iniciativa, lluny de renunciar a guanyar terreny en localitats on tradicionalment no han tingut incidència, ara mira de trobar el seu lloc en unes llistes compartides i condicionades per les negociacions entre Més i Iniciativa a l’hora d’acordar quotes de representació i també per les disputes internes, aquestes de caire ideològic, al si de Més.
El moviment d’Alandete, per tant, podria ser el preludi de noves tensions de cara a les eleccions municipals de l’any que ve en una coalició especialment plural que ha d’integrar diferents ideologies, partits, corrents i sensibilitats.
