Dimecres, Òmnium Cultural va anunciar que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany aniria a parar a mans de l’escriptor i poeta Josep Piera (Beniopa, Safor, 1947). Piera s’ha sumat, d’aquesta manera, a l’extensa llista de valencians que s’han fet amb aquest premi. Qui la va obrir va ser el lingüista Manuel Sanchis Guarner el 1974. Un any després s’hi sumaria Joan Fuster, el 1978 Vicent Andrés Estellés, el 1987 Enric Valor, el 2004 Joan Francesc Mira, el 2014 Raimon i el 2017 Isabel-Clara Simó.
Piera és el primer autor de la Safor que es fa amb aquesta distinció. I segons els seus veïns, el premi és ben merescut. Perquè més enllà de la seua vastíssima obra, Piera ha destacat també per la seua inquietud divulgadora i pel rescat d’autors que fins la seua irrupció es mantenien, pràcticament, en l’oblit o en un desconeixement que la literatura catalana no es podia permetre.
La poeta Maria Josep Escrivà, nascuda el 1968 al Grau de Gandia, valora que «a més de la qualitat de les seues obres, hi ha una aportació fonamental en Piera, que es va convertir en un dels primers escriptors valencians que, des dels setanta, han treballat per una idea de literatura, cultura i llengua comunes a tots els Països Catalans». Com a exemple, Escrivà destaca el treball de Piera en la divulgació del Tirant Lo Blanc l’any 1992, quan es complien cinc segles de l’obra, o rescatant «clàssics de la literatura catalana en l’àmbit europeu».
També, explica, amb «l’acostament dels poetes àrabs valencians a la nostra tradició», i posa l’exemple dels poemes d’Ibn Khafaja (1058-1138), d’Alzira, divulgats pel mateix Piera, i que segons Escrivà «sembla un heterònim seu».
L’escriptora Gemma Pasqual, natural d’Almoines (1967), reconeix tindre «predilecció» per Piera, «un dels millors escriptors contemporanis en llengua catalana». El defineix com «un autor molt complet en literatura, en producció, en poesia –àmbit en què té obres emblemàtiques– i en el redescobriment de grans autors com Ausiàs March». Per a Pasqual, el reconeixement de Piera és una reivindicació «dels nostres autors, dels nostres grans escriptors europeus que, com ell, ens fa sentir-nos representats a tot arreu».
Per a aquesta escriptora, Piera és l’exemple que «els grans autors no han de nàixer o desenvolupar-se necessàriament a Barcelona, i esperem que el seu premi siga un de molts altres que obtinguen altres autors valencians mereixedors de ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes». Preguntada per qui pensa que hauria d’obtindre aquest reconeixement, Pasqual assenyala la figura del poeta valencià Marc Granell.
Per últim, Teresa Pascual, nascuda al Grau de Gandia el 1952, és una de les màximes representants de la poesia catalana. I explica que, «més enllà de la bibliografia de Piera, a mi m’agrada parlar d’actituds». Considera que la principal aportació de Piera es fa visible amb el seu compromís. «No només amb la llengua en una època tan difícil com la dels setanta, sinó en projectes literaris que han servit per a recuperar tants i tants autors clàssics no només en català, sinó també en altres llengües». Pascual afegeix que «Piera ha contribuït a fer entrar molts autors en una dinàmica de coneixement, reconeixement i popularitat d’autors que fins la seua divulgació no havien sigut tan populars». Indica, de fet, que «d’Ausiàs March, a inicis dels setanta, en sabíem ben poc, era un autor poc o gens estudiat a les aules, i és per això que Piera no només és autor d’una obra immensa, sinó d’una tasca dinamitzadora, passional, intel·lectual i divulgadora que ens ha fet a tots més savis».
L’autora també assegura que la «passió» de Piera és «contagiosa», una actitud «que és fonamental en un país com el nostre», i destaca la implicació de l’autor en tots els projectes en què és requerit. «Aquest premi és molt merescut per a una persona que ha dedicat la vida a la nostra literatura, un treball que no és fàcil. El seu Premi d’Honor és un honor per a nosaltres», conclou.
