Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Calia esperar que el ple de l’Ajuntament d’Alacant quedara marcat pel debat sobre l’Ordenança de Convivència Cívica, impulsada pels partits del govern local i per Vox. Aquesta ordenança, que es basa en la que va aprovar Sonia Castedo (PP) quan va ser alcaldessa entre 2008 i 2015, ha estat recuperada per PP i per Cs, que comparteixen el govern local, i ha comptat amb el suport de Vox i amb l’oposició de l’esquerra en bloc i d’entitats socials, com ara la religiosa Càritas.
Concretament, l’ordenança en qüestió aposta per perseguir «les màfies» que, diu el text, hi ha darrere d’algunes persones que exerceixen la mendicitat o la prostitució. En canvi, a l’article 26, per exemple, s’inclou un règim de sancions d’entre 750 i 1.500 euros tant a prostitutes, clients com a intermediaris per als serveis sexuals. També hi haurà multes d’entre 1.500 i 3.000 euros per a aquells qui, «sota l’aparença de mendicitat o de manera organitzada, representen actituds coactives o d’assetjament».
Més enllà de les protestes de l’esquerra per aquestes sancions contra col·lectius vulnerables, tant aquests partits com moltes entitats socials –la queixa més cridanera ha estat la de Càritas– es formulen en el sentit que l’ordenança «no dona solucions» a les persones en risc de pobresa que exerceixen activitats que ara poden ser sancionades per la policia local d’Alacant. Mentrestant, els impulsors de la norma, PP, Cs i Vox, s’han defensat dels atacs assegurant que en municipis governats per l’esquerra també s’apliquen aquesta mena de lleis.
José Ramón González, regidor de Seguretat (PP), ha titllat aquesta ordenança com «molt necessària per prevenir conflictes i lluitar contra les màfies», i assegura que els veïns d’Alacant «estan farts que no es respecten els espais públics». L’ordenança també contempla sancions contra el vandalisme, els grafits o les persones que passegen sense samarreta, multes que ja estaven contemplades anteriorment, tal com retreu l’oposició, que vincula aquesta ordenança a un intent per part del consistori «d’ocultar la pobresa en què viu immersa la ciutat».
En canvi, des del govern local s’assegura que l’ordenança servirà per «ajudar les dones prostituïdes a eixir d’eixa situació». Des de Ciutadans, partit que governa amb el PP a Alacant, han defensat que l’ordenança serveix per «dotar d’un marc jurídic la policia local per lluitar contra l’incivisme». L’actitud del partit taronja ha estat molt criticada per l’oposició en tant que, consideren, no ha interposat la seua força de cinc regidors per aturar l’ordenança o, si més no, per modificar-la. El dia anterior a aquest ple, de fet, alguns polítics locals com ara Xavier López, d’Unides Podem, assegurava que l’ordenança era el clar símptoma que la ciutat està en mans de PP i de Vox davant la inacció del partit i la seua previsible desaparició de l’Ajuntament.
Des de Vox, partit que no està integrat al govern local però que li dona suport, s’ha defensat la norma i han acusat de «cínics» els partits de l’esquerra per, deia el regidor Mario Ortolá, criticar l’ordenança mentre que en altres ciutats com ara València «disposen de mecanismes similars». Davant aquest argument, també sostingut per José Ramon González, Natxo Bellido, de Compromís, proposava retirar l’ordenança, contemplar-ne una similar a la de València i discutir-la al consistori alacantí, plantejament que ha quedat sense resposta.
Transcendència fora d’Alacant
Aquesta ordenança ha generat tal rebombori que fins i tot la ministra de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra, la va comparar amb la llei franquista de «vagos i maleantes», argument que ha motivat les queixes del regidor José Ramón González per assegurar que aquella llei la van aplicar «els socialistes i els comunistes durant la II República». El regidor del PP també ha posat sobre la taula l’afer dels abusos sexuals als centres de menors, que esquitxa l’ex-marit de Mónica Oltra. La vicepresidenta valenciana, de fet, es va referir a la qüestió de l’ordenança en un debat recent a les Corts, alhora que els partits que integren el Govern valencià –PSPV, Compromís i Unides Podem– han criticat avui mateix la mesura en roda de premsa.
L’oposició ha denunciat la «manca de voluntat de diàleg» per part del govern local amb entitats socials per «mirar de fer de la nostra societat un espai de convivència més just, equitatiu, igualitari i decent», ha assegurat Natxo Bellido, de Compromís. Xavier López, d’Unides Podem, ha acusat el govern alacantí de «voler apagar la diversitat de la ciutat» i d’elaborar aquesta ordenança «d’esquenes a Alacant».
Per part dels socialistes, la regidora Llanos Cano assenyalava que l’ordenança ha servit perquè Alacant «figure als telenotícies per ser la vergonya nacional». Alhora, l’edil acusava el govern de la ciutat d’utilitzar els més vulnerables «com a moneda de canvi per aprovar els pressupostos amb retallades estratègiques», deia en referència al suport de Vox als comptes de la ciutat, que quedaran desencallats gràcies a les abstencions del partit ultradretà.
És aquesta connivència entre PP i Vox, precisament, una de les qüestions que més s’assenyala des de l’esquerra, que contemplen una ciutat governada per ambdós partits en el futur davant la previsible desaparició de Cs del consistori alacantí. I és que aquesta ordenança s’ha aprovat prèviament als esmentats pressupostos, sobre els quals només es van acceptar les esmenes interposades per Vox perquè foren desencallats per majoria consistorial.
