L’expresident de la Diputació i del PP de la província de València Alfonso Rus torna a seure a partir d’aquest 25 d’abril al banc dels acusats per una altra peça de la macrocausa d’Imelsa, aquesta vegada relacionada amb presumptes irregularitats en el servei de call center. Fa una mica més d’un mes va concloure el primer judici al qual s’ha enfrontat Rus, el dels «zombis», en el qual va defensar la seua innocència.
La vista per aquesta peça (D) -la tercera que es jutjarà- comença a les 10 h a l’Audiència de València aquest dimarts i està previst que es prolongue fins al 5 de juny, segons el calendari provisional. En total, seran 19 sessions de judici.
La primera peça d’Imelsa que es va jutjar, la relativa a Thematica, va concloure amb una condemna de set anys i deu mesos de presó per a qui fora gerent de l’extinta empresa pública de la Diputació i autodenominat «ionqui dels diners», Marcos Benavent, que en aquest cas també acompanya Rus al banc dels acusats.
La segona peça jutjada -sobre la qual encara no hi ha sentència- va ser la de les peces B i F del cas Imelsa, relativa als «zombis» en Imelsa i Ciegsa. En aquesta peça Rus va haver d’asseure’s per primera vegada al banc -s’enfronta a 12 anys de presó- i va aprofitar per a negar irregularitats. També va dir que hi havia «mala fe» contra ell i va criticar que hi haguera un «judici polític» amb una sentència «ja posada» abans d’iniciar el procediment.
Aquest dimarts tornarà a la banqueta al costat de Benavent -qui afrontarà el seu tercer judici per Imelsa-, l’exsogre del «ionqui dels diners», Mariano López, i altres cinc persones més.
Fiscalia Anticorrupció acusa Rus en aquesta ocasió dels delictes continuats de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i tràfic d’influències i li demana huit anys de presó; per part seua, a Benavent li atribueix els delictes de prevaricació i malversació, també amb caràcter continuat, i li demana quatre anys i mig de presó.
Els altres sis acusats en aquesta peça -bé com a autors directes o com a cooperadors necessaris- estan acusats de delictes continuats de prevaricació, malversació, falsedat en document oficial, falsedat en document mercantil i/o blanqueig de capitals. Entre ells, hi ha l’exsogre de Benavent, per al qual el fiscal reclama 13 anys de presó.
Els fets
Segons manté la Fiscalia, els fets es remunten a juny del 2012, quan l’exsogre de Benavent va arrancar a Rus el compromís d’adjudicar a la seua empresa -Servimun S.L.- un contracte públic de gestió tributària de serveis.
L’informe de necessitat de la contractació el va subscriure l’acusat Salvador Deusa com a cap de secció d’Avaluació i Planificació de la Diputació de València el desembre del 2012, amic personal de Mariano López.
En aquest procés, Benavent, «coneixedor de les intencions de Rus d’afavorir aquesta adjudicació», no va posar cap trava ni inconvenient en el procés administratiu de selecció «com estava ordenat i convingut per Rus amb López».
El desembre del 2012 es va publicar l’anunci de licitació amb un pressupost d’1.020.000 euros. En la mesa de contractació va tindre una participació activa en el tripijoc l’acusat Ricardo Ángel De Mari, cap de servei de la Diputació, segons Fiscalia.
Servimun va rebre la major puntuació per a ser adjudicatària del contracte amb una proposició «totalment allunyada de la veritable realitat del que realment podia i volia realitzar l’empresa», ja que mancava de qualsevol capacitat operativa per a dur a terme l’assenyalat en l’oferta, ni en mitjans tècnics, que eren a càrrec d’Imelsa, ni en mitjans personals, ni per experiència en l’objecte contractual.
Com a coordinador del contracte es va col·locar al fill de Mariano López, que es trobava en atur, i que no comptava ni amb experiència ni amb cap qualificació per al desenvolupament de les seues funcions. Però no va ser l’únic familiar que es va beneficiar de les contractacions, perquè també es va contractar un altre familiar de l’exsogre de Benavent.
Finalment, la formalització del contracte es va fer el juny del 2013 per un import de 842.975,2 euros, sense IVA, distribuït en tres anys. El treball va «ser» defectuós «i fracassat» des d’un principi. Es va pagar per treballs no fets.
El 2015, malgrat els intents de Mariano López de pressionar a diversos diputats perquè es continuara amb la «farsa» de la contractació, no va ser renovada pels informes negatius i la comprovació de la «inutilitat» del servei pel nou equip directiu d’Imelsa. El perjudici econòmic als fons públics va ser de 870.811,06 euros.
Mariano López va crear una empresa, Tècniques Legals Administratives S.L., per a aconseguir els diners procedents de la contracta «simulant una relació contractual de l’empresa amb Servimun i poder introduir en el tràfic mercantil els diners rampinyats, gaudint del mateix sense que apareguera com a titular ni amo ni administrador de cap de les empreses».
La quantitat total que es va incorporar al tràfic mercantil, simulant operacions comercials a través de la societat T.L.A i provinent de Servimun ascendeix a un total de 198.835,48 euros, dels quals es van beneficiar tant Mariano López, com les també acusades Vicenta i María Concepción Torregrosa.
Al costat d’aquesta operativa i abans de la creació de la societat Tècniques Legals Administratives, Mariano López va gaudir dels diners de l’adjudicació tan bon punt va signar el contracte el 7 de juny del 2013 a través de transferències bancàries del compte de Servimun S.L.
