L’informe del Consell de la Ciutadania (CdC) de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació relatiu als continguts de l’any 2022 d’À Punt Mèdia presentat aquest dijous assenyala que les audiències televisives de la cadena «no aconsegueixen consolidar el creixement» que li era propi des de l’inici de les emissions el 2018 i, encara que es mantenen en el lloc 13, a mitjan taula de resultats de les cadenes públiques autonòmiques amb un indicador superior al 3%, cal tindre en compte que la segona meitat d’aquest llistat està conformat per les cadenes addicionals a les principals.
D’altra banda, À Punt va registrar l’estabilitat més gran en audiència en la quota de pantalla intermensual el 2022, amb el pic més elevat en Falles. Tanmateix, aquest últim públic no va continuar sent espectador habitual. Per part seua, la invasió russa d’Ucraïna «no es va traduir en un impacte en l’audiència, malgrat haver oferit cobertura mitjançant un corresponsal propi».
A la roda de premsa, encapçalada per la presidenta, Julia Sevilla, hi han assistit la presidenta en funcions del Consell Rector de la Corporació Valenciana de mitjan Comunicació (CVMC), Mar Iglesias, i el director general d’À Punt, Alfred Costa.
Així mateix, el passat exercici és el primer que es tanca amb un lleuger descens interanual de tres dècimes de mitjana en la quota de pantalla -malgrat haver crescut en aquesta mateixa mesura a les comarques del sud del País Valencià-, un efecte que l’informe assenyala que pot atribuir-se a la baixada d’espectadors en la franja d’edat de 22 a 44 anys a les grans ciutats de les comarques centrals.
Així, es constata que À Punt està arribant a un públic «diferent» del que s’aconseguia quan es va inaugurar la radiotelevisió valenciana que, bàsicament, eren les grans ciutats de les comarques centrals, i gràcies a la «diversificació» de la programació s’està arribant a un públic de «menor benestar econòmic», una franja que està creixent. També es demana «lluitar» per mantindre el públic que entén el valencià, però no el parla.
«À Punt està encara trobant la seua audiència, arribant a territoris i persones que no formaven part de la seua audiència original quan es va engegar, i aquesta evolució està creixent, encara que no hi ha unes dades clares d’aquest increment perquè les estratègies i les maneres canvien també d’un any a un altre», han apuntat.
Fomentar l’ús del valencià en la publicitat
Per part seua, els suggeriments de l’audiència al Consell de la Ciutadania ha disminuït un 93,58% respecte al passat any, ja que han passat dels 1.262 rebuts el 2021 a 81, per la resolució de la transmissió de les misses.
Així mateix, les queixes s’han mantingut pràcticament invariables en 65, cinc més. Els principals motius de queixa han sigut pels canvis d’hora de determinats programes, per l’emissió de determinades pel·lícules i programes de bous i el contingut d’alguns reportatges. En informatius es queixen de la cobertura o falta de cobertura d’alguns actes, com ara les eleccions andaluses o les festes de la Magdalena, o sobre la falta d’informació del trànsit a Alacant o d’esports a Castelló de la Plana.
Per part seua, la majoria de les queixes sobre la llengua estan relacionades amb la pronunciació, perquè alguns reporters de programes no parlen valencià, més promoció, o que no es traduïsca al valencià els noms dels pobles que parlen castellà, així com la «defectuosa» sintonització de la ràdio les comarques del sud o l’ús del terme País Valencià.
La presidenta del Consell de Ciutadania, Julia Sevilla, s’ha referit al final del mandat de l’actual CdC i a l’inici prompte d’un procés de renovació d’aquest òrgan i, en aquest sentit, ha apuntat dues qüestions que «continuen preocupant» aquest organisme: la redacció d’un reglament regulador del dret d’accés dels grups socials i la necessitat de fomentar l’ús del valencià en la publicitat. Així, ha demanat que el pròxim CdC continue treballant en aquests temes.
Accés dels grups socials
En aquest sentit, s’ha referit a l’estudi del dret constitucional d’accés dels grups socials als canals de la CVMC, i la presentació al Consell Rector d’una proposta de reglament per a la sol·licitud d’aquest dret per part dels grups socials.
Sevilla ha destacat també la part de l’informe que parla sobre el paper que exerceixen els mitjans de comunicació per a minimitzar els efectes negatius dels discursos estereotipats i discriminatoris.
«Els actors dels mitjans han de desempolsar codis ètics i deontològics per a afrontar no només una aplicació efectiva, sinó la seua actualització si volem progressar alhora que ho fan les nostres societats», ha assenyalat. Així mateix, el CVMC també reclama un nou protocol per a facilitar material de l’arxiu documental a qui el sol·licite per a fer treballs acadèmics o no lucratius.
