Josep Manuel San Abdón, el primer crític literari del Maestrat amb una dedicació de quaranta-cinc anys, i Cuinatur, promotora dels menús saludables i sostenibles en els menjadors amb comunicació en valencià integrada, rebran els premis d’honor de la novena edició dels Premis Maestrat Viu el pròxim 28 de maig a Sant Jordi. Així ho han anunciat Júlia Terol, de Maestrat Viu, i Ivan Sánchez Cifre, alcalde de Sant Jordi, a la televisió comarcal Canal 56.
El jurat ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2022 a Josep Manuel San Abdón «per l’obra literària en català i de crítica d’obres de la literatura catalana que ha desplegat durant quasi quaranta-cinc anys», i el Premi Pere Labèrnia 2022 a l’empresa Cuinatur «per contribuir a l’alimentació sana en els menjadors escolars amb menús sostenibles, a la revalorització de la cultura gastronòmica pròpia, amb una aposta clara pels petits productors de proximitat, i a la comunicació en valencià sense complexos».
En aquesta novena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Immaculada Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Joaquim Arnau, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2021; Àlex Vilanova, en representació d’Olis Cuquello, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva 2021; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Pilar Marès, presidenta de Maestrat Viu.
Josep Manuel San Abdón, el crític literari discret i constant
L’escriptor i crític literari Josep Manuel San Abdón Queral (Benicarló, 1955) ha estat professor de llengua catalana i castellana a l’ensenyament secundari des que va acabar els estudis de Filologia Hispànica a la Universitat de València fins que es va jubilar el 2015. La primera destinació fou Sueca (la Ribera), on, durant cinc anys, va ser un dels onze primers professors de llengua catalana del pla experimental del 1978 a la demarcació de València. En plena Batalla de València tornà al Maestrat per exercir de professor amb les oposicions de castellà aprovades, s’hi estaria un any a Vinaròs i tres a Benicarló, i en ambdues destinacions va fundar el grup de teatre de l’institut. El curs 1987-1988 marxà a viure a la Plana per ocupar la plaça definitiva d’Onda, fins que el curs 1989-1990 tornà a l’Institut Leopoldo Querol, de Vinaròs, i, dos cursos més tard, a l’Institut Ramon Cid, de Benicarló. Va ser també entre 1990 i 1993 el coordinador del Seminari de Teatre del servei de formació de professors (CEP, avui CEFIRE). I encara seria, durant cinc anys, entre 1992 i 1996, el president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià de la seu de Vinaròs. En tot moment, Josep Manuel San Abdón es dol de la pèrdua d’importància que, de manera progressiva, ha patit la literatura en els plans d’estudis; s’hi refereix a la literatura com una eina «per resistir contra el poder», que il·lustra amb una «lluita entre el creador i els diversos poders».
L’obra narrativa de San Abdón la conformen trenta-quatre contes que estan recollits en el llibre Li hauria d’haver dit alguna cosa (Ajuntament de Benicarló,2003). En l’àmbit de la poesia, l’any 1992, Josep Manel San Abdón preparà amb Manel Garcia Grau i Lluís Messeguer Poetes del nord: poesia jove de les comarques del nord del País Valencià (1985-1991), una antologia poètica que publicà l’UJI i l’Agrupació Borrianenca de Cultura.
De l’obra vinculada a la crítica només s’ha publicat en format llibresc Els dies gloriosos (2018). En el seu blog, titulat Converses i lectures, també recull algunes ressenyes de llibres i una quarantena d’entrevistes a escriptors, publicades des de l’any 2011. La resta de l’obra de crítica literària està esparsa entre les nombroses revistes, diaris i ràdios en què ha col·laborat, com ara Llombriu, Passadís, El Temps, Saó, La Veu de Benicarló, Diari On Line, Beceroles, Avui, Caràcters, Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat, Ser Maestrat i Ràdio Benicarló.
