El 21 d’abril del 2005, el Congrés dels Diputats va aprovar amb els vots a favor del PSOE, ERC, IU-ICC, CC, el grup mixt, dos diputats de Convergència i una diputada del PP (Celia Villalobos) modificar el Codi Civil per permetre que la unió entre dues persones del mateix sexe fora considerada com a matrimoni. El PP i tres diputats d’Unió Democràtica van votar en contra, mentre la resta del grup de CiU i el PNB es van abstenir. Amb un total de 183 vots a favor, 136 en contra i 6 abstencions, l’aprovació va ser rebuda amb un sonor aplaudiment dels representants de col·lectius gais que omplien la tribuna de convidats de la Cambra i que no van parar de repetir «hui és un dia històric després d’anys de dura lluita». Mentrestant, la Conferència Episcopal no va parar d’insistir que la llei era «radicalment injusta» i «perjudicial per al bé comú» i afectava seriosament la institució matrimonial.
Tot just l’endemà de l’aprovació al Congrés de la llei, van tenir lloc les primeres friccions entre el Govern i el Vaticà. El cardenal Alfonso López Trujillo, president del Pontifici Consell de Família, va cridar a la desobediència per raons de consciència a tot aquell que pel seu treball intervinguera en una boda homosexual. Per la seua banda, la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va replicar que els funcionaris espanyols havien de complir la llei, i per tant, havien d’oficiar les bodes entre homosexuals i va sol·licitar a la Santa Seu respecte mutu.
Com a mostra de desacord, l’església, el Partit Popular i huit organitzacions de famílies, professorat, alumnes i centres escolars de l’òrbita conservadora i catòlica van convocar una manifestació a Madrid que es va celebrar el 18 de juny entre la Cibeles i la Puerta del Sol amb la participació d’un milió i mig de persones, segons els organitzadors, i de 166.000 segons l’Ajuntament de Madrid.
La manifestació encapçalada pel Foro Espanyol de la Família lluïa eslògans en contra del matrimoni homosexual i contra el govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Anava seguida en segona fila per responsables de la diòcesi de Madrid, encapçalats pel cardenal Antonio Maria Rouco Valera, expresident de la Conferència Episcopal Espanyola, però sense l’assistència de Ricardo Blázquez, bisbe de Bilbao, i nou president de la Conferència Episcopal ni els titulars de les diòcesis catalanes. Tot seguit, desfilava una àmplia representació del PP, amb el secretari general, Ángel Acebes, i el portaveu parlamentari, Eduardo Zaplana, al capdavant entre molt altres militants històrics, però sense la presència del president del partit Mariano Rajoy.
Malgrat que al Senat, el Partit Popular havia aconseguit frenar la modificació del Codi Civil que permetia el matrimoni de parelles homosexuals, finalment el 30 de juny el Congrés va donar llum verda a la reforma que obria la porta també a l’adopció per a parelles del mateix sexe. El text va ser aprovat per 187 vots a favor. El PSOE IU-ICV, ERC, PNV, Coalició Canària, el grup mixt i dos diputats de Convergència, Mercé Pigem i Carles Campuzano. El PP va rebutjar la llei -excepte l’exministra Celia Villalobos, que va donar suport- i els quatre diputats d’Unió Democràtica de Catalunya també van rebutjar-la. Altres quatre representats de Convergència es van abstenir. El líder de l’oposició, Mariano Rajoy, va anunciar que faria un recurs davant el Tribunal Constitucional, cosa que va fer el 30 de setembre. Amb aquesta aprovació l’estat espanyol entrava en el reduït grup d’estats, juntament amb Bèlgica, Holanda i Canadà que permetien aquest tipus d’unió.
El dissabte 2 de juliol el col·lectiu gai va sortir en massa als carrers per celebrar l’aprovació de la llei que va entrar en vigor el diumenge 3. La primera boda homosexual de l’estat es va celebrar l’11 de juliol a la localitat madrilenya de Tres Cantos. Els nuvis, Carlos Baturin i Emilio Menéndez, van formalitzar la seua relació després de 30 anys de vida en comú. La parella va ser la primera en iniciar, el 4 de juliol, en el Registre Civil de Madrid els tràmits per poder casar-se. La cerimònia va ser oficiada pel regidor d’IU José Luis Martínez Sestao davant un reduït nombre d’invitats però amb un gran desplegament de mitjans de comunicació.
El 22 de juliol es va celebrar a Mollet del Vallès la primera boda de lesbianes de l’estat espanyol. Les dues contraents de les quals només es va facilitar el nom de pila, Verònica i Tani, es van convertir en matrimoni després que el jutge degà de Mollet, Jorge Vegara, les declarara «unides en matrimoni».
Fonts: «El dret al matrimoni. Parelles homosexuals», Anuaris.cat, 2005 / Viquipèdia
