Compromís ha presentat aquest dissabte un projecte alternatiu per al desenvolupament «democràtic» i «de futur» del Port de València. Una proposta que inclouria desmantellar els dics de l’ampliació nord, prescindir d’aquesta expansió, regenerar les platges del Saler, mesures per a maximitzar l’eficiència dels molls ja construïts i el pagament d’un cànon per a compensar la ciutat per l’impacte de la infraestructura.
El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví; la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra; i l’alcalde de València, Joan Ribó, han donat a conèixer la proposta en un acte a La Marina, titulat «Port del Futur», i definit per la mateixa coalició com «un rigorós estudi redactat per experts» que preveu una inversió pública de 704 milions d’euros i que, segons Compromís, tindria un impacte econòmic superior a 1.600 milions d’euros, amb la creació potencial de 48.000 llocs de treball.
La proposta de Compromís es vertebra en tres eixos: «un port més eficient», «un port per a totes» i «un port verd», amb mesures concretes estructurades en cinc grups: comerç, desenvolupament econòmic, innovació i treball, ciutat i territori, medi ambient i salut i, per últim, govern i participació.
Baldoví ha insistit en la degradació del litoral, i ha assenyalat que «encara es poden perdre més platges» per culpa d’aquesta infraestructura, la qual cosa genera «una preocupació absolutament lògica que el Port de València es convertisca en un port desmesurat que probablement no necessita aquesta ciutat». A més, el diputat ha criticat «que es canvie el projecte sense comptar amb ningú», i que s’actue amb l’ampliació nord com si «aquesta ciutat no tinguera res a dir». Per tot això, Baldoví ha exigit una nova declaració d’impacte ambiental. «Exigim que la ministra es pronuncie, i estem fent una cosa que ha de fer qui governa», deia referint-se a Teresa Ribera, ministra espanyola de Transició Ecològica (PSOE). El diputat ha demanat fer realitat «un port democràtic on els ciutadans i l’Ajuntament tinguen capacitat de decisió i que no siga un emirat independent de la ciutat». Per últim, Baldoví ha criticat la llei de ports, perquè «atorga unes competències brutals a les autoritats portuàries», i ha anunciat que Compromís, amb partits d’altres territoris, presentarà una proposta de llei que «permeta que les ciutats tinguen veu i vot decisiu» en aquest sentit.
Pel que fa a l’eficiència econòmica plantejada per Compromís, la coalició parla d’automatitzar les dues terminals i infraestructures de digitalització, d’una aposta pel transport ferroviari i «activitats innovadores, creatives i tecnològiques complementàries». Joan Ribó ha dit que el Port de la ciutat «té superfícies que no estan ocupades al 100%», per la qual cosa cal garantir «la màxima eficàcia» i «ocupar el territori que tenim ja, i no traslladar res a la zona nord». També ha indicat que l’Autoritat Portuària deu coordinar l’activitat en els ports de València, Gandia i Sagunt. En aquesta mateixa línia, ha apostat per potenciar el transport ferroviari de mercaderies, que suposa només un 8% en l’actualitat.
Ribó també ha apuntat que el treball portuari «s’assembla molt a una mina del segle passat en la qual tot eren xics», per la qual cosa demana «potenciar l’autoorganització i la sindicació», així com la diversificació amb activitats complementàries a la zona del port basades en la innovació. Igualment, ha proposat «un sistema de compensació amb la ciutat» de vora el 5% dels ingressos, cosa que suposaria «uns 10 milions d’euros per a dedicar, fonamentalment, als barris que pateixen els majors efectes».
Quant a la proposta d’un port verd, Compromís vol desmantellar els dics d’ampliació nord i un projecte de regeneració de les platges del Saler, així com també habilitar el parc de la desembocadura, el parc sud de Natzaret i revertir la ZAL (zona d’activitat logística). També parla de reurbanitzar carrers i d’instal·lar infraestructures de generació d’energia renovable i d’innovació.
L’alcalde de València ha incidit en la necessitat de regenerar les platges del sud, per a la qual cosa «no és suficient amb posar sorra», sinó que cal fer-ho «amb respecte i criteris científics». Igualment, ha detallat l’objectiu de connectar el Túria amb l’Albufera a través d’un corredor verd. Per últim, ha afegit que cal «desmantellar l’ampliació nord», confrontant amb el desig del Ministeri del ram, que aposta per dur-la a terme.
Per últim, en l’apartat de «un port per a totes», es parla d’urbanitzar l’espai públic amb una connexió amb la dàrsena històrica i la comercial; d’una nova terminal marítima i de la recuperació de l’escala reial; de rehabilitar les naus de la Unió Naval; de millorar la infraestructura ciclista; i de connectar el port amb la línia 10 de Metrovalència.
Mónica Oltra, que ha defensat aquest punt, ha reivindicat «un port al servei de la vida, no un port que mate la vida de la ciutat», i s’ha referit a la «connexió emocional» dels barris marítims amb el port per defensar que la infraestructura s’ha de «fondre» amb la ciutat. «Ha de donar gust passejar pel port, ha de ser accessible per a tots, ha de ser un lloc que dialogue amb la ciutat», ha dit, abans de demanar «llevar les barreres que separen el port de la ciutat» perquè aquest siga accessible a peu i en bicicleta.
En aquesta línia, la vicepresidenta valenciana ha defensat que l’impacte econòmic del port ha de ser «positiu per a tots, i no un casino en què uns quants juguen a moure contenidors d’esquenes a la ciutat». Oltra també ha demanat «dignificar» el treball portuari, que està «invisibilitzat», i avançar cap a la seua modernització contra «el desequilibri d’homes i dones». Tot, insistia, sense una ampliació cap al nord. «Genera els mateixos llocs de treball posar formigó que llevar-lo», ha dit, concloent que aquesta ampliació «no té cap trellat».
Segons Oltra, «seguir aplicant receptes fracassades del passat per als reptes d’aquest segle és absurd». Per últim, també ha fet ironia amb el projecte plantejat per l’actual president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, qui ha proposat un túnel subterrani. «Sorprèn que a nosaltres ens diguen que vivim a la lluna i quan un senyor planteja un túnel subterrani semble normal».
