Tres dies després de l’acte descafeïnat promogut per l’Ajuntament en record de les víctimes del bombardeig del Mercat Central d’Alacant, el Col·lectiu Antifeixista d’Alacant ha celebrat una concentració per reivindicar la memòria de les tres-centes persones que van morir per les bombes de l’aviació feixista italiana el 25 de maig de 1938. La trobada ha tingut lloc al mateix Mercat Central, on diversos col·lectius han homenatjat les víctimes del pitjor dels 71 bombardejos que va patir la ciutat entre 1936 i 1939, segons es llegia al manifest. « No debades els atacs a la població, la destrucció de les infraestructures civils i la utilització del terror com a arma de guerra varen ser una més de les estratègies dels franquistes en els seus intents per recuperar els privilegis de classe que, tímidament, es van posar en qüestió amb l’arribada de la II República l’any 1931».
Els concentrats han denunciat el fet que l’Ajuntament d’Alacant haja «tornat a passar de puntetes en aquesta commemoració». Segons indicaven, «no ens pot sorprendre, quan són els fills polítics dels franquistes, els hereus de Franco, Mussolini i Hitler els que governen i marquen l’agenda institucional», deien en referència a PP i Ciutadans, que ostenten el govern de la ciutat; i també de Vox, partit que els dona un suport extern imprescindible per mantindre la majoria al ple. «De la mateixa manera que en el passat bombardejaven la població que eixia a comprar a aquest Mercat, en el present aproven lleis que persegueixen els pobres, els sense sostre i les dones com l’ordenança municipal de la vergonya. A l’igual que en el passat llançaven bombes conra aquelles que eixien de casa a buscar sardina, hui privatitzen la sanitat, ens retallen les pensions, expulsen i assassinen immigrants».
El Col·lectiu Antifeixista d’Alacant feia una crida a «seguir lluitant contra el feixisme, seguir denunciant els crims feixistes del present, seguint organitzant-nos diàriament i seguir reivindicant els somnis trencats en 1939». Per recordar les víctimes d’aquell bombardeig, recordaven també que les històries personals de les 306 persones que van ser assassinades «són úniques i irrepetibles, ens parlen d’un poble que resistia des de la rereguarda la bèstia feixista; que ens recorden que la lluita contra el feixisme es lliurava al front però també als carrers, a les cases, buscant unes quantes sardines amb què alimentar la família. És la història de la classe treballadora que, en cada moment històric, s’ha organitzat, s’ha cultivat, ha lluitat i ha compartit el millor de si mateixa».
