Avança la tramitació de projectes d’energies renovables al País Valencià. A finals de gener la Generalitat Valenciana va anunciar que s’havia atorgat una avaluació ambiental favorable a 61 projectes i un centenar més en continuaven la tramitació; les macroplantes, que han de ser autoritzades pel govern espanyol (a partir d’una potència elèctrica superior a 50 MW), també segueixen el seu curs, com la Magda de les Coves de Vinromà (la Plana Alta), amb 260.000 panels solars i 472 hectàrees o el parc solar de Sogorb (l’Alt Palància) amb unes 250.000 plaques i 420 hectàrees a prop de la Serra Calderona.
Mentrestant, els propietaris dels terrenys es veuen sovint entre l’espasa i la paret davant d’un futur que no volen per al seu territori, però que potser és l’única eixida per a les seues terres, amb baixa rendibilitat agrària o sense relleu generacional; a més, tot i que s’estan unint per fer soroll, encara són Davids contra Goliaths, en zones moltes vegades afectades pel despoblament i amb uns mitjans de comunicació molt centralitzats i amb el focus més posat a València que a Agost (l’Alacantí).
Corredors de terres i opacitat
En la compra i arrendament de les terres hi ha una figura clau, que són els corredors de terres que treballen per als promotors de les plantes i macroplantes de renovables. Totes les fonts consultades coincideixen a dir que són molt constants, que utilitzen pràctiques opaques, que pressionen els propietaris i que regategen en funció de l’interlocutor. Bienfi Quirant té quasi tres hectàrees productives de raïm del Vinalopó a Monfort, que confinen amb «una finca gran abandonada de fa anys». Conta com treballen aquests agents, a qui ella es va negar a vendre i a llogar: «Van vindre en un cotxe buscant la gent i demanant telèfons. A mi m’han cridat un parell de voltes, però la segona vegada ja no el vaig agafar. Ens van insinuar que érem ximples si no veníem». El seu germà, Carlos Quirant, té quatre hectàrees al mateix terme municipal i ell sí que ha acceptat un contracte d’arrendament amb opció a compra de 20.000 metres per dos anys. «Em van convéncer a última hora», admet, sobretot perquè eixa part dels terrenys se li quedaven enmig d’un projecte perquè els veïns, segons li havien dit, havien venut.
Joan Bernat, agricultor d’una finca d’ametlers i oliveres en ecològic en producció de 70 hectàrees, el gran projecte Magda li amenaça el 72% dels camps. Es va negar i denuncia que els intermediaris «no són confiables». «Si he parlat quatre o cinc vegades amb ells, ho he fet amb tres treballadors diferents. Em deien que certa persona amb la qual jo havia tractat ja no treballava allà». Denuncia que les al·legacions que es presentaren a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte es van traslladar als promotors, la qual cosa els dona «capacitat per esmenar-ho». «Et diuen: “que sàpigues que la DIA està aprovada”. Pressionen el que volen i tu no tens informació, et diuen que ja ha signat el 40% dels propietaris, però tu no saps si és veritat o no. Són molt opacs amb la informació», denuncia.
La portaveu de la plataforma Contra la Fotovoltaica Calderona, Amparo Gómez, adverteix precisament de l’opacitat amb la qual s’està tramitant el projecte. Diu que només s’han reunit amb els propietaris dels terrenys, però no de les vivendes que quedaran dins del perímetre o a escassos 30 metres, com és el seu cas. Conta que ací estan impulsant-lo tant la promotora EnerHi com l’alcalcaldessa, Mari Carmen Climent (PP). En una reunió que van fer fa un any al teatre Serrano de Sogorb i on assegura que va haver-hi una actitud «amenaçant», es va deixar en l’aire la possibilitat de declarar-lo «d’utilitat pública» i que «qui no venguera o llogara els terrenys, els expropiarien». «Estan actuant de molt mala fe, menteixen molt. Diuen, per exemple, que les nostres cases són il·legals, encara que tenim les escriptures i estan al registre i al cadastre», explica.
La Coordinadora valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables mostra una carta enviada pel Servei Territorial d’Indústria, Energia i Mines de València a un propietari de terrenys de Xiva afectat per la instal·lació d’una central fotovoltaica on s’informa que consta «autorització del promotor del projecte perquè durant el temps d’exposició pública els titulars de béns i drets afectats pel procediment d’expropiació forçosa puguen posar-se en contacte amb ell»; un mes després li’n van remetre una altra on es corregia «procediment d’expropiació forçosa», que es canviava per «sol·licitud de la declaració d’utilitat pública». Però la paraula «expropiació» ja s’havia posat damunt la taula.
El portaveu de la plataforma, Julio Rodrigo, parla de l’opacitat de les tramitacions dels projectes de renovables als pobles: «L’empresa ha d’anar a l’ajuntament i, en general, aquests no estan informant la població fins que es destapa el pastís. Normalment, acudeixen al clàssic corredor dels pobles o a una immobiliària local i comença la primera carta, la trucada i la retrucada, els propietaris pregunten per què han de vendre i ells responen que, segons la normativa, et poden expropiar». Recorda que a Torís (la Ribera Alta) i Alboraig (la Foia de Bunyol) la promotora estatal noruega Statkraft ha arribat a oferir als agricultors ser accionistes de les seues megaplantes solars.
