En total hi ha hagut 56 queixes per discriminacions lingüístiques a les universitats de parla catalana durant el primer quadrimestre del curs 2022-2023. La campanya «La universitat, en català!», impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), va arrencar a l’octubre d’ara fa un any amb l’estrena d’una web per facilitar les denúncies, i tenia l’objectiu d’informar cada quadrimestre de l’evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats catalanes, valencianes i balears. A través d’un formulari web, amb un tràmit de menys de cinc minuts, els estudiants poden fer arribar les denúncies i l’entitat les gestiona i les fa arribar al servei de queixes de la universitat.
Durant aquest primer quadrimestre del curs, la campanya ha enregistrat 24 queixes perquè una assignatura que s’havia d’impartir en català finalment es va impartir en un altre idioma (el 43% del total), 24 queixes més per la manca d’oferta d’assignatures en català (43%) i huit queixes per la vulneració d’altres drets lingüístics (14 % del total). Segons indica l’entitat, es tracta del quadrimestre amb menys queixes dels tres que han passat des que va arrencar la campanya, un fet que Plataforma per la Llengua explica, sobretot, per dos factors: d’una banda, «la campanya ha perdut interès mediàtic perquè ha deixat de ser una novetat» i, d’altra banda, «es detecta que molts alumnes ara es queixen directament a les seues universitats sense deixar-ne constància al portal de la campanya».
Pel que fa a la distribució de les queixes, per primera vegada s’iguala el percentatge de queixes per manca d’oferta d’assignatures en català amb el percentatge de queixes per canvis en la llengua de docència. «Aquest últim factor ha estat fins ara, i amb diferència, el principal motiu de queixa des que va arrencar la campanya, potser perquè és més fàcil percebre la discriminació quan el docent substitueix el català pel castellà, que no pas quan directament una assignatura s’ofereix en castellà», indiquen. Tanmateix, aquest primer quadrimestre les queixes per l’absència d’assignatures en català han sigut tan nombroses com les que denuncien un canvi en la llengua de docència.
Entre els casos més greus, Plataforma per la Llengua destaca el d’un estudiant que denuncia que un professor va avisar els alumnes que, si volien intervenir a la seua classe, ho havien de fer en castellà. L’objectiu era facilitar que els estudiants d’Erasmus pogueren seguir les classes millor i, per aconseguir-ho, fins i tot va demanar a una alumna que havia intervingut en català que traduira el que havia dit al castellà.
Tot i que la majoria de queixes són presentades per alumnes, els professors també denuncien algunes discriminacions lingüístiques. És el cas d’una doctora i docent de la Universitat Autònoma de Barcelona, que denuncia que hi ha revistes de la UAB que no permeten publicar-hi articles en català i que quan sí que es pot, sovint rep pressions del seu departament per fer-ho en castellà per aconseguir més citacions.
En relació amb la distribució de les queixes, pràcticament se’n detecten a totes les universitats del territori, tot i que el nombre de queixes no és representatiu de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s’explica per la dimensió de la institució, la diferent sensibilització dels estudiants i el grau de coneixement de la campanya. Per això mateix, mentre que a Catalunya es recullen fins a 40 denúncies, al País Valencià se’n recullen 11 i a les Illes Balears, cinc.
