El professor de la Universitat de València Rafael Roca ha pronunciat aquest dijous la darrera conferència dels Encontres a Beniarbeig 2023, dedicats a commemorar el 500é aniversari de la Germania, amb una conferència intitulada «La Germania vista pels escriptors valencians de la Renaixença (1881-1935)».
Ha presentat l’acte Tomàs Llopis, membre de la comissió organitzadora, qui s’ha referit a la necessitat de revisar el passat històric per a explicar el present i al fet que aquestes revisions es fan des dels paràmetres actuals, però sempre mirant d’entendre els fets ocorreguts des de la perspectiva del moment en què es van produir. La Germania, a parer del presentador, és un filó inexhaurible d’històries que haurien pogut donar una abundant producció literària i fins i tot cinematogràfica en unes circumstàncies de normalitat que el País Valencià no té.
El professor Roca ha començat reivindicant el coneixement del context social i polític, cosa que no es va produir en les anàlisis de la Renaixença que es van fer en el tardofranquisme. L’exposició de les imatges de Constantí Llombart i de Teodor Llorente, pintades per Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla respectivament, han servit al ponent per a situar el moment històric i estètic en què es produeix la Renaixença, un moviment cultural que pretén, en harmonia amb la sensibilitat europea contemporània, revisar el passat històric i, en el cas valencià, especialment el canvi del segle XV al XVI, és a dir del segle més brillant de la literatura clàssica en aquest país a l’impuls de la castellanització de l’aristocràcia valenciana.
És clau per a entendre el moment de la Renaixença i explicar l’interès per la Germania dels intel·lectuals del moment, tindre en compte la fundació de Lo Rat Penat el 1878, una entitat —va aclarir el professor Roca— que va defensar en tot moment la catalanitat de la llengua fins que un segle després, per interessos polítics, el 1977 va expulsar Sanchis Guarner i altres personalitats del valencianisme i es va declarar secessionista i anticatalanista.
Fou en el si de Lo Rat Penat que Llorente i Llombart juntament amb Fèlix Pizcueta i Vicent W. Querol desaprovaren les tesis del llibre de Danvila i Collado La Germanía de Valencia perquè intentava desmitificar la revolta agermanada, negava que fora «un precedente de la luchas contemporáneas» —en paraules citades pel professor Pau Viciano— i atacava la història i la identitat valencianes.
Tot seguit, el ponent ha repassat algunes obres reivindicatives de la Germania com el drama El encubierto de Valencia de l’andalús fincat a València Antoni García Gutiérrez, qui més tard encara publicà Juan Lorenzo, un altre drama de tendència liberal. Durant l’exposició ha quedat de manifest que va ser en la dècada dels anys quaranta del segle XIX quan hi va haver la més intensa recuperació de la Germania com a tema literari.
L’obra de l’historiador Vicent Boix Historia de la ciudad y Reino de Valencia (1845-1847) atorga un punt de protagonisme a la Germania al llarg de les quaranta pàgines que li dedica, i constitueix el punt de partida d’una revisió en clau federalista de la revolta menestral.
Al fil d’aquestes reflexions, Rafael Roca ha repassat el paper de Teodor Llorente, Vicent W. Querol i Blasco Ibáñez fonamentalment i ha destacat la importància de la recuperació del Jocs Florals, una tradició medieval segons ha destacat el ponent, per a dibuixar, des de la modernitat que suposaven en aquells anys, un panorama que explica les tensions, els guanys i els fracassos de la Renaixença. Convé no oblidar, recordava el professor Roca, que en el context d’un estat espanyol fortament centralitzat, que proscrivia tota llengua que no fora la castellana, els hòmens de la Renaixença van contribuir a reivindicar la identitat valenciana fins allà on van poder però sempre condicionats per la por de provocar qualsevol temor de secessionisme polític. «Podrien haver fet més?» «Podem fer més nosaltres?» S’ha preguntat el professor Roca per a evidenciar la necessitat de tenir en compte els condicionaments de cada època.
Acabada l’exposició, s’ha suscitat un col·loqui viu i interessant amb intervencions del públic que han anat des de la reflexió sobre el paper del blasquisme a la reivindicació de l’obra de Llorente i a la comparació amb l’actualitat cultural valenciana. No podien haver tingut un millor final, aquests Encontres 2023, un cicle de conferències que més enllà de reivindicar un fet històric crucial del País Valencià, ha demostrat que cinc-cents anys després la valoració de la Germania, el seu record i la recuperació de la memòria col·lectiva dels valencians és un repte i una obligació que cal assumir.
