Acció Ecologista-Agró ha assenyalat que el fet que el gran incendi de l’Alt Millars «es presente a finals del mes de març és una mostra més que el canvi climàtic incrementa el risc i la perillositat dels incendis forestals». Per això ha remarcat que cal «estar preparats, vigilants i en condicions de previndre incendis tot l’any».
L’entitat ha indicat que «aquest greu incendi ha estat provocat, sembla ser, per causes humanes, una vegada més, com el 80% dels incendis forestals». Per tant, «es podria haver evitat», ha asseverat. Segons les primeres informacions, ha explicat, «la causa més probable és una crema agrícola o una actuació d’eliminació de vegetació». «No és d’estranyar, ja que les imprudències i accidents són la part més gran dels incendis de causa humana i, particularment, les cremes de restes de podes i “malea” són la motivació concreta més freqüent», ha continuat.
De fet, ha afegit, «a la mateixa comarca, fa uns dies, es va produir un incendi originat per una crema agrícola incontrolada, que va obligar a desallotjar el càmping de Viver». «Una demostració que el compliment de la normativa de cremes és deficient», ha dit.
«Cal modificar el concepte de prevenció»
L’organització ecologista ha insistit que «l’administració valenciana hauria de modificar com més prompte millor el seu concepte de “prevenció”, que actualment no se centra, sobretot, a evitar els focs d’origen humà, sinó a eliminar vegetació natural del bosc, cosa que no ha aconseguit rebaixar durant dècades el nombre mitjà anual d’incendis al nostre territori».
En aquest sentit, ha remarcat que «la veritable prevenció, l’única que mereix aquest nom, és evitar les causes dels incendis». És a dir, «evitar els focs provocats per origen humà». «El 20% restant, ocasionats per llamps, no es poden evitar, però podria millorar-se’n la previsió, detecció primerenca, ubicació exacta i primera intervenció realment ràpida», ha exposat.
AE-Agró ha considerat que «les mesures per a evitar els focs humans són fàcils d’implementar», atés que «consisteixen bàsicament a regular millor la circulació de vehicles i les activitats de risc (fins i tot les d’eliminació de vegetació, que sembla ser la causa d’aquest incendi segons les darreres informacions) almenys en determinades zones i períodes». «També caldria incrementar els efectius i dispositius de vigilància, control i dissuasió», ha agregat.
En aquesta línia, ha apuntat que «el cas particular de les cremes agrícoles tenen ja alternatives provades i efectives: triturar les restes i aprofitar-les com adob o com a combustible per calderes de calefacció». A més, «això es podria aplicar ja, sense cost per als ajuntaments ni per als agricultors, a càrrec de l’administració autonòmica».
El col·lectiu ha observat que «es tracta d’inversions que suposarien només una mínima part del que es destina a una equivocada prevenció, i una part infinitament menor del que s’inverteix en extinció, per no parlar dels danys generats pels focs». Així mateix, «creen llocs de treball, generen un subproducte útil i valuós i cap impacte ambiental».
Els tallafocs «no aturen el foc»
Finalment, els ecologistes han destacat que no s’oposen a les «discontinuïtats vegetals, allà on estiga ben justificat, de manera ben planificada i amb una execució molt respectuosa amb el medi ambient». Aquestes discontinuïtats «que s’anomenen de vegades tallafocs (que no sempre tallen) o neteges (que realment no eliminen residus) no s’haurien de considerar mesures “preventives”, sinó mesures de suport a l’extinció, de retard d’expansió del foc, o de defensa d’habitatges i béns humans». «Però mai han evitat cap foc», han reblat.
A parer seu, «aquestes discontinuïtats s’han d’administrar amb prudència, ja que són molt cares, poden resultar ineficients i contraproduents si s’executen de manera inadequada, i tenen sempre impactes, de vegades greus, sobre el paisatge, la vegetació, la fauna i el sòl fèrtil; impactes que s’haurien de minimitzar en tots els casos, cosa que no passa».
Per això, «aquestes actuacions no podran substituir mai l’autèntica prevenció, que consisteix a evitar les causes humanes dels focs. Cosa que està en les nostres mans. Com més risc d’incendi hi ha, més urgent esdevé canviar l’actual model equivocat de prevenció de l’administració», ha conclòs AE-Agró.
