L'Autoritat Portuària de València (APV) va ser reconeguda als Premis Mundials de la Sostenibilitat del 2022, organitzats per l'International Association of Ports and Harbors (IAPH) a Vancouver, pels seus «compromisos i inversions en sostenibilitat mediambiental». «La cura i el respecte pel medi ambient està a l'ADN del Port de València», va afirmar el seu flamant president, Aurelio Martínez. Fa anys que des de l'organisme portuari envien notes de premsa a les quals no deixen de treure pit perquè cada dia és més verd. És cert i el Port de València pot arribar a ser sostenible o és una estratègia més de greenwashing?
L'associació Mesura i la plataforma ciutadana València per l'Aire ofereixen unes dades reveladores: la qualitat de l'aire al voltant del port és la pitjor de la ciutat, només per darrere de la de l'avinguda del Cid, via d'entrada i eixida de València i per on circulen uns 90.000 vehicles al dia. Hi ha 12 estacions de mesurament de la qualitat de l'aire a la ciutat de València: al Molí del Sol, complex administratiu 9 d'Octubre, entre avinguda del Cid i avinguda de les Tres Creus, Vivers, centre, Pista de Silla (avinguda d’Ausiàs March, però al costat del Parc Central), Bulevard Sud, Universitat Politècnica de València, avinguda de França, barri de Natzaret i dos al port (Moll de Ponent, al costat de la terminal de contenidors, i Moll del Túria, al sud, on acaba el llit antic del riu).
En una comparativa de mitjanes durant tot 2022 entre les estacions de la Xarxa de Vigilància de València, amb totes les condicions possibles de vent -perquè influeix en la presència de contaminants-, la concentració mitjana anual de NO₂ (µg/m3) va ser de 37 a l'avinguda del Cid, 29.9 a l'estació sud del Port i 28 al moll de Ponent. Per darrere queden València Centre (22.5), la ronda sud (20.9), Pista de Silla (18.9), Molí del Sol (16.6) i Vivers (16). La mitjana de la ciutat de València durant 2022 va ser de 21.5.
L'aire del Port a la ciutat està més brut que a l'inrevés
La qualitat de l'aire al voltant del Port de València és encara pitjor quan hi ha calma, quan no bufa el vent i els contaminants es queden més allà on es produeixen. Si veiem la gràfica de vents inferiors a 12 km/h (que representa el 77,2% de les dades de 2022), la concentració de NO₂ al moll de Ponent puja a 31.3 (1.4 punts més) i, a la zona sud del port, 30.6 (2.6 punts més).
Són especialment significatives les dades que determinen la concentració de NO₂ en funció de la direcció del vent. A l'estació de mesurament del Port – llit antic del Túria, el valor mitjà anual augmenta fins a l'escandalosa xifra de 50.8 quan bufa vent del sud-est, i és igualment elevada quan ve de l'est, amb 41.4; a l'estació del Port – Moll de Ponent, la xifra de vents de sud-est és de 45.9, quan venen del sud és de 40.6 i quan bufa de l'est, 29.9. En canvi, quan l'aire bufa des de l'oest, els valors baixen a 24.8 i 27.3, respectivament.
Què ens diuen aquestes dades? Bàsicament que, malgrat ser dues estacions de mesurament ubicades al costat de la mar, quan el vent bufa des de la mar cap a la ciutat està més contaminat que quan va de la ciutat a la mar; així que l'acció del Port fa que l'aire que ve de la mar oberta contamine a València, mentre aquell que arriba des de la ciutat -malgrat tindre el seu trànsit de vehicles- neteja l'aire del Port. És a dir, des del punt de vista de la contaminació atmosfèrica, la ciutat compensa al Port de València.
L'enginyer químic de Mesura, José Manuel Felisi, observa que «el Port contamina més de l'esperat», tenint en compte que està en un espai obert i al costat de la mar, i destaca que les seues estacions de mesurament «reben més contaminació quan l'aire ve del Port que quan ve de la ciutat». Això vol dir que «es respira pitjor vivint al costat del Port que al centre de València», la qual cosa afecta, fonamentalment, el veïnat de La Punta, Natzaret, Pinedo i el Grau. A més, adverteix que les estacions del Port «no marquen més contaminació perquè estan on estan», ja que «si estigueren més endins, l'aire estaria sempre vinculat al port».
«Amb vent de calma, el Port és comparable en contaminació a l'entrada i eixida d'una ciutat com València»
Felisi destaca que les dades de contaminació atmosfèrica del Port de València són extraordinàriament elevades, més si les comparem a les de l'estació de l'avinguda del Cid, amb una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de vehicles d'uns 90.000, ja que quan l'aire bufa del sud-est, el Port supera aquesta entrada i eixida de València en totes les condicions del vent. I «amb vent de calma, el Port és comparable en contaminació a l'entrada i eixida d'una ciutat com València».
L'enginyer químic explica que les partícules PM2.5 i PM10, també captades per les estacions de mesurament, estan molt associades, a banda del trànsit, a cremes agrícoles i obres públiques.
El NO₂ és l'element més vinculat a contaminants de combustibles fòssils. Quina és l'activitat del Port de València que més estaria embrutant l'aire? «Els vaixells emeten, però ho fan lluny de les estacions. També tenim grues i camions, no sabem què té més pes. Sí que es dona en la terminal de contenidors i no en la de creuers, però no tenim cap estudi de les fonts», observa.
L'ampliació nord, paralitzada als tribunals
Precisament el Port de València està ara impulsant la creació d'una nova terminal de contenidors en el marc de l'ampliació nord. El pla preveu una superfície de 137 hectàrees i 1.970 metres de línia d'atracament que costaran 543 milions d'euros a les arques públiques. Va ser aprovat al Consell d'Administració de l'APV en sessió extraordinària amb dos vots en contra: el de l'alcalde de València, Joan Ribó, i el d'Iván Castañón, designat per la vicepresidència de la Generalitat (els dos de Compromís).
El projecte compta amb el vistiplau del Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern espanyol, però actualment les obres estan paralitzades cautelarment al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per un recurs contenciós de la plataforma ciutadana Comissió Ciutat-Port.
