Durant la primavera de 1244 es va signar el Tractat d’Almisrà. Va culminar al Camp de Mirra, a l’Alt Vinalopó, i amb aquest acord es delimitava l’anomenada línia Biar-Busot, al sud de la qual quedaven les localitats que establien una frontera amb el sud del País Valencià, que restava temporalment sota sobirania castellana –tot i que repoblat per catalans, i d’ací la singularitat lingüística. Seixanta anys més tard, amb la Sentència de Torrellas, aquests territoris meridionals s’incorporarien definitivament a la corona catalanoaragonesa.
Ara, aquest dissabte, aprofitant el 779è aniversari d’aquell tractat decisiu en l’esdevenir polític del país, l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà organitzarà un seguit d’actes commemoratius.
Dissabte 25 de març, a les 11 del matí, hi haurà una visita guiada i explicativa al Centre d’Interpretació del Tractat d’Amisrà-Casa Museu. I a les 18.30, el Centre Cívic i Social del Camp de Mirra acollirà la presentació dels llibres de l’historiador alacantí David Garrido, que han tractat amb profunditat aquest esdeveniment.
Es tracta d’Al-Azraq: El Cabdill andalusí que desafià Jaume I (Denes, 2015); de L’estirp del Rei Llop: Els Banü Mardanix, nissaga d’emirs de Xarc-alandalús (Denes, 2022) i de Terra de taifes: els Països Catalans al segle XI (Rafael Dalmau Editori, 2022).
Tot seguit es projectarà el muntatge audiovisual de la recreació del Tractat feta el 1981, que correspon amb l’antiga versió teatral de F. González Mollà.
