La Xarxa Vives d’Universitats ha fet públics els resultats de l’informe «Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022)», en què han participat vora de 50.000 estudiants de 20 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. L’estudi analitza les condicions de vida dels estudiants, les formes d’estudiar, la vinculació amb la universitat, els hàbits culturals, els condicionants econòmics, així com les seves expectatives, valors i creences en relació amb l’educació superior. En aquesta tercera edició s’analitza, per primera vegada, l’impacte de la crisi sanitària en els estudis.
Segons l’informe esmentat, només 1 de cada 10 estudiants prové de classe social baixa. D’aquesta
manera, la classe social predominant a la universitat és la classe alta: el 58,5 % als graus i el 60,9 % als màsters. Els resultats de Via Universitària mostren que la classe social baixa és la menys representada: suposa només el 9,1 % de l’estudiantat. «El sistema universitari està encara lluny de l’equitat i queda molt camí per recórrer en aquest objectiu», assenyala la Xarxa Vives.
Per àrees de coneixement, els estudiants que provenen d’un entorn familiar amb nivell formatiu baix estan més representats en les branques acadèmiques de Ciències Socials i Jurídiques (22,5 %) i Humanitats (21,3 %), que no pas en Enginyeries (15,6 %), Ciències (13,7 %) i Titulacions Mixtes
(10,3 %).
El suport familiar i les desigualtats de gènere
Les dades de l’estudi mostren que els progenitors són els principals finançadors dels estudis superiors i suporten el 54% de les despeses globals. Aquesta dada també està plenament relacionada amb l’habitatge, ja que 6 de cada 10 estudiants de grau viuen amb les famílies durant la seua etapa universitària. Els resultats indiquen com l’accés a la universitat no comporta una emancipació de la casa parental.
Pel que fa al gènere, les dones són majoria a la universitat (64 %) però la seua presència és encara minoritària en les Enginyeries (36,5 %) i les Ciències Experimentals i Matemàtiques (39,3 %). Les dones s’orienten cap a les àrees de salut i cures, artístiques i educatives, mentre que els homes
cap a les que tenen a veure amb els espais de poder i de presa de decisions. Cal destacar que precisament els àmbits de coneixement tradicionalment més masculinitzats solen tindre més sortides laborals, prestigi social o un sou més elevat.
L’informe també constata que les estudiantes s’esforcen molt més a respondre a les exigències acadèmiques, especialment en carreres masculinitzades, on són minoria. Són més disciplinades i constants en l’estudi. L’anàlisi en termes de bretxa de temps dibuixa una realitat on les dones es dediquen més a les feines de casa i cures en l’àmbit familiar, mentre que els homes dediquen més hores a les seues aficions personals i a fer vida social.
La salut i el benestar emocional
Per primera vegada, l’informe Via Universitària ha incorporat preguntes relacionades amb la salut mental i el benestar emocional. Seguint les definicions de l’Enquesta Europea de Salut, s’ha preguntat als estudiants si han patit ansietat crònica o cap altre problema de salut mental. Un 22,8% dels estudiants universitaris assegura haver patit ansietat i un 26,4 % declara haver patit depressió en alguna ocasió. Això explica com la pandèmia ha afectat notablement la salut mental dels estudiants, sobretot durant el període 2020-2021.
L’informe també assenyala com les metodologies docents tradicionals han perdut pes, mentre que s’ha incrementat la presència de metodologies més actives i innovadores. En relació a l’ensenyament a distància, 4 de cada 10 estudiants valora positivament l’esforç de les universitats per adaptar-se a la situació provocada per la pandèmia i el treball dels docents.
Una altra de les tendències que es confirma en aquesta tercera onada té a veure amb el perfil general dels estudiants. Així, es constata que a les universitats presencials continuen sent majoritaris els estudiants de perfil convencional: joves, accedeixen a través de les PAU i sense
responsabilitats familiars. Mentre que a la universitat virtual augmenta el perfil d’estudiants més grans, amb altres vies d’accés i amb càrregues laborals i familiars. D’aquesta manera, la universitat virtual actuaria també com un dispositiu de segona oportunitat per a perfils i trajectòries més complexes.
