Per fi, València tindrà un Parc de Desembocadura que finalitze l’antic llit del riu Túria. Actualment, és el pulmó verd de la ciutat, amb una longitud de 10 kilòmetres i 110 hectàrees de superfície amb molt bona acollida per part de la ciutadania per eixir a passejar, a córrer o a fer un tomb en bici; per reunir-se amb la família o amb els amics amb un pícnic; per practicar ioga o llegir. Si el recorrem sencer cap a l’est, arribarem a una zona amb una tanca verda que ens separa d’un espai amb canyes, arbustos i escombraries vàries; fins que toparem amb un mur que ja no ens permet continuar i ens obliga a pegar la volta. Tot això té data de caducitat: prompte es redactarà el projecte «(Con)fluir», el guanyador d’un concurs d’idees per acabar un parc que l’any passat va complir 35 anys. Bona notícia, però hi ha un detall: el nou Parc de Desembocadura no tindrà, realment, una desembocadura a la mar. Per què?
El Jardí del Túria i l’ampliació sud del Port de València
Recordem, primer, per què ja no passa el riu Túria per ací. Les autoritats de la dictadura franquista van decidir desviar-lo amb el faraònic Pla Sud després de la gran riuada de 1957, en la qual van morir 81 persones. El resultat va ser una obra de 12 kilòmetres de longitud amb entre 230 i 260 metres d’amplària que va arrasar 280 hectàrees d’horta productiva. Inicialment, el buit que deixava l’antic llit seria una enorme autopista de sis carrils per unir l’accés de Madrid amb el Port de València, però la forta mobilització ciutadana, que va protestar amb el lema «El llit del Túria és nostre i el volem verd» (una de les pioneres de l’ecologisme a València), va aconseguir que es descartara l’asfalt i es convertira en el parc que és en l’actualitat.
L’alcalde del PSPV, Ricard Pérez Casado, va inaugurar l’inici de les obres del primer tram el 27 de febrer del 1986. Però una de freda i una de calenta: només tres mesos després, el 19 de maig, signava amb l’aleshores president de l’anomenat Port Autònom de València, Fernando Huet, un conveni de col·laboració per tirar endavant l’ampliació sud que va arrasar la platja de Natzaret i de La Punta. La rúbrica es va fer a cuitacorrents, segons va denunciar el veïnat, per eludir la Declaració d’Impacte Ambiental, exigència que es va incorporar a la normativa espanyola el 28 de juny del 1986 i que hauria allargat el procés. Així que, per una banda, el PSPV de l’època treia pit per la construcció d’un nou parc, alhora que es carregava una zona de bany amb un marcat caràcter popular.
Un bosc urbà amb zones de jocs i aigua per recordar la platja de Natzaret i la Punta
En totes aquestes dècades, el final del Jardí del Túria acaba en eixa mena de mur de la vergonya, on darrere està el circuit fantasma de la Fórmula 1 (això també canviarà, amb el PAI del Grau). Per donar continuïtat al parc urbà més llarg d’Espanya, fa uns dies l’Ajuntament de València va anunciar el projecte guanyador per al seu disseny: «(Con)fluir». Planteja un bosc urbà paregut al del parc de la Rambleta, diversos espais d’ús ciutadà, una zona de jocs a gran escala que recrea el naufragi de Gulliver i una làmina d’aigua o llacuna en la zona de la Revolta de Cantarranes que recorda l’antiga platja de Natzaret (però, compte, no estarà permés el bany). Connectarà l’antic llit del Túria amb els Poblats Marítims, una vella reivindicació del veïnat.
El disseny treballarà sobre una superfície de 245.600 metres quadrats (dels quals uns 80.000 són cedits a la ciutat pel Port, qui manté la seua propietat) entre el pont de l’Assut d’Or i Natzaret. Tindrà una inversió d’uns 35 milions d’euros i l’equip seleccionat s’encarregarà de la redacció del projecte i de la direcció facultativa de les obres de la primera fase (9,4 hectàrees); aquesta comptarà amb un pressupost de 16,7 milions d’euros, dels quals l’Autoritat Portuària finançarà el 75% (13,6 milions). S’estima que el pla estiga aprovat en un any.
L’alcalde, Joan Ribó, va destacar que el projecte és «una aposta clara i decidida per la renaturalització i la reparació ecològica, urbana i social», i la vicealcaldessa i regidora d’Urbanisme, Sandra Gómez, va afegir que serà «una de les obres històriques que transformarà el sud de la ciutat i que repararà un deute històric».
