«Moltes gràcies ministra per haver ratificat l’article 189 de l’OIT [Organització Internacional del Treball]. Per a les treballadores de la la llar, açò ha suposat una enorme millora en les nostres condicions laborals», etziba, quasi a boca de canó Azucena Alonso, representant de l’Associació de Treballadores de la Llar de Castelló de la Plana a la ministra d’Igualtat, Irene Montero. Les paraules li ixen del cor, es nota que no està preparat. La sala, plena a vessar –de fet hi ha gent que s’ha quedat fora- es queda en silenci sepulcral. Montero somriu i fins i tot pareix un poc incòmoda, potser emocionada, amb l’agraïment. I Azucena no és l’única.
No són tantes les voltes en que la gent més humil –aquella que difícilment vota i sovint ni tan sols pot fer-ho- perceben com unes lleis nascudes en els freds edificis institucionals –i discutides i tergiversades en els platós de televisió- els hi han millorat la vida de forma perceptible.
Pocs minuts després, és el portaveu de Castelló LGTBI que hi torna: «gràcies per enfrontar-te a l’odi i al feixisme» en referència a l’aprovació de la Llei Trans. Fins i tot li regala una nina a Montero. Aquesta volta, la sala ha esclatat en sonors aplaudiments i crits de «Valenta! Valenta!».
Els dos elements estan presents constantment a l’acte –una trobada de les candidates d’Unides Podem i Irene Montero amb els col·lectius feministes de La Plana- i hi ha un fil que els uneix: les lleis feministes aprovades pel Ministeri d’Igualtat i que han suposat un avenç en els drets de les dones i la comunitat LGTBI i «la campanya d’assetjament, mentides i odi» que ha hagut de patir ella personalment, per ser la cara visible d’aquestes lleis. «Irene Montero ha patit una persecució com mai s’havia vist en aquest país, ha estat el parallamps de tot aquest odi que hem desfermat perquè els poderosos volen seguir manant», ha explicat la diputada per Castelló al Congrés espanyol i candidata a les Corts, Marisa Saavedra. O de forma molt més emotiva, per part, del candidat a la presidència de la Generalitat, Héctor Illueca: «A la meua xiqueta, que ara té sis anys li explique que hi ha hagut una dona que ha donat la cara pels drets de totes les dones, i açò li ha costat molt car».
Por induïda
La campanya de persecució a Montero ha deixat ferides profundes. Els responsables d’organització de l’acte no paraven de buscar possibles boicotejadors. «Poden ser feministes antitrans, els de Frente Obrero o fatxes dels de tota la vida», reconeixia al Diari La Veu un militant d’Unides Podem a Castelló de la Plana. Al final, però, els que esperaven a la porta de l’Abacus de la ciutat –on s’havia traslladat l’acte en previsió de pluges- sospitosos de ser de Vox han acabat sent fens de Montero que s’han posat a aplaudir només ha arribat la ministra. I és que, la constant campanya mediàtica pot acabar generant una por induïda, però el suport pels beneficiats per les polítiques socials del ministeri també existeixen, encara que no tinguen micro a les grans cadenes de televisió.
Al final ha estat el torn de Montero. En la seua intervenció ha distribuït tota aquesta valentia: «Els moviments socials –en referència als col·lectius feministes amb qui es trobava- són els que plantegeu i batalleu drets que després acabaran convertits en lleis». Lleis que també ha reconegut que «són difícils d’aprovar» però que, per això, «tots els processos de canvi necessiten gent organitzada a la base». I aplaudiments atronadors i crits de «Sí que es pot» i «Valenta! Valenta!».
I en acabar l’acte, una anècdota. El responsable d’Abacus al País Valencià ha volgut agrair la visita de Montero regalant-li dos llibres. Un d’ells era No vull ser reina, un conte infantil feminista escrit per l’exdiputada de la CUP i actual al càrrec del Govern d’Aragonès a Catalunya. Potser un xicotet pas en pro de la unitat de l’esquerra?
