L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) presenta aquest divendres, 24 de març, Fons de mar. Peixos, crustacis, mol·luscos i altres espècies marines, el vocabulari visual que arreplega els noms en valencià dels productes comercials del mar.
L’acte se celebrarà en la Biblioteca Municipal de Vinaròs (el Maestrat) i comptarà amb la participació de la secretària de l’Acadèmia, Immaculada Cerdà; el regidor de Promoció del Valencià, Marc Albella; i els autors d’aquest treball sobre de les costes valencianes, i Antoni Mas i Maria Àngels Sempere.
El mar Mediterrani ha estat present en la institució normativa del valencià des dels seus inicis. De fet, la primera publicació de la col·lecció Recerca de 2005 va ser precisament la reedició del llibre d’Alfred Ayza El món mariner de Peníscola, segons ha indicat l’entitat en un comunicat.
Així mateix, dins de la mateixa col·lecció, es va editar en 2008 el treball Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana, un estudi de Francesc-Xavier Llorca Ibi sobre la pràctica tradicional i el llenguatge peculiar d’aquesta modalitat de pesca. I l’AVL va publicar en 2009 un material divulgatiu sobre el lèxic del peix i del marisc, integrat en la col·lecció Lèxics, en doble format tríptic i fitxa col·leccionable.
Fons de mar és un treball de caràcter divulgatiu, però d’abast «molt més ampli», que pretén donar a conèixer els noms de les principals espècies animals comercialitzades en les confraries de pescadors. La publicació, que ja es va presentar al novembre del 2022 a Santa Pola (Baix Vinalopó), es basa en un extens i minuciós estudi impulsat per la Secció de Foment de l’AVL.
La vinculació de Vinaròs amb el mar pot documentar-se pràcticament des de la seua fundació. No obstant això, va ser durant els segles XVI i XVII quan la localitat va ser considerada un enclavament i port estratègic per al comerç marítim del Mediterrani. Era tanta la rellevància portuària de la ciutat que va comptar fins i tot amb la presència de seus consulars d’Itàlia i França.
Els productes que s’exportaven majoritàriament eren el vi produït a Vinaròs i als voltants. De fet, en 1892 el 4% del vi que es consumia a l’Estat espanyol provenia del port de Vinaròs. Actualment, la principal activitat marítima és la pesca, i Vinaròs destaca per ser un dels ports del Mediterrani amb més captures de peix blau.
Per tot això, la gastronomia lligada als productes del mar és un dels grans atractius de Vinaròs. Arrossos, peixos i mariscs són les bases d’una nombrosa oferta culinària, amb el llagostí com a producte més destacat de les cuines del municipi. Les seues propietats són conseqüència del clima suau que predomina tot l’any i de la baixa salinitat de les aigües del litoral, enriquides pels sediments de l’Ebre.
A més, es pesca de manera tradicional i sostenible, mitjançant mètodes respectuosos amb el medi ambient que garanteixen l’equilibri ecològic de les reserves marines. Tots aquests factors han convertit el llagostí de Vinaròs en un producte d’alta qualitat i molt valorat en l’alta gastronomia.
Entre els plats tradicionals que componen el receptari de la localitat castellonenca, es troben també els suquets de peix, les llandetes de moll amb creïlles, anxoves o sardines en escabetx, polp sulsit, sépies a la brutesca o cavalla xapada.
