Les màquines treballen ja a la Nucia (Marina Baixa) per executar unes obres d’urbanització que ocuparan quasi 300 hectàrees i construiran unes 3.800 vivendes amb 10 hectàrees de zona comercial. Inclou una espectacular ampliació de la Ciutat Esportiva amb centre d’hípica, un Soccer Center amb quatre camps de futbol de gespa natural al costat de l’Estadi Olímpic Camilo Cano, col·legi privat, un centre de tecnificació de golf, un hotel de cinc estreles i un Parc de Surf -amb l’única piscina amb onades de l’estat-, entre altres instal·lacions. És el PAI més gran del País Valencià en l’actualitat.
Per fi, amb tot aprovat i les màquines treballant, l’alcalde de la Nucia, Bernabé Cano (PP), veu com es va fent realitat un somni que persegueix des que va arribar al poder l’any 2001. Fill de l’últim alcalde del franquisme, Cano va aconseguir la vara de comandament després que el seu predecessor dimitira. Des d’aleshores s’ha mantingut a l’alcaldia, alié als anomenats «governs del canvi» i sense que el cas Gürtel, que l’ha esguitat de molt a prop, li haja passat factura. És la figura clau que està darrere del PAI La Serreta.
Les festes secretes amb «ties impressionants» de l’alcalde de la Nucia amb la Gürtel
Fonts coneixedores expliquen que és un dels tòtems del PP al País Valencià, que «es creu impune» i que la gent del poble li «té por». Altres fonts no entenen com la Nucia no s’ha omplit de periodistes i de televisions per gravar i narrar el que, asseguren, és una «història de terror» quan algú s’oposa al líder. Fins al punt que en les pròximes eleccions municipals de maig, els comicis haurien estat a punt de celebrar-se sense oposició. El PSPV, per exemple, porta una candidata d’un altre poble, de l’Alfàs del Pi. «Ningú volia presentar-se. La gent està farta. Si t’oposes, poses en risc la teua família, reps amenaces, et posen en contra de la resta; si ets autònom i tens un negoci, no et renoven les llicències… Si algú s’enfronta a un tema de l’alcalde, t’aïllen i et poden acomiadar de la feina, et posen espies… No estic exagerant», assevera una persona des de l’anonimat, un ambient confirmat per altres fonts coneixedores.
En aquest context «enrarit» que denuncien a la Nucia, tornem al PAI La Serreta. El pla naix en eixa època en què l’urbanisme expansiu era vist com a senyal de progrés d’un municipi -i com a font d’enriquiment per a uns pocs-; no estava a soles, sinó que conformava una triada especuladora amb altres dos al mateix municipi de la Nucia: Pie de Monte i Algar. Els programes urbanístics apareixen a les gravacions del cas Gürtel, que parlen de la relació de Cano amb Álvaro Pérez el Bigotes i Francisco Correa, amb qui compartiren una festa en un local «quasi secret» de l’alcalde amb «cinc ties impressionants»; diferents empreses relacionades amb la trama van obtenir contractes amb l’Ajuntament de la Nucia.
La justícia va sentenciar contra els plans urbanístics de la Nucia
Els tres plans urbanístics s’aturaren per l’esclafit de la bombolla immobiliària i per no garantir els recursos hídrics necessaris per a abastir la futura població. De fet, aquest va ser el motiu pel qual el Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar el pla de l’Algar, que preveia la construcció de més de 9.100 noves vivendes i un camp de golf.
El PAI de La Serreta també ha estat anul·lat en diferents ocasions pel TSJ; la tercera vegada, l’octubre del 2015. En una d’elles, condemnava l’Ajuntament de la Nucia a pagar un arrendament a l’empresa propietària dels terrenys afectats per una part del PAI i que ja havia estat urbanitzada, construïda i, damunt, privatitzada (per pistes i tenda de pàdel, piscina coberta amb saló de bellesa i gimnàs al poliesportiu). Això ho va denunciar Ciutadans, a l’oposició: «Aquestes infraestructures es van construir amb diners públics, sense estar el PAI legalitzat, sobre terrenys que no són municipals i d’acord amb convenis que ni s’acompleixen en el temps ni es paguen les compensacions per no complir i, damunt, es privatitzen perquè les exploten uns altres». Afegiren que l’actuació era «irresponsable» i que «únicament atén al culte al líder i a la generació d’una xarxa clientelar».
Renaix el PAI La Serreta
Després d’unes modificacions de les normes del Pla General d’Ordenació Urbanística i de superar l’avaluació inicial d’impacte ambiental en 2017, Bernabé Cano va decidir redelimitar el sector en dues unitats d’execució i que l’Ajuntament assumira la gestió directa. Tornava a la càrrega.
Així, el 4 de març de 2021 el consistori va aprovar definitivament la UE-1 del sector La Serreta, encara que el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) va suspendre el procés de licitació per un recurs contra els plecs, que van haver de modificar-se. Fets els canvis, va adjudicar-se a la constructora castellonenca Becsa -l’única que es va presentar- les obres d’urbanització per un import de 44,5 milions d’euros. La licitació va eixir amb un pressupost de 54,8 milions d’euros. Ara bé, mantenia la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) originària de 2005, fa quasi 20 anys.
