Diari La Veu del País Valencià
El Magnànim organitza una conversa sobre la influència de les malalties en l’obra d’alguns artistes

La Institució Alfons el Magnànim (IAM) ha organitzat una conversa sobre art i ciència entre l’oncòloga i divulgadora de la història de la medicina Àngels Royo i l’escriptora i artista Anna Moner a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València aquest dijous, 18 de maig, a les 19 h.

El col·loqui se centrarà en la vida i l’obra del músic i compositor Niccoló Paganini (Gènova, 1782 – Niça, 1840), violinista virtuós i autor dels Vint-i-quatre capritxos per a violí sol Op. 1 (1818), sis concerts per a violí i orquestra, nou Quartets per a guitarra i arcs (1806-1816) i peces com ara La dansa de les bruixes (1813) i Tarantella (1830); del pintor, escultor i dissenyador Henri Matisse (Cateau Cambrésis, 1869 – Niça, 1954), màxim representant del fauvisme, que va destacar per un ús característic del color i per un dibuix fluid, brillant i original, i la pintora Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907 – 1954), creadora d’una obra personal i metafòrica, derivada, com els altres, de diversos esdeveniments que van marcar la seua vida.

Anna Moner, coordinadora de l’Institut d’Humanitats de la IAM, ha explicat que la conversa abordarà com van influir les diferents malalties que van patir tots tres en el procés de creació de les seues obres. Així, s’hi analitzaran els seus historials clínics, amb un ampli suport visual, i com aquests van repercutir de manera decisiva en el treball que van dur a terme en determinats moments de les seues trajectòries.

«En general -explica Moner-, davant d’una obra artística, ens centrem en els aspectes purament formals, el tema, el context social i polític, i el grau d’excel·lència», però «poques vegades establim una relació directa entre cos i obra, entre salut i art, entre art i malaltia». Tanmateix, continua, «resulta sorprenent descobrir fins a quin punt els historials clínics han determinat la producció de reconeguts artistes de totes les èpoques». «Sovint és colpidor veure com es van enfrontar a la fragilitat física, com van adaptar el seu treball a les limitacions corporals», assenyala.

Comparteix

Icona de pantalla completa