El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu ha anunciat que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2022 són Amanda Ulldemolins Subirats en la categoria personal, per l’obra d’investigació filològica La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, i l’Arxiu de Vistabella del Maestrat en la categoria de col·lectiu, per la publicació de l’obra Se done a saber… Memòria gràfica de Vistabella del Maestrat.
El jurat ha destacat que la investigació de la filòloga Amanda Ulldemolins (Premi Alfred Giner Sorolla) «alerta sobre la incidència del model de llengua escolar que pot provocar la pèrdua de la varietat lingüística tortosina pròpia de les Terres de l’Ebre, Els Ports i el Maestrat». En el cas de la iniciativa de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat (Premi Seidia), ha tingut en compte «la posada en valor del patrimoni fotogràfic del poble per tal de fixar la història del segle XX i projectar-la com a punt de trobada de la comunitat local dins de la realitat compartida amb el Maestrat».
En aquesta novena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Immaculada Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Joaquim Arnau, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2021; Àlex Vilanova, en representació d’Olis Cuquello, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva 2021; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Pilar Marès, presidenta de Maestrat Viu.
La llengua al territori de cruïlla
La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, ha estat editada el 2021 per Publicacions de la Universitat Jaume I en el número 21 de la col·lecció «Fundació Germà Colón», ja que el novembre del 2020 va guanyar el IV Premi Germà Colón d’Estudis Filològics, que concedeixen la Universitat Jaume I i la Fundació Germà Colón. Es tracta d’una investigació que analitza les variants fonètiques, morfològiques i lèxiques de 27 mestres que imparteixen el primer curs de l’educació primària en 29 escoles de 20 municipis del territori de cruïlla, nou dels quals són a l’àrea de les Terres de l’Ebre, un a la comarca d’Els Ports i els altres deu al Maestrat.
L’anàlisi de les intervencions dels mestres i de les enquestes als alumnes, enregistrades el curs 2015-2016, desvetlen com la fidelitat per les variants de la varietat tortosina, que és màxima en la fonètica i en la morfologia verbal, disminueix en benefici de les variants del model del català central i del valencià central, sobretot en la morfologia nominal i, especialment, en el lèxic. Ulldemolins ofereix una radiografia del model de llengua que s’ensenya a l’escola, també a través dels manuals escolars, i adverteix, per exemple, que a l’àrea nord-valenciana es detecten indicis d’abandonament de les característiques tortosines, com ara la –o del present d’indicatiu pròpia (jo canto) per la del valencià central (jo cante), i d’adopció gradual de pautes fonètiques del valencià central, com ara la pronúncia de la –r a final de paraula. En paraules seues, «aquesta disfunció entre les dos ribes del Sénia s’hauria d’equilibrar per a construir, amb relació a la llengua estàndard, un contínuum entre les solucions tortosines de banda i banda de la frontera administrativa». A més, la filòloga aporta per als docents una taula amb les solucions del tortosí estàndard dins l’apartat «Transferència del coneixement».
Amanda Ulldemolins Subirats, nascuda a Alcanar l’any 1991, és doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (2018), amb el màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (2014), i graduada amb el premi extraordinari en Llengua i Literatura Catalanes (2013). En l’àmbit de la docència, ha treballat com a lectora de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Carolina del Nord, a la Universitat de Georgetown i a la Universitat Catòlica d’Amèrica, als Estats Units d’Amèrica, i actualment compagina la docència a l’ensenyament secundari a Catalunya amb les col·laboracions amb la Universitat Oberta de Catalunya. En l’àmbit de la investigació, els seus treballs s’han centrat preferentment en l’extensió social de la normativa en llengua catalana, especialment en l’àrea central del domini lingüístic. I, en l’àmbit pedagògic, ha col·laborat en l’elaboració dels manuals A punt, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que estan encaminats a l’ensenyament del català com a llengua estrangera.
El passat recent de Vistabella del Maestrat
L’Arxiu de Vistabella del Maestrat és un projecte del Centre d’Estudis de Penyagolosa que posa en valor els materials que permeten reconstruir la vida quotidiana del municipi, especialment les fotografies de l’escola, de la família, dels oficis o de les relacions socials. L’empenta principal de l’Arxiu de Vistabella sorgeix a través de les xarxes socials quan, l’octubre del 2014, Elvira Safont i Sílvia Olaria creen la secció «Se done a saber…», a través de la qual recopilen fotografies i els comentaris que ofereixen els veïns. Amb les fotografies de més de 40 fons familiars, l’Arxiu de Vistabella ha preparat Se done a saber… Memòria gràfica de Vistabella del Maestrat, que l’editorial Trencatimons ha publicat el juliol del 2021. El volum, que duu el número 1, de manera que se n’espera almenys una segona part, compila més de 90 fotografies d’entre els anys 1941 i 1985 amb més de 600 persones identificades com a protagonistes dels esdeveniments socials de Vistabella.
«Se done a saber… és un treball modèlic perquè trau les fotografies de l’àmbit privat amb la crònica oral de la família que les custodia, la completa amb les informacions dels veïns i la contextualitza amb dades de l’arxiu municipal», ha indicat l’entitat. A més, en una segona part, «el treball identifica clarament, amb noms i cognoms, totes les persones que hi apareixen i el lloc on estan situades. És un llibre d’etnologia i història, que reconstrueix la vida i el passat recent de Vistabella del Maestrat, cosa que fixa els orígens i contribueix positivament a la identificació de la comunitat», ha continuat.
Les autores de la publicació són Sílvia Olaria Ibáñez, responsable tècnica dels continguts audiovisuals i de l’organització del web de l’Arxiu de Vistabella, i Elvira Safont Pitarch, responsable de l’arxiu fotogràfic. Sílvia Olaria, que va nàixer a Castelló de la Plana i és de família originària de Vistabella, és llicenciada en Història de l’Art i Graduada en Informació i Documentació per la Universitat de València, i es dedica a l’arxivística i a la gestió documental en l’administració pública. Elvira Safont (Vistabella, 1958), que va estudiar Magisteri i es va llicenciar en Geografia i Història a la Universitat de València, ha desenvolupat la vida professional en el món educatiu i és autora de treballs diversos al voltant de l’església, l’urbanisme i la demografia de Vistabella del Maestrat.
Lliurament dels guardons
L’acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu tindrà lloc a la plaça de l’Església de Sant Jordi del Maestrat el dia 28 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir-hi caldrà inscriure’s en el formulari que es publicarà al web de l’entitat.
