El dirigent del PP valencià i candidat a presidir la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va definint a comptagotes la llista electoral que presentarà a les Corts valencianes. El també president de la Diputació d’Alacant, que figurarà com a número u per la llista de la demarcació més meridional, ha escollit una altra companya de govern a la institució provincial per a anar com a número dos a les Corts. Es tracta de la diputada d’Hisenda i alcaldessa d’Almoradí (Baix Segura), María Gómez.
El criteri que es té sobre ella és dispar. D’una banda, veus consultades al seu municipi reconeixen que, en termes de gestió, María Gómez no ha desentonat massa. Va accedir a l’alcaldia a través d’una moció de censura el 2017 plantejada contra l’alcalde del PSPV, a qui Gómez va apartar gràcies al suport de Ciutadans, i el 2019 va revalidar l’alcaldia amb majoria simple després de ser la candidata més votada.
Des d’aleshores han sigut molts els problemes que ha hagut d’afrontar, fonamentalment dos: la DANA de 2019, que va devastar tot el Baix Segura; i la pandèmia mundial de la covid. Durant aquests dos períodes, les veus consultades reconeixen que la seua gestió no va ser massa estrident. Sí que va ser criticada, en canvi, durant les pluges torrencials a la pedania d’Heredades, que va haver de ser evacuada pel trencament del riu Segura a aquesta altura.
Un altre dels fets que més afavoreix la popularitat d’aquesta alcaldessa és la comparativa amb el seu antecessor del PP, Antonio Ángel Hurtado, que va ser el primer edil d’Almoradí entre 1999 i 2015. Segons expliquen les persones preguntades, el «to autoritari» d’Hurtado contrasta amb el to més pròxim de Gómez, que va accedir al consistori amb aquest alcalde el 2007 com a regidora de Festes i va heretar l’estructura del PP dissenyada pel seu valedor.
Aquest passat és, precisament, un dels nexes que més uneixen Gómez amb Mazón, dos polítics relacionats amb el zaplanisme. Tot i que si bé Mazón es va forjar directament a l’ombra de l’expresident de la Generalitat sense cotitzar mai a l’empresa privada, Gómez sí que va fer trajectòria en aquest àmbit fins que el 2007, amb Zaplana i els seusm, fora del control del PP valencià, va accedir al món de la política. Abans, l’actual alcaldessa d’Almoradí havia treballat al Banc Santander i a Hidraqua, on es va acollir a una excedència el 2007 i on va tornar entre 2015 i 2017, el curt període en què el PSPV va ostentar l’alcaldia d’Almoradí.
Però María Gómez és, sobretot, una política que, més enllà d’Almoradí, ha centrat el seu discurs en dues de les principals batalles que planteja Mazón per a guanyar les eleccions. Una és la retallada del transvasament Tajo-Segura, que afectarà un territori agrícola com el Baix Segura, sobre el qual la qüestió dels recursos hídrics té una gran influència electoral que històricament el PP ha sabut rendibilitzar.
L’altra és la de la llengua. Gómez, que també és la coordinadora del seu partit al Baix Segura, ha estat ben bel·ligerant contra la política lingüística desenvolupada pel Botànic, govern al qual ha acusat «d’imposar» el valencià, i ha arribat a assegurar que per culpa de les polítiques del Consell actual «els pares continuarem sense tindre llibertat per a elegir l’educació dels nostres fills». Quan el 2022 el conseller d’Educació, Vicent Marzà, va deixar el seu càrrec, Gómez li va desitjar que «s’emporte tanta pau com descans deixa al Baix Segura», i va valorar la seua marxa com «una bona notícia» per a la seua comarca.
Les llistes electorals acostumen a reflectir pluralitat, però els perfils dels dos candidats que lideraran la de la demarcació d’Alacant a les eleccions a les Corts valencianes són bastant similars.
