Una vegada més i van ja… ni se sap quantes, els tribunals han tornat a donar la raó als ciutadans i col·lectius oposats a la ZAL del port de València i, de moment, s’ha acceptat a tràmit el recurs presentat contra la decisió de la Generalitat d’aprovar el Pla Especial de la zona i donar llum verda a convertir l’espai en un gran magatzem de contenidors. Bona noticia, la ZAL no avança. Però mala cosa quan la gent del carrer ha de lluitar en les tribunals projectes i decisions que es podrien resoldre en àmbits estrictament polítics. I més quan al front de les administracions hi ha governants suposadament d’esquerres i, fins i tot, en altres temps, companys de viatge en la reclamació de “NO a la ZAL”.
No, la justícia no està per resoldre les mancances o limitacions de la política. Ho estem veient, amb preocupació i vergonya, estos dies al Tribunal Suprem a resultes del “Jui del Procés” i, a casa nostra, hem patit massa vegades com havien de ser les denúncies judicials pels temes de corrupció les que venien a resoldre allò que la política (i els polítics) passaven per alt, com si no anara amb ells. El tema de la ZAL entra la mateix calaix. És trist que la ciutadania espere que els jutges paren (i ho estan fent) allò que haurien de parar els governants del Botànic o de la Nau.
A resultes de la tan gastada frase de que tots som iguals davant la llei, i animat per la proximitat electoral que sempre comporta un plus de receptivitat i comprensió de part dels aspirants a càrrecs institucionals, se m’ocorren una sèrie de preguntes sobre el port de la ciutat. No tenen altra pretensió que convidar a la reflexió. Dic jo que si l’Estat va poder trobar 50.000 milions d’euros per salvar els bancs, molt més senzill resultarà trobar-ne 160 per compensar al Port de València pels terrenys d’horta on, malgrat haver perdut judicialment, pretén construir un gran magatzem de contenidors , ¿no els sembla?
A més, estem parlant de “Ports de l’Estat”, un entitat pública. ¿Quin problema pot haver per a que una entitat pública, i més en temps de governs progressistes, entenga que l’interès general està per davant del seu negoci? No hi ha major negoci que donar satisfacció a la ciutadania, no pot haver millor inversió que pensar en les generacions que han de venir, ¿o pensem que el territori ens pertany a nosaltres? ¿On rau la dificultat del Ministeri de Foment per a entendre això?
¿Com s’explica que amb governs de progrés a Madrid, a la Generalitat i a l’Ajuntament de València es desaprofite la possibilitat de crear un espai verd al cor de la ciutat que pot unir el vell llit del Túria amb el Saler i l’Albufera? ¿Serà possible que ho entengueren millor els governs post-franquistes que van renunciar a convertir el riu en una autopista i el Saler en una macro-urbanització que els nostres governants de 2019?
València és una ciutat amb port; ser la ciutat del port és una altra cosa. Creixent, creixent, ¿es pretén que el port acabe d’engolir la ciutat? ¿O només un parell de barris i a un grapat de veïns poc importants? ¿Hem oblidat a les 600 persones desallotjades? ¿Un sol Boluda val més que totes elles? ¿Hem esborrat tot el que vàrem dir llavors? ¿Anem a amagar-nos en un trist “no es pot refer la història”?¿ Anem a passar pàgina de tantes amenaces patides, persecucions, nits sense dormir, llàgrimes vessades, bales de goma contra la fermesa de tantes vides lligades a la terra, les excavadores fent desaparèixer la nostra història? ¿Ens hem oblidat del centenar de cases destruïdes i dels 680.000 metres quadrats d’horta arrasats? ¿Ningú recorda tot això?¿Ni les sentències judicials importen? ¿Cal acceptar que les classes populars, que no tenen despatxos de luxe, ni xofers, ni un exèrcit d’advocats, ni fil directe amb les institucions, perden sempre encara que guanyen els judicis?
Sí, la ZAL va ser derrotada als tribunals. Derrotada. I no una vegada sinó dues; el 2013 i el 2015. El que van dir que era urbanitzable va deixar de ser-ho per decisió judicial. Després de molts anys de resistència i sacrifici de la gent de a peu, aquells terrenys d’horta van tornar a ser “no urbanitzables d’espacial protecció”. ¿Ni això val? No, és clar, val l’argument de crear ocupació, com un mantra que tot ho pot. ¿Es creuen de veritat que encara ens ho empassarem? ¿Es creuen que no sabem que els que ho diuen són els mateixos que es passen la vida demanant acomiadaments més senzills? Ja està bé d’utilitzar els treballadors com escuts humans per poder seguir manant governe qui governe. ¿Ens prenen per estúpids? ¿A ningú li sorprèn que siguem els líders en obres inútils, grans projectes i construccions faraòniques i, al mateix temps, els reis de la desocupació? ¿No serà que l’economia especulativa, de casino i depredadora del territori és també depredadora de persones? Certament ens volen prendre el pèl. Ara resulta que no es pot paralitzar l’execució de la ZAL perquè, si no, el port s’atura, s’ofega. Quina mala memòria. Deien el mateix l’any 2002. Sí, el 2002. Tot eren presses per carregar-se l’horta. Doncs ja veuen la urgència, han passat 17 anys i sembla que el port no ha parat ni s’ha ofegat. Menteixen. Molt. ¿Hem oblidat que fa poc més de tres anys el president del port, Aurelio Martínez, estant ja en el càrrec, assegurava que no era necessari que la ZAL estigués a La Punta? Més concretament, ¿feia broma Martínez quan a l’agost de 2015 afirmava que la ZAL estaria millor en altres llocs? ¿O fa broma ara quan diu que qui no vullga la ZAL que pague? No em diran que no semblen les paraules d’un alt directiu d’una empresa multinacional deslocalitzada… Doncs no, és un servidor públic al front d’un port de titularitat pública i que treballa per l’interès general. ¿Sona estrany, no? Sembla un malson que, després dels 25 anys de Rita Barberà, despertem i els voltors de la ZAL continuen sobre els nostres caps. Com si els canvis en les institucions foren simples recanvis per tenir-nos entretinguts.
