Diari La Veu del País Valencià
El derelicte «Bou Ferrer» de la Vila Joiosa, la nau romana en excavació més gran de la Mediterrània

L’any 67 dC es va enfonsar a la badia de la Vila Joiosa (la Marina Baixa) el derelicte conegut actualment amb el nom de «Bou Ferrer», un corbí romà d’uns 30 metres d’eslora i 230 tones de capacitat aproximadament. Aquesta gran nau mercant transportava un carregament principal d’unes 2.500 àmfores, cadascuna de les quals contenia uns quaranta litres d’una salsa de peix elaborada a base d’aladroc, verat i sorell.

El derelicte «Bou Ferrer» és l’únic vaixell romà d’aquestes característiques i dimensions a tota la Mediterrània que, d’una banda, presenta un estat de conservació inigualable i, d’altra banda, és fàcilment accessible per als arqueòlegs subaqüàtics, atès que es troba a escassa profunditat. Dos factors que van motivar que s’emprengueren diverses accions per al seu estudi i preservació des del moment del seu descobriment per José Bou i Antoine Ferrer l’any 2001.

El 1999, després que l’arqueòleg i director de Vila Museu, Antonio Espinosa, impartira una conferència al Club Nàutic de la Vila, el gerent del club, Antoine Ferrer, i el contramestre del mateix, Josep Bou, li van comunicar que tots dos havien descobert un dels vaixells de què havia parlat molt a prop de la costa. Espinosa, incrèdul en un primer moment davant de les reiterades afirmacions de Bou i Ferrer, va acceptar l’evidència quan li van ensenyar les fotografies de la nau. En efecte, es tractava d’un derelicte romà enfonsat feia prop de dos mil anys.

Aquesta història, mil vegades contada, encara emociona Espinosa cada vegada que la recorda. Es nota en l’èmfasi amb què la narra i en la brillantor dels ulls quan ho fa. I és d’aquesta manera com encomana la seua passió als qui l’escolten i, alhora, els transmet la importància de la descoberta.

Una troballa excepcional

El derelicte «Bou Ferrer» va ser un descobriment cabdal per a l’arqueologia submarina d’arreu del món. El continu degoteig d’informació que ha aportat des que el van trobar ha estat fonamental per a la historiografia, l’arqueologia i la cultura en general. La nau posa en evidència els lligams històrics de la Vila Joiosa amb la cultura romana.

A més a més, la tria del port de la Vila Joiosa per efectuar una parada a conseqüència d’una tempesta que va malmetre part del buc no va ser casual. La Vila Joiosa era el port més important de la Mediterrània occidental en la primera centúria de la nostra era.

El derelicte anava carregat de lingots de plom de les mines del sud de la península ibèrica i de salses de peix elaborades a Cadis. Unes salses famoses en aquella època per la seua qualitat i per la seua elevada capacitat de conservació.

L’any 2012, la Direcció General de Patrimoni Cultural, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Vila Joiosa, Vila Museu i la Fundació General de la Universitat d’Alacant, va posar en marxa un projecte avantguardista d’investigació i difusió del Patrimoni Cultural Subaqüàtic amb la realització d’una campanya d’excavació arqueològica enfocada a obtindre més dades d’aquests lingots de plom. Els resultats de les investigacions, en les quals han participat diversos experts internacionals, han conferit a aquest jaciment un valor patrimonial que ara és ja difícil de quantificar. Una sèrie de marques estampillades (IMP. GER. AVG) permeten als especialistes assegurar que els lingots de plom del derelicte «Bou Ferrer» no tenien un propietari anònim, sinó que pertanyien al mateix emperador de Roma. Les pròximes campanyes d’excavació permetran conéixer quin emperador era l’amo d’aquest noli comercial: Calígula, Claudi o Neró.

Antonio Espinosa, arqueòleg de Vila Museu, i Josep A. Castiñeira Cots, regidor de la Vila Joiosa | Foto: Ulisses Ortiz

Gastronomia local amb herència romana

En l’actualitat, la gastronomia pròpia de la Vila continua oferint salaons i salses de peix que ja es feien en època romana, molt semblants a les que s’han pogut trobar a les àmfores del derelicte «Bou Ferrer». Un menjar exquisit molt apreciat pels emperadors romans i que encara hui es poden trobar al mercat, en diferents botigues i en moltes llars vileres.

La gran cultura culinària de la Vila, basada fonamentalment en la pesca a la badia, està ben present en les diferents ofertes gastrònomiques que ofereix la seua hostaleria i que ens transporten als dies d’esplendor de l’Imperi romà.

La Vila Joiosa, de cara a la mar | Foto: Ulisses Ortiz

La publicació d’aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.

Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant

Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!

Agermana’t ací

Comparteix

Icona de pantalla completa