La colònia Sant Antoni és, oficialment, un barri de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa), però a efectes pràctics, podria ser un poble diferent. O fins i tot un gueto d’aquests de les pel·lícules on malviu la població afroamericana. Construït entre els anys 50 i 70 del segle XX, per albergar els treballadors de la fàbrica Segarra –el principal proveïdor de calcer de l’exèrcit espanyol durant dècades i que va marcar el desenvolupament econòmic i social del municipi durant dècades-, està rodejat de murs que aïllen físicament l’espai, que només té un punt de connexió amb la resta de la Vall d’Uixó. «Ací, quan baixem a la carretera a comprar tabac, diem que “anem al poble”», expliquen uns veïns que es troben fumant en una de les poques placetes que hi ha. La sensació de segregació no sols és física, sinó també mental. I socioeconòmica: amb una població formada majoritàriament per pensionistes i desocupats, la seua renda bruta per càpita és de 8.305 euros. Per contra la mitjana de la Vall d’Uixó és d’11.134 i la del conjunt del País Valencià de 13.975. La meitat de les famílies es troben en situació de vulnerabilitat.
Sense pràcticament comerç, el veïnat es veu forçat a «baixar» fins al poble per fer pràcticament qualsevol compra. Dos únics bars, un d’ells de l’associació de jubilats, i l’Església són els principals punts de trobada de la colònia.
«Només cal passejar-hi un poc per per adonar-se que el barri necessita una intervenció –explica Carmen Garcia, primera tinent d’alcalde de la Vall d’Uixó, regidora d’Habitatge i, ella mateixa, orgullosa filla de “Texas”, tal com els seus veïns anomenen afectuosament Sant Antoni-, n’hi ha molt d’infrahabitatge, espai públic degradat, els murs que l’envolten…». Encara que Garcia també en destaca les potencialitats, sobretot «l’entorn natural on està ubicat», diu assenyalant la majestuosa serra d’Espadà, a tocar de les cases.
Malgrat que ja hi ha grans cartells que anuncien la imminent reforma del barri, molts veïns encara no s’ho acaben de creure. El projecte està inserit en el Pla de Barris, impulsat per la Conselleria d’Habitatge i finançat amb els fons europeus Next Generation, a petició de l’ajuntament de la Vall d’Uixó, que, a més de demanar les ajudes, ha sumat 900.000 euros de fons propis per garantir que el veïnat no haja de pagar res.
«La part més difícil ha estat convèncer la gent. N’hi ha molts que encara no s’ho creuen», reconeix Garcia, qui explica que van haver de demanar ajuda a l’associació de veïns perquè acompanyara els arquitectes que havien d’entrar a les cases per estudiar les reformes necessàries. «Quan la primera fase s’acabe i la gent veja que açò va de veres, serà com la xispa que genera una gran explosió. Estic segura que moltíssima més gent s’animara a demanar les ajudes i tot serà més fàcil», relata optimista la regidora.
Aquesta primera fase implica la remodelació de tres carrers i els blocs de pisos que n’hi ha. Una reforma integral que contempla l’accessibilitat, la instal·lació d’ascensors, retirada d’amiant, tractament d’humitats i, molt important, la millora de l’aïllament de les cases per augmentar-ne l’eficiència energètica. «Aquesta és la principal exigència europea i, de fet, la quantitat d’ajudes va vinculada a la millora de l’eficiència energètica –explica Garcia-, una mesura que també redundarà en favor d’una reducció en els rebuts de la llum». A banda dels habitatges, també s’arreglarà el paviment, s’ampliaran les voreres i es retirarà una part del mur, connectant la colònia Sant Antoni amb una urbanització de recent construcció. És el que els arquitectes anomenen «cosit de barris».
L’ajuntament de la Vall d’Uixó té fins al 2026 per liquidar les quatre fases del projecte. Llavors s’hauran rehabilitat gairebé 500 habitatges, a més de l’entorn urbà, inclòs un gran parc naturalitzat al solar que hui envolta l’església, i parades d’autobús dins del barri. «És important una millora de la mobilitat en un barri tan envellit. Les persones majors no poden pujar amb la compra des de la carretera», destaca Garcia.
Un pla ambiciós
Colònia Sant Antoni és només un dels 31 barris de 23 ajuntaments inclosos al Pla de Barris. Un ambiciós projecte de regeneració urbana que s’ha convertit en una de les principals mesures de la conselleria dirigida per Héctor Illueca.
«Vam decidir convocar un concurs i que foren els ajuntaments els qui decidiren en quins barris calia actuar i amb quines propostes concretes», explica la directora general d’Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga. La resposta a aquesta crida ha estat «molt bona», segons la Conselleria i, de fet, van veure’s obligats a augmentar el pressupost del pla, fins als actuals 87 milions, per tal de donar cabuda a totes les sol·licituds.
L’objectiu prioritari del pla de barris és posar fi a la segregació urbana i dignificar aquelles àrees que més ho necessiten i que sense suport de l’administració és molt difícil que milloren. Encara que les ajudes dels fons Next Generation estan condicionades a la millora de l’eficiència energètica dels edificis –una autèntica obsessió de la Unió Europea que la guerra d’Ucraïna ha multiplicat-, s’estan aprofitant les reformes per incloure millores històriques, com l’accessibilitat o la retirada d’amiant.
Amb tot, Azcárraga insisteix que «amb la reforma dels habitatges, sent com és molt important, no n’hi ha prou, i cal incidir en el conjunt de l’espai urbà». Com en el cas de Sant Antoni, els projectes escollits sovint inclouen la millores de serveis, més mobiliari urbà o l’adaptació per a vianants. «La imatge i l’estat del barri repercuteix després en moltíssims aspectes, com la seguretat, la imatge que es tenen d’ells mateixos, etc.», insisteix aquest alt càrrec.
Des de la conselleria són conscients que aquest pla de barris no serà suficient per cobrir totes les mancances actuals, que en «són moltes», segons reconeixen. Queden fora aspectes importants com, per exemple, l’augment de transport públic. Però amb tot, insisteixen que suposarà «un gran pas endavant».
