El TSJ desestima un recurs del PP contra el canvi de denominació a la forma exclusiva en valencià de Castelló de la Plana

El Tribunal entén que aquest decret no infringeix cap disposició normativa i la denominació de la ciutat és conforme amb la seua tradició històrica i lingüística

La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha desestimat un recurs de dos regidors del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Castelló de la Plana contra el Decret 40/2019 del Consell, pel qual s'aprova, a instàncies de la corporació municipal, el canvi de denominació de Castellón de la Plana/Castelló de la Plana per la forma exclusiva en valencià Castelló de la Plana.

El Tribunal entén que aquest decret no infringeix cap disposició normativa i la nova denominació de la ciutat, inclosa entre les de predomini valencianoparlant, és conforme amb la seua tradició històrica i lingüística, segons ha assenyalat el TSJ.

Amb aquest recurs es pretenia que es declarara la disconformitat a Dret del procediment seguit amb abús de poder, s'anul·lara i s'acordara mantindre la vigència del Decret de 19 de juliol del 1982 que va acordar la doble denominació bilingüe castellana i valenciana per al municipi.

El Tribunal assegura que el canvi de denominació del municipi està subjecte a importants elements reglats, però indica que no és cert el que suggereix l'escrit de demanda, pràcticament negant element d'oportunitat o discrecionalitat en la decisió administrativa.

Així mateix, subratlla que el terme municipal de Castelló de la Plana es troba entre els de predomini lingüístic valencià enunciats en l'article 35 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià, de manera que la forma oficial del municipi pot ser bé en valencià o bé en les dues llengües. Que l'any 1982, un Decret del Consell determinara la forma oficial del municipi en les dues llengües no significa que haja de mantindre's aquella denominació bilingüe, afegeix.

La sala argumenta que optar per determinar la denominació del municipi exclusivament en valencià suposa eliminar de la mateixa el castellà, però es tracta d'un canvi que permet la llei en els termes municipals de predomini lingüístic valencià, sense que la denominació de l'expedient oculte o disfresse propòsit desviat del previst en la norma, primer per part de l'Ajuntament i després pel govern valencià.

La sentència, que pot ser recorreguda en cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem, imposa les costes processals als demandants.