Fonts de la plataforma Utiel-Requena Sostenible expliquen que en aquesta zona les pràctiques dels corredors també són «coercitives»: «A un home li digueren que li compraven el camp i quedarien “x” dia per signar el contracte; i si no anava, que no li ho oferirien més. No només l’avisaren més vegades, sinó que li oferiren molts més diners. Juguen molt a dir que ets l’últim a vendre, que tot el món ho ha fet; que si no vens, et quedaràs tancat al polígon que es farà, envoltat de plaques». Expliquen un altre cas a la zona de Requena: «Una persona va signar un precontracte d’una planta fotovoltaica de la qual no hi ha constància a Conselleria. És una planta fantasma. Hi ha corredors de terres que treballen per a promotors i busquen fer-se amb el nombre més gran de terres possible pagant zero euros. Després no saps amb qui posar-te en contacte, ni si pots comprar o vendre. Hi ha molta gent major que es fia de bona fe». També han vist que «coaccionen la gent» amb l’argument que es declararà d’utilitat pública i més tard s’expropiarà i es pagaran menys diners; inclús han detectat algun cas en el qual el propietari ha signat un precontracte de compra i posteriorment ha aparegut en un llistat de possibles expropiats. «Encara no sabem què passarà. Potser s’anul·la el contracte perquè ix més barata l’expropiació a cost de zero euros o el corredor perd 500 euros de senyal, que per a ells no és res», valoren.
Preus dispars per als terrenys a les ofertes al País Valencià
El preu que ofereixen aquests corredors de terres per a la instal·lació de projectes de renovables depén molt de la resistència que es troben amb els i les propietàries. No hi ha un preu establert que siga el mateix per a totes. Bienfi Quirant diu que a Monfort (el Vinalopó Mitjà) s’estan oferint entre 3,50 i 4 euros el metre quadrat en compra o 2.000 euros a l’any per hectàrea en arrendament a 25 anys, quantitat que veu baixa perquè quan es recuperen els terrenys la promotora deixa «un muntó de ferralla». Amparo Gómez diu que al voltant de la Serra Calderona es paguen 300 euros la fanecada de lloguer (un preu superior, uns 3.600 euros l’hectàrea) de camps que actualment són «cítrics en plena producció, oliveres i garroferes centenàries i grups de pinars».
Fonts de la comarca Requena-Utiel expliquen que s’estan oferint entre 24.000 i 30.000 euros per hectàrea en compra o 1.500 euros per hectàrea a l’any. A Joan Bernat, de les Coves de Vinromà, li van proposar 1.100 euros per hectàrea per a llogar, però per la seua negativa van arribar fins als 2.000 euros. «Normalment, busquen llogar, perquè són fons d’inversió que no tenen diners per comprar-ho tot», explica, i recomana a qui accepte el tracte que s’assessore, perquè les quantitats no són netes, ja que després s’han de declarar a Hisenda.
Des de la Coordinadora valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables afegeixen que a Torís i Alboraig s’han fet ofertes de compra molt dispars, que han anat dels 1.800 als 3.150 euros per fanecada (ací pràcticament tot és regadiu); a Xella (la Canal de Navarrés), s’està venent a 1.000 euros; mentre que al Villar (els Serrans) està vora els 1.800 euros per regadiu i secà.
Els problemes estructurals de l’agricultura
L’agricultor Joan Bernat diu que entén a qui signa, ja que un arrendament o venda dels terrenys és un «preu estable», mentre que en agricultura, no ho és: «Amb quatre anys bons, guanyaries més amb agricultura que llogant-lo per a plaques, però que passe això és molt difícil». Bienfi Quirant defensa que ella no vol vendre perquè prefereix tindre els terrenys cultivats, ara amb vinya, i quan es jubile, potser per tindre hortalisses: «Ha sigut la nostra vida sempre». Però admet que comprén a qui decideix cedir a les promotores: «Paguem uns 500 euros de contribució i 800 euros en derrames a l’any. Més les despeses, amb uns abonaments, fitosanitaris i paper per embutxacar el raïm que han pujat al doble d’un any per a un altre. Si l’agricultura rebera més suport i els preus foren més adequats, podríem viure del que treballem, però molts s’han cansat de lluitar i no veuen futur i els joves no volen continuar». I es pregunta: «Per què no se’n van les promotores a instal·lar plaques enmig dels deserts i prefereixen terres cultivades? Quina estratègia tenen? A la llarga hi haurà un problema molt greu: els terrenys se’ls quedaran les multinacionals».
El seu germà Carlos Quirant diu que ell ha decidit desfer-se d’una part de les parcel·les perquè «l’agricultura no dona». «No tenim el suport de ningú. A mi els camps em suposen, més que res, l’estima. Però amb quatre hectàrees ja en tinc prou i no tinc a ningú que seguisca en l’agricultura. Si haguera tingut un fill que continuara, no haguera venut perquè pel preu no paga la pena, però no és el cas. Per a tindre’l abandonat i pagant derrames i impostos, preferisc llogar-los». El mateix assenyalen des d’Utiel-Requena Sostenible: «Hi ha una població molt envellida i els fills no volen dedicar-se a l’agricultura. Si t’ofereixen 30.000 euros és complicat dir que no». I defensen que s’haurien d’utilitzar «sòls degradats, pedreres abandonades i zones urbanitzables que no s’han desenvolupat» a l’hora d’instal·lar projectes de renovables, però «volen que isca a compte i una pedrera abandonada l’has de condicionar, mentre que a una terra plana només li has d’arrencar els ceps i ja ho tens». «És una qüestió de diners. No és casualitat que sempre siga en zones d’interior, on la terra és més barata», subratllen.
