El barranc de l’Infern és un abrupte i espectacular barranc situat entre les poblacions de la Vall d’Ebo i la Vall de Laguar, a la Marina Alta, travessat pel riu Girona. Té un gran interés geològic i arqueològic, ja que conté nombrosos abrics amb diferents estils de pintures rupestres (art de l’arc mediterrani, art esquemàtic i art macroesquemàtic).
«La catedral del senderisme» o «La ruta dels 6.800 graons de pedra»
És un dels llocs per a la pràctica del barranquisme més espectaculars del País Valencià. Una ruta circular, d’exigència física considerable, dona a conéixer un patrimoni cultural excel·lent, enclavat en un escenari natural de gran valor ecològic. Aquest és un dels millors exemples del valuosíssim patrimoni de la pedra en sec a les comarques valencianes del sud. Possiblement, a causa dels més de 6.800 esglaons de pedra, el barranc també s’anomena la Catedral del senderisme. La dificultat és alta a causa del desnivell de les muntanyes per les quals transcorre el camí.
Història
La Vall de Laguar, i més concretament la Serra del Cavall Verd, fou l’escenari d’un dels episodis més tràgics de la història valenciana. L’any 1609, quan Felip III va decretar l’expulsió definitiva dels moriscos, molts s’hi van resistir i es van revoltar a la Vall de Laguar, on finalment van ser massacrats per l’exèrcit reial. Després de l’expulsió, aquestes terres van quedar desertes i va caldre portar desenes de famílies de Mallorca i Catalunya per repoblar-les.
Conta la llegenda que els 6.800 graons del Barranc de l’Infern van ser construïts per moriscs quan fugien de les tropes cristianes.
Característiques
A la part alta del barranc, al terme de la Vall d’Ebo, hi ha els Tolls, unes basses naturals on s’acumula l’aigua pluvial i on la gent sol prendre el bany a l’estiu. Destaquen el Toll de l’Ase, el Toll de la Caldereta i el Toll Fondo.
Al tram esportiu destaca el color blanc dels cudols i parets blanques de pedra calcària polides, que presenta infinitat de xicotets ràpels i marmites trampa de forma consecutiva.
La riquesa del paisatge de la zona es completa amb els avencs, quatre cavitats de gran interés espeleològic. Un dels avencs arriba a assolir 130 metres de profunditat.
L’any 1919, Josep Vicent Mengual, conegut com el tio Rull, va descobrir una cova de singular bellesa per la forma de les seues estalactites i estalagmites. La cavitat es va batejar com a Cova del Tio Rull, en honor seu. Va passar a propietat de l’ajuntament el 1994 i fou condicionada i oberta al públic el setembre el 1995. Altres coves importants de la zona són la cova Fosca i la cova de Reinós.
