Tot i la seua llunyania i la seua condició com a llengua minoritzada, l’èuscar mai no ha de deixat de generar curiositat entre els parlants d’altres llengües. Bona prova la tenim al País Valencià, on les Escoles Oficials d’Idiomes tornaran a obrir període de matriculació per a l’estudi de la llengua basca el pròxim 19 de juny. El termini s’allargarà fins el 3 de juliol, i al setembre s’obrirà un nou període per a admetre estudiants d’aquesta disciplina, que s’impartirà a partir del setembre i s’allargarà, com cada any fins la segona meitat de maig del 2024.
A les ciutats d’Alacant i de Castelló de la Plana s’impartiran els nivells A1, A2, B1.1 i B1.2, corresponent cada curs a un any escolar. L’oferta al cap i casal és una mica més àmplia, atès que s’hi impartiran els nivells A1, A2, B1.1, B2.2, B2.1 i B2.2.
Izaskun Kortazar, professora d’èuscar a l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alacant, preguntada per quin tipus de persones s’animen aprendre l’èuscar i quin n’és el motiu, respon que «alguns dels matriculats procedeixen d’Euskal Herria i no van poder aprendre la llengua per la situació política». Altres, en canvi, també procedeixen de les terres basques «i parlen la llengua més o menys, però no la volen oblidar». Kortazar, que s’expressa perfectament en valencià, també detecta persones que estudien l’èuscar pel simple fet que els agrada aprendre més llengües o perquè «han estat a Euskal Herria i s’han enamorat de la cultura». Fins i tot hi ha qui s’apunta a classes perquè té una parella basca i vol aprendre la seua llengua.
Aquesta mestra d’èuscar també afirma que els seus alumnes mostren un gran interès. «Busquen contacte amb la llengua i amb la cultura per Internet i amb els amics: són molt actius i, per exemple, una alumna té un bloc d’èuscar, un altre fa vídeos per a comparar el valencià amb l’èuscar i alguns fins i tot s’han tatuat paraules en aquesta llengua o s’han animat a escriure cartes». També explica que a l’estiu molts multipliquen l’estudi de l’idioma amb cursos intensius rebuts a Euskal Herria a través d’una beca facilitada per l’Escola Oficial d’Idiomes. I a banda, les classes de dances basques i de xerrades en èuscar «han tingut molt d’èxit».
Altres iniciatives adreçades a satisfer aquest interès són els concerts de música en èuscar, el teatre o les pel·lícules projectades en aquest idioma arreu del País Valencià, així com el Barnategi, curs intensiu d’immersió que es realitza a València durant un cap de setmana amb quinze alumnes. Les visites a l’Euskal Etxea de València també són freqüents, i fins i tot s’han activat iniciatives com ara la Korrika, el Correllengua basc, a més de visites a Euskal Herria o de la il·lusió que genera que els mitjans bascos s’interessen pels alumnes valencians que aprenen l’èuscar.
Kortazar, que també ha impartit classes de llengua basca als Estats Units, al Brasil i a l’Uruguai, diu que hi ha entre 35 i 40 alumnes matriculats a Alacant, 80 a València i 25 a Castelló de la Plana, i considera que si més persones foren conscients de la possibilitat d’aprendre l’èuscar en aquestes ciutats, el nombre d’alumnes augmentaria. Una de les entitats protagonistes en aquesta difusió de l’èuscar és l’ institut Etxepare, equivalent al Ramon Llull, que organitza les clases de llengua basca a les universitats d’arreu del món.
