Els tres primers volums de l’Obra literària, de Josep Iborra, publicats per la Institució Alfons el Magnànim, es presentaran aquest divendres, 27 de maig, a les 19 h, al Trinquet de Pelai de València en un acte en què intervindran Enric Morera, president de les Corts Valencianes; Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya; Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim; Xavier Serra, escriptor i autor d’una biografia de l’autor, i Enric Iborra. Vicent Sanchis, periodista i doctor en humanitats i comunicació, hi farà de moderador.
El primer títol de l’Obra literària, de Josep Iborra (Benissa, 1929 – València, 2011), és Una literatura possible, editada en dos volums, que fan plegats més de 1.400 pàgines. El primer porta com a subtítol La constitució d’una literatura i recull una tria de les més de set-centes ressenyes crítiques que Iborra va escriure per a diverses publicacions periòdiques en què comentava l’actualitat editorial, tant d’autors de la literatura catalana com d’escriptors d’altres literatures traduïts al català, a més d’una sèrie de textos que expliciten la seua concepció del fet literari i de la crítica literària. Moltes d’aquestes ressenyes són veritables síntesis crítiques, d’una gran densitat, concises i penetrants alhora.
El segon volum d’Una literatura possible inclou els llibres La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià i Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual. Aquest últim, a diferència del primer, aplega textos centrats en obres i autors determinats. L’edició que es reprodueix en aquest volum de l’Obra literària és molt diferent de la del 1995, ja que se n’han eliminat tots els assaigs sobre l’obra i la personalitat de Joan Fuster, reeditats en Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012) i en Fuster, una declinació personal (2014), i se n’hi han afegit molts altres. Especialment rellevants són els dedicats a Vicent Andrés Estellés i a Enric Valor, o a Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, obra que Josep Iborra apreciava molt. Aquest segon volum es completa amb uns Estudis sobre història literària, la majoria inèdits, que esbossen un esquema d’història literària de la nostra àrea lingüística juntament amb uns altres sobre clàssics de la literatura catalana medieval, com ara el que porta per títol La generació d’Ausiàs March.
El tercer volum, Diari 1965-1977 , sorprén per la seua unitat. A mesura que el diari avança, hi pren cada vegada més pes la reflexió assagística que li suggereixen les seues lectures, però no es perd mai l’impuls inicial de fer servir l’escriptura com una manera de donar-se forma i de posar-se en forma, d’entrenar-se moralment i intel·lectualment. La reflexió sobre la seua situació personal s’entrelliga d’una manera indestriable amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees. El lector trobarà en aquest diari mostres excel·lents de crítica literària sobre els grans escriptors i crítics literaris europeus, així com assaigs sobre la historia cultural europea o el paper dels intel·lectuals d’arrel humanista perduts o desorientats entre la cultura científica i la cultura de masses.
Josep Iborra, llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums d’assaig literari: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s’ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) i L’estupor (2018).
