A les 8 de la vesprada, tot just tancades les urnes la cosa ja pinta malament per al Botànic. A la plaça del Pilar de València, on Compromís ha instal·lat un envelat per a fer el seguiment pràcticament no hi ha ambient. Els periodistes conformem la majoria del públic, però sempre pots parlar amb algun despistat o escoltar el que es va dient. L’enquesta a peu d’urna apunta cap a una majoria, ajustada, del PP amb l’extrema dreta. «Només és una enquesta més», tracten de tranquil·litzar-se els uns als altres, però les cares ja avisen que la processó va per dins. «És la mateixa empresa que li fa les enquestes al PP», apunta una altra veu.
Tothom es prepara per una nit llarga, però al final, serà una nit amarga, però no llarga. Els primers recomptes autonòmics, quan no hi ha ni l’u per cent de l’escrutini, el Botànic encara suma, però ja hi ha un detall que fa patir: no apareix representació per Unides Podem. Els morats no s’acosten en cap moment a la mínima opció d’entrar a Les Corts. I sense ells, el Botànic és impossible. Ja s’ha dit per activa i per passiva i, de fet, almenys a la ciutat de València hi ha hagut un important vot dual. Ribó a l’alcaldia, Podem a Les Corts per salvar el Botànic. Òbviament no ha estat suficient ni de lluny. Si a can Compromís les cares són llargues, no deu ser difícil d’imaginar l’ambient a l’Octubre, on Unides Podem ha instal·lat el seu quarter general. La desfeta és total. No només no obtenen una quasi impossible representació a València ciutat, sinó que pràcticament desapareixen de tot el mapa municipal i de Les Corts. És la primera volta des de la consecució de l’autonomia que aquest espai polític queda extraparlamentari. De fet, quan Esquerra Unida va quedar-se fora de les Corts el 2015, presentant-se per separat de Podem, van obtenir millor resultats que ara en coalició.
Mentrestant, a la plaça del Pilar, una pantalla gegant connectada a À Punt permet veure l’imparable avanç de «l’onada blava», tal com la definirà Ribó. Alacant, Castelló de la Plana, Torrent… Només pareix que aguanten Elx i Gandia. A València Compromís li lleva un regidor a Vox i el pacte del Rialto torna a sumar 17. No és que hi haja aplaudiments, però per un moment pareix que és possible salvar els mobles. Com diu la dita, dura poc l’alegria a la casa del pobre. El PP li furta un regidor al PSOE i les dretes tornen a sumar. El recompte ja ha superat el 80% i la distància del PP no fa més que avançar. Ja es veu, que València tampoc se salvarà. Al final, ni tan sols Elx, i Gandia quedarà com l’única gran ciutat valenciana que se salva de la marea blava.
A les 10.30 h compareix Ribó acompanyat del seu equip. El seu discurs és seré i amb regust a comiat. Durant mesos va ser dubte si es tornaria a presentar. Ara, encara que no ho diga, resulta obvi que li toca una merescuda jubilació. Ribó assumeix la derrota «per la mínima» i felicita la nova alcaldessa –«a diferència del que van fer amb mi», en record a la negativa de Rita Barberá de traspassar el bastó d’alcalde el 2015-, amb tota probabilitat la popular María José Catalá. El pacte amb Vox és té per descomptat. La normalització de l’extrema dreta ja és total i a ningú li passa pel cap que els populars puguen tenir cap tipus de vergonya de compartir-hi govern.
Però Ribó té raó amb el detall de derrota «per la mínima». Compromís tot just ha perdut 14.000 vots a la ciutat de València, 4.000 dels quals se’ls ha quedat el PSOE. El Rialto en conjunt n’ha perdut poc més de 10.000 en un context de baixa participació. De guanyar 17 a 16 (regidors) a perdre 16 a 17. En eixe sentit, València ha resistit molt millor l’onada blava que la resta del país. Un resultat que fa possible somiar en tornar el colp en quatre anys. No tot està perdut.
Baldoví no compareixerà fins a la vora de la mitjanit. Ací, el resultat és més inapel·lable. Al remat, l’única errada de l’enquesta de GAD3 és que preveia l’entrada d’Unides Podem. Els seus tres diputats han acabat engreixant el PP. La resta els ha clavat tots.
«L’onada blava ens ha arrasat –explica Baldoví- els debats imposats des de Madrid han acabat decantant el vot». Una anàlisi que també compartirà, més sorprenentment, la candidata a alcaldessa pels socialistes, Sandra Gómez. Sobretot si és té en compte que el seu partit va fer coincidir les autonòmiques amb les estatals, ara fa quatre anys, per a perjudicar Compromís, i gairebé ja fa inviable el segon Botànic. Des de la pantalla de la televisió apareix Catalá, contenta, encara que no tan eufòrica com el candidat popular d’Elx. Té tota la pinta que per allí ja fa estona que estan circulant els gintònics. També hi ha connexió amb la seu de Vox, amenaçant amb «reversions immediates de tota l’obra del Botànic». Bé, veure’ls desmuntar els carrils bici amb piconadores serà bonic, però més encara quan eliminen 70.000 beques menjador.
En aquest sentit, Baldoví promet una oposició «corretjosa». «Total, nosaltres ja hi estem acostumats a l’oposició», se sent que diu una militant. I recupera el to mitiner que tant domina per prometre «treballar, persistir i tornar». «Tornarem!» repeteix enmig del que serà l’aplaudiment més tancat. És l’únic moment en què els militants de Compromís han sigut més que els periodistes en tota la nit.
