L’Advocacia de la Generalitat Valenciana ha acusat l’exsecretari autonòmic d’Educació i exconseller delegat de Ciegsa, Máximo Caturla, de contractar zombies en l’empresa pública –que s’ocupava de la construcció de centres educatius– i «d’enviar-los a un lloc on no podien ser controlats», deia en referència al lloguer d’una seu al carrer Hernán Cortés de València, on no hi havia activitat.
Així ho ha manifestat aquest dilluns l’advocat de la Generalitat, que exerceix d’acusació particular en les peces B i F del cas Imelsa, en relació amb la contractació de zombies en Ciegsa. L’advocat ha recordat que tres dels acusats en Ciegsa han reconegut que no han treballat en l’empresa pública, «malgrat els intents de la defensa de Caturla per demostrar que sí que ho van fer». Máximo Caturla, ha afegit l’advocat, «realitzava de facto la tasca de direcció de Ciegsa des de 2003, quan era secretari autonòmic de Cultura, i després se li va nomenar conseller delegat per a donar-li vestidura formal de poder».
En el seu càrrec, ha exposat l’Advocacia, proposava llocs de treball, funcions i gestions necessàries per a trobar a les persones. Així, ha insistit que Caturla «o bé proposava o bé aprovava la contractació de les persones en Ciegsa». «Hi ha prova més que suficient que era ell qui creava els llocs, els triava i havia de controlar si treballaven o no», ha dit.
En aquest sentit, ha agregat que «no és casualitat» que Caturla arrendara una seu al carrer Hernán Cortés de València i «enviara allí a les persones d’alta direcció que no treballaven, a un lloc on no podien ser controlades». «Allí no es produïa cap treball», ha repetit. «Aquests treballadors zombies van ser col·locats per determinats interessos aliens a Ciegsa i es va usar a l’empresa pública per a pagar-los i tindre content al partit», ha resumit.
D’altra banda, l’advocat ha explicat els motius pels quals ha retirat l’acusació contra Clara Sáez, periodista que treballava a la Conselleria de Cultura, encara que estava contractada per Ciegsa. «Al final va treballar per a l’Administració pública i el seu treball redundava en benefici de l’Administració, encara que li pagara Ciegsa. No hi ha un desviament pròpiament dit de cabals públics ni un element de culpabilitat, ja que va ser contractada bé per la matriu, Conselleria, bé per l’empresa pública Ciegsa, dependent de Conselleria. No li veiem cooperadora necessària del delicte de malversació», ha afirmat.
D’altra banda, en relació amb la nul·litat del cas plantejada per les defenses en veure il·legals les gravacions que van originar el procediment, l’Advocacia ha lamentat que s’haja intentat «armar un escàndol» sense fonament. «No hi ha il·licitud en l’obtenció de la font de prova ni es pot parlar de falta d’integritat de la font», ha subratllat. No veu vulneració del dret a la intimitat de l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, perquè «utilitza de manera continuada les gravacions davant Guàrdia Civil i Fiscalia i mai no diu res».