El riu no arribarà fins a la mar
La renaturalització del Parc de Desembocadura es farà a partir dels mapes topogràfics antics del riu Túria, intentant recrear les illes que es generaven en la part final i, segons asseguren des del consistori, respectant la biodiversitat lligada al llit fluvial. A més, es contempla la reforma del pont de les Drassanes i es recuperarà l’antic pont per a vianants que unia el carrer Major amb els Poblats Marítims, el qual permetrà connectar el nucli històric de Natzaret amb la infraestructura verda i la resta del municipi. A la nota de l’Ajuntament afegeixen que els 12 membres del jurat han triat aquest projecte entre els cinc dissenys finalistes per reformar la façana marítima i prolongar «el jardí del Túria fins a la mar».
Però això no és cert. El Parc de Desembocadura no tindrà una desembocadura (o, almenys, no de moment). I és que no arribarà a la mar perquè l’àmbit d’actuació marcat en el Pla General d’Ordenació Urbanística per a aquest projecte va del Pont de l’Assut d’Or a Natzaret. A la roda de premsa de presentació, Ribó va ser molt clar a l’hora d’assenyalar que la connexió a la mar no està inclosa en el projecte: «Arriba fins a la frontera».
Des del 2014, la desembocadura està tapada. La van desviar per unes canonades subterrànies que hi ha per sota de la rodona. Preguntada sobre per què el riu no es destapa, des de l’Autoritat Portuària no responen i es limiten a dir que, «com sempre», l’organisme «acompleix amb els seus compromisos i en aquest cas era el de finançar amb 13,6 milions els treballs que permetran fer el Parc de Desembocadura, a més de destinar a ús de la ciutadania la seua superfície».
L’Associació de Veïnes de Natzaret valora el projecte com «un xicotet gran pas en la bona direcció i amb deures per a les generacions més joves», però consideren que «repararà només una part de la històrica ampliació sud del port que va acabar amb les platges de Natzaret i La Punta». El seu portaveu, Julio Moltó, observa que l’aigua no els «agrada molt» perquè «va associada a inundacions que ha patit històricament el barri»; per això, prefereixen altres opcions com aigua en moviment en un circuit tancat o amb dolls. Alguna cosa que «recorde l’aigua» de manera controlada, perquè és un barri «que va perdre la relació amb la mar per culpa de l’ampliació del port» i així ho corrobora la memòria de la seua llista de carrers: «carrer Alt de la Mar», «carrer Baix de la Mar», «carrer Stella Maris» o «camí de la Punta a la Mar».
AVV de Natzaret: «S’ha de recuperar la desembocadura no sols com una cosa simbòlica i identitària del barri, sinó perquè estem en una situació d’emergència climàtica; s’ha de destapar el riu perquè es puga gestionar millor»
Per altra banda, l’AVV subratlla «una petició històrica del veïnat organitzat del barri de Natzaret»: «Continuarem reclamant un parc amb desembocadura i sense els mals fums del port». Moltó revela que un representant del Port l’ha dit personalment que l’eixida del riu a la mar «és tècnicament impossible»; no obstant això, l’activista veïnal veu «molt fàcil» destapar i tornar a fer un pont.» S’ha de recuperar la desembocadura no sols com una cosa simbòlica i identitària del barri, sinó perquè estem en una situació d’emergència climàtica, pot ploure molt més del que seria capaç d’assumir la ciutat, i s’ha de destapar perquè es puga gestionar millor», defensa.
Recorda que l’actual desembocadura «no s’ha dragat mai» i «no se li ha donat una solució hidràulica»: «Porta aigües negres de la ciutat. La secció d’evacuació és cada vegada més reduïda perquè les canonades no s’han netejat mai en 19 anys. S’hauria de dragar i posar unes comportes per gestionar-les en funció de si ve aigua o no».
Des de l’Ajuntament de València assenyalen l’obvietat: «No arriba a la mar perquè està el Port». En tot cas, i malgrat la cabuderia de l’Autoritat Portuària, el projecte guanyador observa que, en un futur, seria possible que el Parc de Desembocadura siga, literalment, de desembocadura. Aquestes fonts municipals diuen que, per tant, «no tanca la porta a què si s’allarga o se cedeix a la ciutat» el terreny corresponent, el riu «puga arribar fins a la mar»; de fet, assenyalen que en l’última part «desapareix el formigó i la rodona» i es renaturalitza l’entorn per deixar oberta aquesta possibilitat. «El riu Túria ha de recuperar la seua dignitat», conclou Moltó.