En roda de premsa, l’alcalde va anunciar que les obres suposarien la creació de 25 kilòmetres de carrers, 1.500 fanals i la construcció de quasi 3.000 cases. «L’extensió que es construirà és com tot l’Albir», va manifestar amb orgull, la qual cosa suposarà l’arribada d’entre 10.000 i 12.000 nous habitants a un municipi, la Nucia, que té 18.000 empadronats. L’octubre de 2022 començaren les obres, que tenen un termini d’execució de dos anys. L’alcalde va afegir que, paral·lelament, s’atorgaran les llicències a les concessionàries per «no perdre temps» i que, quan finalitzen les obres d’urbanització, ja puga obrir l’hotel o el Parc de Surf.
On abans hi havia una pinada i cultius de secà, amb oliveres i garroferes, ara és una immensa zona d’obres. «El paisatge natural i patrimonial s’ha perdut, està tot completament arrasat. Un tossal de 30 metres ha desaparegut per una carretera de quatre carrils. Hi ha barrancs que s’han farcit de terra», denuncia JJM, membre d’Acció Ecologista-Agró de la Marina Baixa que prefereix romandre en l’anonimat. Observa que els terrenys han sigut expropiats o negociats, amb quotes que han «infravalorat» els terrenys.
Els ecologistes demanen paralitzar les obres perquè han trobat una espècie protegida a la Xarxa Natura 2000
Membres d’Acció Ecologista-Agró van protestar fa dues setmanes, aprofitant la celebració de la Gala Nacional de l’Esport, contra el PAI La Serreta de la Nucia. Per a ells, els motius per oposar-se al pla són diversos. Per una banda, denuncien que «s’està destruint l’hàbitat i exemplars del poliol amarg de la Nucia o Teucrium lepicephalum Pau, una espècie de flora protegida per la Xarxa Natura 2000», que «prohibeix qualsevol alteració d’aquesta planta i del seu hàbitat»; aquesta planta només existeix entre Finestrat i la desembocadura del riu Algar. A més, està inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada com a espècie vulnerable. «El PAI li passa per damunt, el seu ecosistema ha sigut alterat i demanem una bona catalogació», defensa JJM. Ecologistes en Acció ja l’ha posat en coneixement de la Conselleria de Medi Ambient.
Per altra banda, remarquen que «l’Ajuntament de la Nucia està executant el PAI amb una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) insuficient, on no es recull tota la biodiversitat que habita en la zona i sense una catalogació de tots els exemplars protegits per la Xarxa Natura 2000 que ja s’estan veient amenaçats». Finalment, insten a tindre en compte «el context global d’emergència climàtica i el context local de la Marina Baixa», on assenyalen que estan «a un pas» de convertir-se «en regió àrida». Per tot això, exigeixen «la immediata paralització del PAI de La Serreta, que es faça una declaració d’impacte ambiental d’acord amb la realitat de la zona, un cens dels exemplars de flora protegits i un estudi exhaustiu dels recursos hídrics del municipi i de la comarca».
Alternativa x la Nucia i Podem reclamen paralitzar el que veuen com un «atemptat mediambiental» i exigeixen una actualització de la DIA de 2005
Aquesta reclamació l’ha recollit Alternativa x la Nucia, coalició municipal integrada per Podem, Compromís i Aliança Verda. En declaracions a aquest mitjà, des de la formació sostenen que «en un moment d’emergència climàtica, d’esgotament de recursos hídrics i sequera, no és possible que a la Nucia es mire cap altre lloc» i es continuen fent «les mateixes polítiques urbanístiques que fa 30 anys». «El PAI significa una pèrdua de patrimoni natural i cultural del poble, és la pèrdua de biodiversitat i bosc mediterrani, és la perduda de l’esforç de generacions per a margenar bancals i fer cultius de secà adaptats al territori, és la pèrdua de senders i camins que totes hem recorregut», afegeixen.
Per altra banda, defensen que «potenciar l’esport no és ampliar la ciutat esportiva amb instal·lacions que la ciutadania no demana» i que «la finalitat de les accions dutes a terme per l’ajuntament han de ser la de prestar serveis econòmicament accessibles a tota la població». Per tot això, exigeixen a la Conselleria de Medi Ambient, a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de la Nucia «la immediata paralització d’aquest atemptat mediambiental, que es faça una declaració d’impacte ambiental acord amb la realitat de la zona, un estudi exhaustiu dels recursos hídrics del municipi i de la comarca i que es depuren responsabilitats per haver posat en marxa aquest PAI».
Unides Podem ha elevat la paralització del PAI La Serreta a les Corts Valencianes, on la síndica Pilar Lima va presentar una proposició no de llei el març on denunciava «la destrucció de milers d’hectàrees d’espai natural» on «el mitjà de vida local està enfocat en l’agricultura i l’oferta turística, a la qual el paisatge juga un gran paper com a actiu». A més, adverteix que el desenvolupament del PAI, amb l’augment poblacional previst i l’ampliació de la ciutat esportiva, afectaran l’ecosistema del riu Algar d’Altea, on acaben «totes les aigües residuals dels pobles dels voltants» i té «un col·lector ja saturat», «provocant greus danys mediambientals a la seua fauna i flora autòctones». «Quan plou un poc, el sistema és tan deficient que les aigües fluvials es barregen amb les residuals i es crea una marea negra de brutícia i tovalloles que acaba a la desembocadura del riu Algar, afectant una zona protegida», denuncia JJM. Per tot això, Unides Podem demanava una actualització de la declaració d’impacte ambiental de 2005. Aquest és el salvavides que tenen a la Nucia per evitar que continue avançant un dels últims projectes urbanístics megalòmans d’abans de l’esclafit de la bombolla immobiliària.
