Al País Valencià l’emancipació juvenil es manté en el 13,4% en el primer semestre del 2022 a causa de «la precarietat laboral, els salaris baixos que perceben les persones joves i l’elevat preu de l’habitatge», ha assenyalat la vicepresidenta del Consell Valencià de la Joventut (CVJ), Esther Martínez. Una mitjana que està per sota de l’estatal (15,9%). A més, «cal sumar els efectes de la inflació, que ha suposat un encariment generalitzat de la vida i una pèrdua de poder adquisitiu entre les persones joves», ha continuat.
Si bé s’ha reduït la temporalitat entre la contractació jove gràcies a la reforma laboral del govern espanyol, la resta d’indicadors de precarietat laboral continuen mostrant xifres «preocupants». El 50,8% de les persones joves que treballen a temps parcial al País Valencià ho fa de manera involuntària. És a dir, que voldrien fer-ho a jornada completa si tingueren l’oportunitat.
Així mateix, el salari mitjà que perceben les persones valencianes menors de 30 anys és de 805,88 euros, una xifra que reflecteix la pèrdua de poder adquisitiu respecte de l’any anterior i que està per davall del Salari Mínim Interprofessional (1.080 euros) i la mitjana estatal (902,91 euros).
Quant a la subocupació, que representa a aquelles persones que treballen menys hores de les que voldrien o podrien, la xifra se situa en el 16,7%. A més, el 44,5% de la població jove assalariada està sobrequalificada per al treball que desenvolupa.
«La falta de treballs de qualitat, amb contractes indefinits a jornada completa per a aquelles persones joves que ho desitgen, i de salaris dignes que es corresponguen amb el cost real de la vida, generen inestabilitat econòmica i incertesa sobre el futur, dues qüestions que impedeixen engegar el projecte vital de milers de persones joves de manera autònoma», ha assegurat Esther Martínez.
Accés a l’habitatge
L’altre gran obstacle a l’emancipació al qual ha de fer front una persona jove és la dificultat que hi ha per a accedir a un habitatge. Una persona jove assalariada ha de destinar el 72,3% del seu salari a pagar el lloguer si s’emancipa en solitari i un 37,6% si comparteix pis.
Aquestes xifres han empitjorat respecte al 2021 a conseqüència de la inflació i un creixement desmesurat del cost de la vida en comparació amb els salaris de les persones joves. La recomanació del Banc d’Espanya és que aquesta despesa no supose més del 30% del sou.
Concretament, s’ha encarit el preu del lloguer i de la compravenda d’habitatges un 11,84% i un 5,69% respectivament, així com el cost dels subministraments bàsics com l’aigua, el gas o l’electricitat un 6,91%. Al mateix temps, la joventut valenciana ha perdut un 5,04% de poder adquisitiu en un any, ja que els salaris de les persones joves han crescut molt menys del que ho han fet els béns i serveis, si es té com a referència l’Índex de Preus al Consum (IPC).
En els últims anys s’han aconseguit avanços en la matèria gràcies al treball del CVJ amb l’Administració Pública, com ara el Bo Jove al Lloguer, l’augment d’aquesta partida pressupostària en 30 milions d’euros per part del govern de la Generalitat, les ajudes a l’adquisició d’habitatges per part de persones joves en municipis en risc de despoblament o la reserva preferent del 40% de l’habitatge públic per a joves, però des de l’òrgan de representació juvenil reclamen mesures més ambicioses.
«Els problemes de la joventut ja estan en l’agenda política i s’ha avançat en la investigació de solucions, però les xifres ens indiquen que no són suficients. Per aquest motiu, des del CVJ volem anar un pas més enllà i que s’engeguen polítiques que produïsquen canvis estructurals que tinguen un impacte profund en el mercat laboral i de l’habitatge, com és la regulació del preu del lloguer, l’augment del parc públic d’habitatge, l’augment del Salari Mínim Interprofessional o la prohibició de les pràctiques no remunerades», ha reclamat la vicepresidenta del CVJ.
