Còver [Vídeo]

Còver té l’estranya capacitat de devorar-se a si mateix. Pocs països demostren una tendència tan clara a desaparèixer, segons els agrada dir als seus habitants, tot i que científics contractats pel govern no han trobat res que evidenciï una inevitable i lenta disminució de la seua massa. S’han valgut d’aparells precisos que escampen per tota la geografia, i de càlculs que els coverians no gosen contradir, almenys en públic, mentre dibuixen un condescendent somriure. Ningú els ha de convèncer de res; la tradició i la seua experiència parlen prou clarament. Perquè Còver és ple, farcit –o buit més ben dit – de coves i grutes subterrànies que es connecten les unes amb les altres, sense que se’n pugui fer cap mapa, perquè de sobte es tanquen, o se’n formen de noves, i per això no els posen noms. És un paradís per als espeleòlegs, o potser un infern. Si deixeu anar, com si res, davant de qualsevol veí, que us agradaria visitar-ne alguna, estaran encantats d’acompanyar-vos, perquè se’n senten orgullosos, i veureu que mentre caminen colpegen el terra amb un enorme bastó que fan servir per a això, i us demanaran silenci per a escoltar bé el retruny que neix de dins del país. Surten a buscar grutes o avencs, com qui va al bolet. Quan s’aturen a descansar, expliquen acudits, sovint una mica picants; recomanem que us els apunteu; són força divertits.