A petició d’Onada Edicions, posà en conjunció els dots d’entrevistador i els d’escriptor per ajustar-se als paràmetres de la sèrie Maior de la col·lecció «Gent nostra» i elaborar Manuel Milián Mestre (2017). A més, dirigeix «Maremàgnum», la col·lecció de novel·la juvenil de l’editorial, que el 2019 va homenatjar-lo en el Sopar de Lletres, celebrat a Benicarló, per la trajectòria com a activista cultural i crític literari.
Cuinatur, l’empresa familiar d’Albocàsser que ofereix bon producte de proximitat
Cuinatur és una empresa familiar creada l’any 2004 per gestionar el menjador escolar del col·legi d’Albocàsser i que actualment en gestiona 26 de centres escolars de titularitat pública distribuïts als Ports, el Maestrat, la Plana, l’Horta i la Safor. L’objectiu originari de l’empresa era oferir un menú escolar més saludable i sostenible –des d’un punt de vista mediambiental, social i econòmic– i aquest principi s’ha completat amb un projecte educatiu que abasta tota la comunitat educativa amb una comunicació en valencià com a marca de normalitat.
L’equip de Cuinatur el formen més de quatre-centes persones entre cuiners, monitors i personal administriu, amb catorze persones distribuïdes entre les seus de València, Castelló i Albocàsser, i totes coordinades per Fèlix Segarra i Maria José Antoni.
Els menús de Cuinatur parteixen de la tradició gastronòmica valenciana, estan basats en la dieta mediterrània, amb un producte fresc, de proximitat, de temporada i de producció agroecològica. Els productes es compren en el 75% dels casos a petits productors, principalment del Maestrat, totes les fruites i verdures són de temporada, i el 20% del menú diari és ecològic. A més, ha contribuït en la creació de La Crisopa Coop. V., una agrupació de productors agroecològics que funciona com a plataforma logística per comprar fruita i verdura ecològica i de proximitat, que permet preus justos per a totes les parts.
D’altra banda, Cuinatur ha introduït els menús participatius, a través dels quals els escolars puntuen aspectes organolèptics per implantar nous plats. És també un aspecte destacat la reintroducció de productes de la tradició pròpia i la revalorització posterior, com ocorre amb la coca de verdura, que no és res més que la versió nostrada de la popularíssima pizza italiana.
El projecte educatiu de Cuinatur ofereix l’aprenentatge del valor dels aliments en el procés de producció, en el d’elaboració o en el gaudi d’assaborir nous colors i noves textures. També programa activitats tematitzades en dates significatives i desenvolupa materials propis, com ara el Rap de Cuinatur, en format musical i en format de conte, el joc de la baralla sostenible o el «Qui és qui?», amb els quals reforça de manera inconscient valors com la sostenibilitat, tot gràcies als monitors, que estan formats en habilitats d’intel·ligència emocional. Es tracta d’un projecte que inclou famílies i docents mitjançant degustacions, tallers o xarrades. A més, les aplicacions mòbils de Cuinatur ofereixen el control dels menús a les famílies, de manera que el projecte guanya transparència.
La trajectòria de Cuinatur, que ja té quasi vint anys, ha estat reconeguda per diferents motius en els darrers set anys. El 2018 va rebre el premi Empresa de l’Any del diari Mediterráneo en la categoria de mediambient i compromís. El mateix any, el Màster d’Intel·ligència emocional de l’UJI va atorgar-li el Premi Richard Roberts per Emocionàtica, un projecte de benestar emocional en les organitzacions. El 2015 va rebre de la Cambra de Comerç de Castelló el Premi Accord a la qualitat social, una distinció atorgada pel compromís amb el medi ambient, amb els empleats, clients i proveïdors, així com la incorporació de la Responsabilitat Social Corporativa i de l’Economia del Bé Comú com a part intrínseca de l’empresa. I el mateix 2015, l’associació professional ANTA en l’apartat de projectes vinculats a la sostenibilitat i la restauració escolar li va concedir el Premi Innovanta per la transformació que representa el projecte de Cuinatur.
