La Comissió de la Dignitat, entitat memorialista nascuda a Catalunya fa vint anys amb l’objectiu de retornar la documentació confiscada pel franquisme als seus propietaris –conflicte conegut mediàticament com el dels «papers de Salamanca», ha reconegut la trajectòria cultural i cívica del pintor i escultor alcoià Antoni Miró (1944) amb la concessió del Premi Dignitat. L’acte d’entrega se celebrarà el dimecres 1 de juny a l’Ateneu Barcelonès.
Miró, en paraules de l’entitat, serà reconegut «per la seva activitat com a artista polifacètic que ha destacat pel seu compromís envers la memòria col·lectiva dels Països Catalans i la seva cultura reflectint en les seves obres tant fets històrics com els intel·lectuals de les terres catalanes, i és autor del projecte de monument al president Lluís Companys que va oferir a la ciutat de Barcelona».
Amb ell hi haurà, també, altres dos premiats. Un serà la Religious Society of Friends, coneguda també com «els quàquers», per «la seva tasca humanitària feta durant la Guerra civil amb els refugiats, especialment els infants». El premi el recollirà la historiadora Rosa Serra.
El més conegut dels premiats és l’advocat xilè Gonzalo Boye, defensor del president català a l’exili, Carles Puigdemont, d’altres polítics exiliats catalans actuals i també del raper mallorquí Valtònyc, qui ha vençut la justícia espanyola amb la denegació de l’extradició per part de la justícia belga. Segons la Comissió per la Dignitat, Gonzalo Boye «ha destacat per la defensa dels drets polítics i nacionals de Catalunya, especialment en tribunals internacionals en defensa dels cosnellers i el president exiliat i de Valtònyc. Destaca també per la fermesa en la defensa dels drets de Catalunya, vulnerats sistemàticament».
Durant l’acte es parlarà de la tasca feta per la Comissió aquests vint anys i s’analitzarà la situació actual dels papers de Salamanca, així com dels nous objectius plantejats per l’entitat, com ara completar la restitució a Catalunya dels documents requisats pels franquistes i la reivindicació que la comissaria de la Policia espanyola a la Via Laietana de la capital catalana esdevinga un centre d’interpretació de la repressió política i la tortura. I és que en aquesta instal·lació, encara en funcionament, es van produir molts dels maltractaments físics per part de les autoritats policials de l’època franquista contra els dissidents polítics.
- ENTREVISTA| Antoni Miró: «Hem arribat a un punt de censura en què estem pitjor que abans» | Per Manuel Lillo i Usechi
