«S’ha perdut una oportunitat per avançar cap a la igualtat»: les entitats per la llengua denuncien l’aprovació de la llei de l’audiovisual

Entitats per la llengua es concentren a les portes del Congrés dels Diputats

Representants de les principals entitats que treballen a favor de les llengües minoritzades gallega (AMESA), basca (Euskalgintzaren Kontseilua), catalana (Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, ACPV, Escola Valenciana, FOLC i CIEMEN), aragonesa (Nogará) i asturiana (Iniciativa Pol Asturianu) s’han concentrat aquest matí davant del Congrés dels Diputats abans de l’inici del debat de la llei general audiovisual, perquè «la norma que es pretén aprovar no farà més que xicotetes passes que no garantiran la igualtat lingüística, asseguren.

Una vegada començada la concentració, han pres la paraula representants de les diferents entitats: Marcos Maceira (AMESA), Paul Bilbao (Kontseilua), Iván Llera (Iniciativa pol Asturianu), Francesc Marco (Plataforma per la llengua), Maria Nebot (Escola Valenciana), Rubén Pitarch (ACPV), Daniel Condeminas (FOLC) i Elena Jiménez (Òmnium Cultural).

En primer lloc han denunciat que es tracta d’una llei que no respon a la realitat lingüística existent a l’Estat: «Hem de tenir en compte que aquesta llei és una transposició de la directiva de la Unió Europea precisament per a donar cabuda a la producció europea. D'aquesta forma, es defuig la realitat lingüística europea, en donar una presència indigna a les llengües pròpies de l’Estat. Pensem sincerament que s’ha perdut l’oportunitat per a la igualtat i que la llei invisibilitzarà les nostres llengües en les pantalles. És més, es perpetuarà la vulneració dels drets”, han afirmat.

Així, representants de les entitats han fet referència al procés d’elaboració de la llei: «Com a agents socials a favor de les llengües hem mantingut una actitud proactiva, fent aportacions concretes als avantprojectes, traslladant als partits les nostres propostes, activant la ciutadania per demostrar l'existència d’una demanda social. Tot i això, s’han menystingut les nostres peticions, per la qual cosa es pot dir que la demanda ciutadana no ha estat en absolut tinguda en compte en aquesta llei».

A més, han enumerat diversos elements recollits en la declaració, consensuada junt amb altres agents (ACV Tirant lo Blanc, CIEMEN i OCB, del català, i NOGARÁ, de l’aragonès): «si bé la pressió política i social exercida per les entitats ha estat determinant per a incloure mínims per a totes les llengües, tant pel que fa a les quotes de catàleg de les plataformes i retransmissions de TVE, com en el finançament anticipat, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials ja que representen entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. És a dir, les quotes que s’establiran amb el suposat objectiu de garantir la pluralitat lingüística són testimonials».

Tal com han afirmat les entitats, la legislació general audiovisual només ha establert percentatges obligatoris de continguts mínims i finançament per al castellà, sense cap indicació ni reconeixement per a altres llengües existents en l’Estat espanyol «fora de la retòrica buida de contingut». Això, asseguren, impedeix que infants, joves i públic en general gaudisquen en la seua llengua de l’àmplia oferta disponible en programes de televisió, sèries i pel·lícules. «Dissortadament, la nova llei no suposa canvis significatius en aquest sentit», han afirmat.

Per finalitzar, els agents a favor de les llengües minoritzades han volgut reiterar el seu compromís de seguir treballant: «És cert que en aquesta ocasió no s’han acomplit els objectius previstos i que aprovaran una llei que invisibilitza la presència de les nostres llengües. Tanmateix, seguirem treballant per crear les condicions adients per a viure en les nostres llengües, com també perquè aquestes guanyen espais, entre els quals les pantalles», han subratllat.