Tot i que hi ha consens en la necessitat de garantir la transició ecològica, la contrapartida de les macroplantes cada vegada incomoda més els veïns de les localitats que es veuran afectats per aquestes instal·lacions. Una de les últimes a queixar-se ha sigut la partida de Santa Anna, una de les desenes que integren l’anomenat Camp d’Elx, que disposa d’uns pocs centenars d’habitants censats i de vora un miler que hi resideixen. Una xifra suficientment reduïda, sospiten, com perquè l’administració no haja comptat amb el seu parer a l’hora de permetre l’arribada d’aquestes empreses, que podrien ocupar-hi 108 hectàrees, el 15% del terreny de la partida.
Ana Molina, presidenta de l’associació de veïns de Santa Anna, és la que porta la iniciativa en aquesta protesta. Es gita de matinada presentant al·legacions de manera telemàtica i passa el dia fent pressió als responsables públics perquè s’adonen del malestar generat i aturen les llicències de manera temporal fins que ordenen el territori. Molina explica que «el problema el tenim al nostre Pla General d’Ordenació Urbana, que no té contemplada la instal·lació de les fotovoltaiques, no es regula al respecte i aquestes plantes es poden ubicar on desitgen, siga en zones amb vivendes, en zones protegides, de risc inundable o de boscos forestals».
Aquesta veïna demana que l’Ajuntament d’Elx paralitze les llicències o que com a mínim avise els veïns de les pretensions de les empreses del sector que s’hi volen instal·lar i «no haver d’estar mirant tot el dia el BOE i el DOGV, perquè és l’única manera que tenim de saber què ocorre». De fet, la primera vegada que van tindre constància d’aquest fenomen va ser a inicis de l’any passat, quan el digital Alicante Plaza va informar de dos megaprojectes al Camp d’Elx. Els veïns van consultar la Conselleria de Medi Ambient, que els va derivar a l’Ajuntament davant la responsabilitat de la màxima institució municipal a l’hora d’atorgar llicències. «Estàvem preocupats, no sabíem quin risc hi havia, era una situació totalment desconeguda», explica Ana Molina, que valora la necessitat de garantir la transició energètica. «Però si parlem de macroplantes, la sostenibilitat desapareix amb els milions de plaques que atempten contra la biodiversitat, que fumiguen per a evitar el creixement d’herba i que requereixen l’establiment de línies d’alta tensió que obliguen els ciutadans a no apropar-s’hi».
A banda dels sorolls i de les afectacions sobre les aus, aquestes instal·lacions comporten altres contradiccions, com ara l’expropiació forçada dels terrenys o els contractes que, asseguren els veïns, han començat a tramitar-se per garantir l’arribada de les fotovoltaiques sense que els veïns afectats els hagen signat. «Hi ha un interès total perquè aquestes empreses s’hi instal·len», lamenten, i argumenten aquesta afirmació amb «les facilitats» posades per l’Ajuntament.
«No ens han assessorat sobre com al·legar, va passar el termini i no sabem com accedir a una informació que l’Ajuntament ha tingut des d’un primer moment», critica Ana Molina, que recorda que sense els informes de compatibilitat urbanística, que es fan des dels ajuntaments, aquesta mena de projectes no es poden desenvolupar. «Per la llei de transparència estan obligats a informar-nos si ho demanem, però ni així», lamenta.
Els veïns es consideren víctimes del fet de viure allunyats de la ciutat, en una pedania que no compta amb centre escolar ni amb metge. Recorden que si aquestes empreses no s’han fixat en terrenys industrials com els de la pedania de la Torre del Pla és pel seu cost, més car, i senten que el seu veïnatge, recòndit, els està passant factura. Mentrestant, l’arribada de les macroplantes es contempla imminent, i el paisatge característic del Camp d’Elx, com tants altres d’aquestes comarques, es veurà alterat per sempre.
